Seduïdes per Barcelona (2)

David i Goliat

També conegut com a David i Goliat és un monument fet per l’escultor nord-americà Roy Schifrin que es troba a la Boca nord del Túnel de la Rovira sobre la Rambla del Carmel.
Representa el casc de Goliat i el tors nu de David amb un escut a la mà. Realitzats en bronze sobre un pilar de ciment, amb un total de vuit metres d’altura.

Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris d’esquerra vinguts de diversos països del món per lluitar a la Guerra Civil Espanyola, a favor de la República i contra el feixisme.

Les Brigades Internacionals van participar a la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre de 1938 es van retirar del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional.
El 28 d’octubre de 1938, el govern de la República va organitzar un multitudinari acte de comiat a Barcelona, on van desfilar els soldats internacionals que marxaven del país.
Al peu del monument, s’hi pot llegir un fragment del discurs de comiat que Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”, els va dedicar.

Cinquanta anys després, el 28 d’octubre de 1988, per iniciativa de l’associació nordamericana Spanish Civil War Historical Society, es va inaugurar el monument David i Goliat per homenatjar a tots els voluntaris.

David

“Cuando pasen los años y las heridas de la guerra se hayan restañado, hablad a vuestros hijos de las Brigadas Internacionales. Decidles cómo estos hombres lo abandonaron todo y vinieron aquí y nos dijeron: estamos aquí porque la causa de España es la nuestra. Millares de ellos se quedarán en tierra española. Podéis iros con orgullo pues sois historia, sois leyenda. Sois el ejemplo heroico de la solidaridad y universalidad de la democracia. No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz eche de nuevo sus hojas, !volved!
(La Pasionaria en la despedida a las Brigadas Internacionales. Barcelona noviembre 1938)

______________________________________________________________

Roy Shifrin va néixer a New York City.  Va servir en l’exèrcit com a artista, en les Forces Especials de l’Exèrcit. El 1964 va sortir dels Estats Units per a una visita de sis mesos a Europa, que es va convertir en una estada de tretze anys.
Ha exposat obra a Barcelona  en set ocasions.

La biblioteca el Carmel – Juan Marsé es va inaugurar l’11 d’octubre del 2003. Situada al carrer de la Murtra, 135, és en un edifici de nova construcció de més de 2.300 m2. Abans el lloc havia estat un antic abocador d’escombreries.
Disposa de sala d’actes i té dues àmplies terrasses que s’utilitzen durant el bon temps com a espai de lectura informal. En homenatge a Juan Marsé, l’autor del Carmel del qual porta el nom, la biblioteca disposa d’un fons especialitzat en novel·la barcelonina contemporània.

Biblioteca Juan Marsé

Compta amb un ample fons de llibres, revistes, periòdics, discs i peŀlícules, junt a serveis d’internet, Wi-Fi, sala multimèdia, àrea infantil, sala d’actes i bar-restaurant.
La biblioteca organitza nombrosos esdeveniments  culturals i activitats de difusió de la lectura, així com conferències, exposicions, tallers, activitats familiars i cursos de formació, junt a un servei de prèstec presencial o a domicili.

L’esfondrament del Carmel va ser un moviment de terres amb el resultat d’un gran esvoranc, de 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, creat per accident en la construcció d’un túnel el 27 de gener de 2005. Aquesta construcció es feia per l’ampliació de la línia V del metro.
L’any 2007 es va fer pública la investigació de les causes de l’enfonsament de la cua de maniobres de l’L5 sota el barri del Carmel. Segons l’estudi, la causa fonamental va ser l’existència d’una falla no considerada al projecte ni advertida durant la construcció.
La falla tenia una amplitud suficient per provocar el moviment de terres al no haver pres les mesures adequades.

L'esvoranc convertit en plaça

La zona afectada va ser al passatge Calafell, 10, amb un garatge i un bloc de pisos que van resultar greument danyats i que es van haver d’enderrocar. Dies després, es van enderrocar quatre immobles més.

Com a conseqüència d’aquest accident, es van desallotjar les famílies de 84 edificis (500 habitatges) i 2 col·legis, amb un total de 1057 persones afectades. Més tard es van haver de fer feines d’estabilització del terreny, omplint l’esvoranc amb formigó.

Pel que fa a la prolongació del metro, l’esfondrament va causar un retard de dos anys en l’execució de les obres, i va conduir a una crisi social i política sobre la seva gestió.
El 8 de febrer de 2005 la Generalitat declarà El Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI), amb un programa d’intervenció i de foment d’obres públiques, rehabilitació d’edificis i millora d’equipaments públics, dotat amb un pressupost d’11,5 milions d’euros. Per a tal fi es creà l’Agència de Promoció del Carmel, que coordina els nous projectes urbanístics.
Com a rescabalament, el 30 de juliol de 2010 s’inaugurà l’ampliació del metro amb la posada en funcionament de dues noves estacions, El Carmel i El Coll – La Teixonera.
El mateix any 2010 s’amplià l’ambulatori del carrer Murtra, i s’instaŀlà un ascensor inclinat al carrer Alguer, salvant un dels majors desnivells entre carrers del barri.
També s’han fet obres de millora en nombrosos carrers i encara queden per realitzar diversos projectes en tot el barri.

Carrer Hortal. Té aquest nom en record de Miguel Hortal i Arisó propietari de la zona que va ser un dels primers a parcel·lar les seves terres.

Al carrer Hortal, cantonada amb el carrer Fastenrath, trobem un dels pocs exemples de torres d’estiueig de l’època que queden en peu i en bon estat de conservació. Sembla ser que el seu primer propietari, qui va fer construir la casa, va ser el gran lingüista Antoni M. Alcover i Sureda (1862-1932) on hi va fer estades curtes quan era a Barcelona.

Torre Libro

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 – Palma, 1932) fou un escriptor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folklorista, dissenyador de diverses esglésies i capelles i publicista. Molt popular arreu dels Països Catalans per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat apòstol de la llengua.

Les principals obres d’Antoni M. Alcover foren el Diccionari català-valencià-balear, el recull Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans i la direcció i finançament de l’Edició de les Obres de Ramon Llull.

A Salvador Allende

Enfront del Santuari de la Mare de Déu del Coll,  ens trobem la plaça que duu el nom  del president xilè, obra de l’arquitecte Jordi Farrando.
El monument  dedicat a Salvador Allende, és un retrat en bronze del polític, obra de l’escultor xilè Lautaro Díaz.

Onze poliedres

La plaça comprén dos nivells; el nivell inferior inclou l’escultura Onze poliedres,
ubicada l’any 1985.
L’escultor, fill de pares catalans, és Marcel Martí i Badenes (Alvear, Argentina, 1925 – Palafrugell, 2010).

Santuari Mare de Déu del Coll

El Santuari està situat al carrer Santuaris, molt a prop del Santuari del Carmel. Ha donat el nom al barri del Coll.
És una església romànica del segle XI. El cos central i el campanar d’espadanya, són originals. Es va ampliar en els anys 30 del segle XX, creant el creuer, la volta i l’absis, mantenint un estil d’harmonia amb el romànic.

Mare de Déu del Coll

En el seu interior es venera una imatge de la Verge trobada en el fons de la mina on brotava la Font-rúbia, de propietats ferruginoses.
La Mare de Déu se la coneix també com a Mare de Dèu de la Font-rúbia.
La capella, situada en un encreuament de camins, esdevingué un monestir que depenia de Sant Cugat del Vallès.
Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari.
A començaments del segle XIX era propietat de Sant Pau del Camp, però va ser abandonat el 1835 amb la desamortització.
Amb els anys deixà de ser un referent espiritual per convertir-se en un lloc de festa i esbargiment.
El 1928 el temple s’obrí de nou al culte però fou cremat durant la Guerra Civil. La imatge de la Mare de Déu va ser amagada i, més tard, providencialment trobada pel senyor Bisbe de Vic. Va tornar al seu altar el dia 24 d’octubre del 1948.
A finals dels anys quaranta, la capella  es reformà i esdevingué parròquia.

Els Màrtirs del Coll

En el mes de juliol de 1936, quan es va iniciar la Guerra Civil Espanyola, el Santuari de la Mare de Déu del Coll va viure un fets de sang i bogeria.

El dia 23 de juliol, tres Missioners dels Sagrats Cors, P. Simó, P. Pons i el G. Mayol,  van ser assassinats per uns afiliats a la CNT a Torre Alzina, la casa de la Sra. Prudència Cañellas que els amagava.
El mateix dia, las religioses franciscanes Sor Miquela Rullan i Sor Catalina Caldés, i la Sra. Prudència Cañellas, juntament amb el Missioner dels SS CC  G. Pau Noguera, van ser ultratjades, torturades i finalment afusellades en un indret de la carretera de l’Arrabassada, per membres d’un Comité de la FAI.
El Papa Benet XVI va signar en el 2007 un decret de beatificació d’aquests set màrtirs.

En el pòrtic d’entrada sobresurt la figura d’una mà donant la benedicció cristiana, amb els tres dits extesos. Els dits estesos representen la Trinitat i els dos dits doblegats simbolitzen la naturalesa divina i la naturalesa humana de Crist.

Des de l’any 1928 la capella de la Mare de Déu del Coll està custodiada pels Missioners dels Sagrats Cors, de Mallorca.
Els religiosos realitzen tasques pedagògiques en l’escola parroquial i gestionen un Banc d’Aliments  molt ben proveït per els seus feligresos i feligreses.

____________________________________________________________

Informació extreta dels llibres que va regalar molt amablement, al grup de “Seduïdes per Barcelona”, el Missioner dels SS CC, P. Daniel.

_______________________________________________________________________

L’àlbum de la Conxita Puigarnau:

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5817417186890552081&authkey=Gv1sRgCL6f_rLzyoeRMg&feat=email

Era una finca molt extensa amb terres des de la carretera del Carmel, el Turó i fins al Santuari de la Mare de Déu del Carmel. La casa estava situada on avui hi ha el complex esportiu municipal del Carmel, (camp de futbol),  tocant al Parc Güell.

Finca de Can Xirot

A mitjans del segle XIX es va explotar en terres de Can Xirot una mina de ferro.
La mina de ferro de Can Xirot  era coneguda com la mina de ferro de Gràcia perquè en el moment d’iniciar-se l’explotació, any 1857 aproximadament, l’indret pertanyia territorialment a la Vila de Gràcia.
La mina estava associada a la foneria Font, Alexander y Cía. ubicada en el barri del Clot al terme municipal de Sant Martí de Provençals. La durada de la seva explotació fou curta i l’extracció del mineral, minsa.

A Can Xirot també hi havia una font de molta anomenada per les seves característiques  ferruginoses. L’aigua, s’envasava i es comercialitzava a Barcelona.

A mitjans del segle XX els propietaris van intentar rendibilitzar les terres amb un projecte d’urbanització que no va tirar endavant. Amb les terres afectades en part pel projecte del Parc dels Tres Turons, als anys setanta es va enderrocar la casa.

_______________________________________________________________

Informació extreta del llibre: “El Carmel Ignorat” editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.

Juan Ponce Perujo va néixer a Cuevas del Becerro-Màlaga el 1905 i va morir al Carmel l’any 1989. Fou un activista que va reivindicar millores per al barri a través de l’AA VV.
Ens dirigim a través dels Jardins que porten el seu nom, per la muntanya, cap al camí de Can Móra.
Sembla que aquest camí ens porti a un bosc sense fi però, no,  de seguida arribem a un descampat que fa de mirador. Ens sorprenem al veure un monument insòlit.

Art públic a la Muntanya Pelada

Es tracta de l’obra “El orden de hoy es el desorden de mañana” realitzada per  Ian Hamilton Finlay amb la col·laboració de Peter Coats.
La frase és atribuïda al revolucionari francès Louis-Antoine-Léon Saint-Just, escrita sobre catorze blocs de pedra de Montjuïc,  procedents de la caserna militar de Girona que estava situada al carrer Lepant.  Estan col·locats a terra com si fossin làpides d’una necròpolis. En total ocupen més de 6 metres quadrats.
El entesos consideren el monument com a metàfora del fet que la capacitat d’avançar i de superació, no té límits.

Louis-Antoine-Léon Saint-Just, va ser un estret col·laborador de Robespierre. Junts van morir executats a la guillotina el 10 de Thermidor de l’any II (segons el calendari republicà francès) o el 28 de juliol de 1794.

Ian Hamilton Finlay és un poeta, jardiner i escultor escocès. Va néixer a Nassau (Bahamas) el 1925 i va morir a Edimburg (Escòcia) el 2006.
Finlay va fer servir en les seves obres temes recurrents referits a la Revolució francesa i a la Segona Guerra Mundial.

Tot el Carmel és un mirador. Barcelona tranquil·la i silenciosa roman als seus peus. És hora de parlar de bandolers.

Des del Carmel

A la Catalunya del segle XVI  tant els dignataris eclesiàstics com els títols nobiliaris, formaven bàndols per tal de defensar els seus territoris i  tractar d’arrabassar els dels altres.
Existien dos bàndols, els dels nyerros i els dels cadells. Els uns i els altres necessitaven quadrilles d’homes per protegir-los i per lluitar en cas de necessitat. Eren els bandolers.
Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, comarca d’Osona, el 18 de desembre de 1582. Als 19 anys va entrar com a bandoler a les ordres del cap dels nyerros de Vic, Carles de Vilademany.
Perot esdevingué el bandoler català més notable  fins que el 1605 la Santa Germandat contra els bandolers, el va obligar a passar a la il·legalitat i llançar-se a les muntanyes. Més tard va embarcar cap a Nàpols com a capità dels terços castellans.

Diu la llegenda que a Perot Rocaguinarda se’l va veure per la Muntanya Pelada ja que va viure al Mas Guinardó durant un temps.
També es diu que visqué amagat en una mena de cova situada en el carrer que porta el seu nom, “Perot lo lladre”, entre el carrer del Pi i el carrer de la Portaferrissa.

Al barri del Carmel la colla “Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda” el recorda.

La fama de Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot (capítols 60 i 61). El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedicà un sonet. Verdaguer el va recordar en els seus versos.

_______________________________________________________________

L’àlbum de la Conxita Puigarnau

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5817421693544181185&authkey=Gv1sRgCP6F8tLd5_DtDg&feat=email