Menina actual, pintada per Alfredo Palmero
La visita al Museu Palmero és una de les més entranyables que ha fet el grup de seduïdes fins ara. Espero poder transmetre a través d’aquestes línies totes les emocions que vam sentir.
Les visites s’han de concertar. Uns dies abans del dia previst vam fer una trucada. La persona que ens va contestar -posteriorment vam saber que era Alfredo Palmero- ens va semblar agradable, molt educat i amb un punt d’humilitat. El tracte era proper i ens vam posar d’acord de seguida.
El diumenge 23 de març a les 11:30h les seduïdes, molt il·lusionades, donàvem voltes a Can Figuerola, volíem preparar els nostres sentits per gaudir al màxim de tot el que trobaríem dins d’aquella masia del segle XV.
La porta original estava protegida per una altra de vidre de dos fulles. En una d’elles hi havia enganxada una làmina d’un quadre d’Alfredo Palmero inspirat en “Les Menines” de Velázquez. Vam trucar al timbre.
Des de la finestra
D’una finestra del primer pis va aparèixer el cap d’un home jove, el pintor. Amb un gran somriure ens va dir que baixava de seguida.
Aquesta manera de rebre’ns, tan planera, ens va fer sentir com si la nostra visita fos habitual, com si fóssim de la família.
Passats uns segons es va obrir l’antiga porta i l’Alfredo Palmero, vestit de feina ple de taques de pintura, amb dos afectuosos petons, ens va donar la benvinguda: va començar el conte de fades.
Tot el que ens envoltava era art. Quadres i més quadres del Maestro Palmero, avi de l’Alfredo Palmero; mobles antics, objectes de ceràmica, art sacre … Tot comprat i col·leccionat pels membres d’aquesta família d’artistes, que amb les seves mans i els seus sacrificis han salvat Can Figuerola de la desaparició, i ens l’ofereixen radiant com a part del nostre patrimoni cultural.
Diversos racons ens van cridar l’atenció.
Un gran mural pintat pel Maestro Palmero representant la llegenda de Guifré dit “el Pilós”, comte de Barcelona i “Pare de la Pàtria”. Està en una estança a la qual s’accedeix a través d’un gran arc que li serveix de marc i crea una visó impactant.
La gran cuina de la masia, amb una enorme i artística llar de foc.
La cova que inicia un llarg túnel que es creu que arribava fins a Collserola.
Les parets curulles de retrats de tots els personatges del Quixot, pintats pel Maestro Palmero.
Els misteriosos “caballos de la luna” …
Alfredo Palmero ens feia de guia i ens donava tota classe d’explicacions, amb una paciència infinita.
La masia ha estat casa seva i en aquest ambient de cultura ha estat format pel seu avi. Aquí, ell, el fruit preuat de la família Palmero, crea ara la seva obra.
Comprovem que Alfredo Palmero és una persona discreta i humil. Ens confessa que fins fa molt poc temps no s’ha definit com a artista per respecte a la PINTURA. Necessitava més experiència. Ara considera que ja la té i sent amb absoluta seguretat que és PINTOR.
Com a tal rep influències del seu avi -pinta cavalls, ballarines, arlequins, …- . També de Velàzquez el qual ha estudiat intensament -té un quadres molt bonics d’unes “menines” molt maques-.
Entrem en una sala enorme amb les parets folrades de vellut vermell on pengen preciosos retrats d’uns cavalls singulars: els cavalls de l’emir de Qatar.
Quedem impressionades! L’expressió dels cavalls ens fa sentir que són vius al voltant nostre.
L’Alfredo Palmero és una persona privilegiada. Està on ha d’estar. Així ho comprovem quan ens explica la següent anècdota.
Setge de Barcelona 1652
Les antigues terres de conreu que pertanyien a Can Figuerola, van ser edificades cap al 1972 per eradicar el barraquisme.
SADIS (Sociedad Anónima de Inmuebles Sociales) va construir els blocs de pisos destruint boscos i masies. Es va ofegar el barri que prengué les funcions de barri dormitori.
La família Palmero va comprar la masia en runes i la va salvar del enderrocament invertint diners, esforç físic i il·lusió, fins a convertir-la en l’actual MUSEU.
Sembla que tot estava escrit en el llibre de la vida.
L’avi de l’Alfredo Palmero, el Maestro Palmero, va viatjar l’any 1973 a Florència. Allí va visitar la Galeria Corsini i va sentir curiositat per un quadre del pintor Pandolfo Reschi titulat “El setge de Barcelona 1651”.
Observant-lo es va adonar … Oh sorpresa! Hi era Can Figuerola!
Immediatament el Maestro Palmero va demanar els permisos necessaris per copiar aquell quadre tan singular. Ho va fer en quatre mesos i es pot veure en una de les sales del Museu.
Acabem la visita i marxem pel camí de Sant Genís dels Agudells a Horta, en silenci, gaudint encara de l’encant del temps passat en un altre món, en el que predominen la cultura i els valors fonamentals de la Humanitat .
_____________________________________________________________________________
Recomanem la visita a tots aquests enllaços que trobeu més a baix i amb encariment, la visita al Museu:
Adreça: Judea, 2
Població: 08035 Barcelona
Telèfon: 932 126 551
Web: www.palmero-arte.com
Com arribar: Metro L3 i L5, parada Vall d’Hebrón. | Bus 17, 19, 27, 60 i 76.
_______________________________________________________________________
Les fotografies de la Conxita Gassó
Las fotografies de la Maite García
https://picasaweb.google.com/117229844245576598450/CANFIGUEROLA?authuser=0&authkey=Gv1sRgCN6XlLrYv_XcrQE&feat=directlink
____________________________________________________________________
Video de la Televisió d’Horta Guinardó
http://www.tvhortaguinardo.com/categories/exposicions-i-artistes/article/1604
Alfredo Palmero: la obra de una vida
http://vimeo.com/60540174
No deixeu de veure els vídeos que s’amaguen darrera dels quadres de la part superior d’aquesta plana web
Vídeo realitzat per una professora de C. Socials
http://www.authorstream.com/Presentation/carmadruga-1416913-alfredo-palmero-de-gregorio