La Prehistòria
Hi ha constància de la presència humana des dels anys 3500 a 2500 aC, és a dir, l’època de sedentarització al neolític mig-recent.
Badalona va ser el territori de poblament de la primera cultura històrica peninsular dels ibers.
La branca laietana dels ibers sembla que hauria abandonat el poblat del turó d’en Boscà vers el segle I aC.
La causa directa d’això és l’arribada dels romans a Empúries el 218 aC, per expulsar els cartaginesos.
Venus romana de Badalona
Els romans
Bætulo fou una ciutat fundada de nova planta pels romans amb una planificació ortogonal. L’establiment de la ciutat es data pels volts de l’any 100 aC.
La raó principal de la prosperitat de Bætulo va raure en una important producció i comerç de vi. Aquesta serà l’època més esplendorosa de la ciutat antiga i és quan s’hi daten restes cabdals com ara les termes públiques, la Venus de Badalona o l’ampli món urbà domèstic que encara avui es conserva.
L’edat mitjana
El nucli urbà de la ciutat romana que s’havia anat desarticulant finalment es recompondrà al segle XII al voltant de la sagrera, amb l’acta de consagració de l’església de Santa Maria (1112).
Sant Jeroni de la Murtra
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (fundat el 1416), ja agafaria rellevància en aquella època; es diu que van estar a punt de celebrar-s’hi corts el 1472, en el marc de la guerra civil catalana (1462-1472). Badalona era partidària de Joan II d’Aragó, el Sense Fe.
La vila fou fustigada per plagues i pestes a més de les ràtzies que arribaven de pirates tunisians pel mar.
La baixa Edat Mitjana fou un període de recessió, però de consolidació com a nucli urbà que en aquell moment només podia produir de cara a la pròpia subsistència.
L’edat moderna
Badalona va tornar a agafar un impuls econòmic i demogràfic progressiu altre cop a través de la vinya i també amb l’agricultura extensiva i intensiva (blat, grans, cànem) la pesca inicià una puixança al segle XVII.
El 25 de juny de 1564, Badalona fou objecte d’un atac dels pirates berbers amb setze galeres que desembarcaren a la desembocadura del Besòs i assolaren el terme .
Dalt de la Vila és la zona que va patir més canvis al segle XVIII. La vida del municipi a poc a poc s’anà dirigint cap a l’inexorable procés d’industrialització i l’èxode rural.
Edat contemporània
Badalona començarà a créixer vers el mar amb l’aparició dels populars badius. La pesca i l’agricultura foren els puntals econòmics de la Badalona d’inicis del XIX; la marina mercant i de cabotatge adquiriren bastant rellevància.
A mitjans segle XIX, Badalona viu un procés d’immigració des de la Catalunya interior, conseqüència de l’èxode rural, que augmenta la població del municipi fins als 12.000 habitants.
S’estableixen les primeres fàbriques de teixits de primera mà, i després les de vapor.
L’arribada del tren a la ciutat en la línia Barcelona-Mataró, la primera de la península, fou l’arrencada definitiva.
El 1897 la reina Maria Cristina, la regent, atorgà el títol de ciutat a Badalona.
Segle XX
Als inicis del segle XX la ciutat disposava d’una immensa varietat industrial que a poc a poc començà a desplaçar els nuclis tradicionals vinculats a la pesca.
Badalona patí tant la dictadura de Primo de Rivera com la guerra civil i la posterior dictadura de Francisco Franco.
Durant la dictadura es va produir el boom més gran de la ciutat, que rebé un flux migratori de diverses regions d’Espanya i que no pogué absorbir adequadament a causa de la pròpia estructura del poder. El municipi es va omplir de barris de barraques en condicions insalubres i sense equipaments.
Després de ser subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona encarà el segle XXI enmig d’un procés convuls de transformacions urbanístiques i amb l’arribada de nous immigrants.
BCIN
Actualment Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya.
Té la mirada posada en l’exportació al mercat americà i europeu, promocionada i dinamitzada pel Centre Internacional de Negocis.
Els principals sectors exportadors són: la microelectrònica, la indústria dels envasaments, el tèxtil i el sector dels motlles industrials.
L’anècdota:
Els naturals d’Alcanar (Montsià) reben el nom de canareus.
L’any 1861 arriben a Badalona catalans procedents d’Alcanar. La segona onada migratòria va tenir lloc a principis del segle XX i la tercera després de la guerra civil.
És per això que els badalonins anomenen canareus a tots els immigrants, vinguin d’on vinguin.
Actualment, a Alcanar hi viuen una cinquantena de badalonins i molts d’altres hi tenen la segona residència. Aquest fet i la història comuna han propiciat que les dues ciutats intensifiquessin els vincles institucionals.
El 2 d’agost de 2002 es va aprovar l’agermanament d’ambdues ciutats.
_____________________________________________________________