Al final del carrer Sant Carles ens trobem amb la font de Carmen Amaya. Un homenatge de la Barceloneta a Carmen Amaya i a tota la gent que com ella va viure a les barraques del Somorrostro.
De seguida ens adonem que la font ha estat restaurada. La Conxita que la va fotografiar en el mes de desembre de 2004 ens explica que aleshores al costat dret de la font hi havia un senyal advertint del perill de descàrregues elèctriques i un altre que prohibia nedar. Ens fem un tip de riure perquè la font té si fa no fa, quatre dits de profunditat.
Carmen Amaya nasqué a la platja del Somorrostro el 2 de novembre de 1913 i morí a Begur (Girona) el 19 de novembre de 1963. Filla d’un guitarrista de flamenc, Francisco Amaya (El Chino).
Sent una nena, cridà fortament l’atenció en actuar en un quadre flamenc a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, en el que també hi actuava un altre nen prodigi, el que seria ballarí de fama mundial Antonio.
Va ser descoberta pel crític Sebastià Gasch i es va fer famosa com a ballarina de dansa espanyola i cantant de flamenc, primer a Barcelona i posteriorment arreu del món.