Ermita de la Mare de Déu del Mont Carmel- 1931
El nom del barri prové del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, dedicat a la Mare de Déu del Carme, construït el 1864 al peu del turó, que era conegut llavors com Turó d’en Móra.
El terme «Carmel» prové de l’hebreu כרמן (Karm-El), que vol dir «vinya de Déu» o, per extensió, «jardí de Déu». El nom deriva d’una advocació de la Verge Maria, la Mare de Déu del Mont Carmel. Aquesta devoció s’originà al Mont Carmel, a Israel, essent difosa per l’Orde dels Carmelites.
El 1864 es construeix l’ermita. Hi residia l’ermità Miquel Viladoms, mort en circumstàncies estranyes. Tenia dependència parroquial de Sant Joan d’Horta.
L’any 1890, el Santuari és confiat a una família de custodis-ermitans: els Brunat.
A l’inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses.
L’any 1936 el Santuari fou cremat i saquejat. Mn. Jaume Moré, capellà beneficiat del Santuari, fou assassinat.
Desprès de la guerra civil, fou restablert el culte per a un barri molt poblat pels allaus emigratoris de la postguerra.
L’any 1962, Mons. Gregori Modrego el constitueix com a parròquia, confiada als PP. Carmelites de l’Antiga Observança.
Entre 1985 i 1988, atès la petita mida de la capella, que només podia acollir trenta persones, es construí una nova església. Els arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, van fer el projecte amb un disseny més contemporani.
Els veïns del barri van col·laborar fent diverses feines: paleteria, pavimentació, enrajolat, enguixat, fusteria, instal·lacions. Treballaven dissabtes i diumenges, tot per amor a la Mare de Déu del Mont Carmel.
Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel-2012
El 16 de juliol de 1988, el nou edifici fou inaugurat per l’arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany.
L’any 1998 el Santuari fou restaurat.
El territori de l’actual barri estava antigament dividit entre quatre poblacions: Gràcia, Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. Just on es construí el Santuari del Carmel, es trobava la delimitació de tres d’aquestes poblacions: el faldar septentrional del turó pertanyia a Horta, i el meridional a Gràcia; en el Turó de la Rovira estava la frontera entre Horta i Sant Martí. La zona de la Font d’en Fargas pertanyia a Sant Andreu.
___________________________________________________________________
L’àlbum de la Conxita Puigarnau