Rescate de la campana de la Parròquia
L’església de Sant Miquel del Port és l’edifici més important de la Barceloneta. Començada el 1753, l’any mateix de la fundació del barri, acabada el 1755.
Està dedicada a Sant Miquel com a homenatge a Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spinola, marquès de la Mina, promotor del barri.
L’obra la dirigí l’arquitecte Damià Ribes segons el projecte de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño.
En la disposició de la façana es poden distingir clarament les característiques principals de les esglésies barroques. Dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes, destaca la part central emfasitzada per una fornícula i un gran frontó a la part superior. A la fornícula hi havia la imatge de Sant Miquel, obra de l’escultor Pere Costa, i als extrems del primer pis figuraven les imatges de sant Elm i santa Maria de Cervelló -patrons de la marina catalana- fetes per Carles Grau. Totes foren destruïdes el 1936. Actualment s’hi ha tornat a col·locar la imatge de Sant Miquel a la façana.
Els feligresos van regalar al rector unes imatges de Santa Maria de Cervelló i de Sant Elm que estan colocades al darrera de l’altar.
La planta de l’ església era inicialment quadrada, amb una cúpula central que descansava sobre quatre grans pilars, però entre el 1850 i el 1853 va ser reformada per l’arquitecte Elies Rogent, el qual adoptà la solució de tres naus separades per pilars i columnes. A més feu construir una nova cúpula en el fals creuer. Tot respectant l’estil original.
Davant de l’altar podem veure una franja al terra, formada per les rajoles que es van poder salvar de la reforma projectada per Elies Rogent.
A l’interior hi destacava el mausoleu, de marbre, del capità general Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spinola, marquès de la Mina. El sepulcre desaparegué el 1936, els seus ossos van ser escampats per tot el barri i l’església passà a ser un magatzem.
L’actual patrona dels pescadors és la Verge del Carme. El dia 16 de juliol, a la tarda, la imatge surt de la Parròquia de Sant Miquel portada pels pescadors. Es forma una processó que a través del passeig de Joan de Borbó arriba al Moll dels Pescadors i amb barques fa un recorregut pel Port. L’aigua del mar queda coberta de flors.
L’anècdota:
La campana fou donació de l’industrial metal·lúrgic instal·lat al barri Francesc Lacambra. Al 1936 uns revolucionaris van lligar una corda a l’única campana de l’església i després la van llençar al mar. En acabar la guerra civil, la campana va ser recuperada per un home granota que es va submergir en les aigües davant del carrer de la Maquinista. La campana tenia una inscripció que, traduïda del llatí deia “Allunya Sant Miquel, de la tempesta, als que van equivocats. José Barnola la hizo. Barcelona 1775”.
No fa gaire, durant la celebració de l’Eucaristia, va caure un tros de la creu que estava a la part més alta de la façana de l’església. El captaire de la porta, per sort, no va prendre mal.
En aquests moments la Parròquia espera que ben aviat l’Arquebisbat de Barcelona acabi un projecte que fa força temps que està estudiant i faci realitat la col·locació, en el lloc que correspon, de la creu de pedra i la campana.
_______________________________________________________________
Altres informacions:
Sant Elm:
Sant Elm o Sant Telm, són els noms vulgars de Sant Erasme.
Va ser bisbe d’una ciutat síria en el segle IV, i més tard, després de set anys de vida solitària, va ser bisbe d’Antioquia. Durant la persecució de Dioclecià va sofrir turments extraordinaris. Va morir martiritzat l’any 301. El 842 el seu cos va ser traslladat a la catedral de Gaeta (Itàlia).
Durant l’Edat Mitjana els mariners mediterranis el van adoptar com a patró. Sant Elm els protegia de les tempestes sobtades i dels llamps.
El patronatge es deu a una llegenda:
Un dia de tempesta el sant estava predicant, un llamp va caure al seu costat i va obrir el terra; Sant Elm va continuar predicant.
La festivitat es celebra el 25 de novembre.
Foc de Sant Telm, segons el Vocabulari Meteorològic Català:
(Anomenat també Llum de Sant Telm, de Sant Marçal o de Sant Antoni.) Descàrrega elèctrica en forma de petit plomall lluminós, que en temps de tempesta s’observa a vegades al cim dels objectes prominents (pals de les naus, arbres o rocams alts a muntanya).
Santa Maria de Cervelló:
Maria nasqué al Palau dels Cervelló (actual Palau Cervelló-Giudice, al carrer de Montcada, seu de la Galeria Maeght) l’1 de desembre de 1230. Era filla dels barons de Cervelló i fou batejada a l’església de Santa Maria del Mar, sobre el sarcòfag de Santa Eulàlia.
Va rebre direcció espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de l’Orde de la Mercè.
Als divuit anys, va fer vot privat de castedat i, des de llavors, incrementà les seves pràctiques pietoses. En morir son pare en 1260, Maria va convèncer la mare perquè vengués el patrimoni patern i els títols nobiliaris; el producte va ser donat als pares mercedaris per a la redempció de captius, mentre elles van anar a viure a una caseta de l’actual carrer Ample.
Poc després va morir sa mare i Maria decidí de consagrar-se totalment a Déu. Va obtenir el permís per a fundar, amb algunes companyes, la branca femenina de l’Orde de la Mercè, que també es dedicaria a la redempció de captius. Va fer la professió el març de 1265 i esdevingué la primera monja i superiora del nou orde.
Se’n feren famosos els seus miracles a favor dels pescadors i mariners, sobretot quan hi havia tempestes i temporals: es deia que s’hi apareixia caminant sobre les onades per a salvar els mariners en perill. D’aquí que fos coneguda amb el sobrenom de Sor Maria dels Socors i fos tinguda, més tard, com a patrona de la gent de mar.
Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commoció a la ciutat.
L’any 1380, Pere el Cerimoniós va patrocinar la trasl·lació del cos de la santa a l’Església de la Mercè.
Avui, el seu cos es conserva en una urna de fusta folrada de vellut vermell i amb decoracions barroques d’argent, a l’altar del creuer (al costat de l’evangeli) de la mateixa església, en un altar barroc.
La seva festa és el 19 de setembre. Se la sol representar amb una barca de vela a la mà, recordant la seva protecció als mariners. És copatrona i protectora de la ciutat de Barcelona.
____________________________________________________________________________
Tota la informació d’aquest article ha estat transmesa per l’actual rector de la parròquia de Sant Miquel del Port, durant una llarga conversa.