La Barceloneta del segle XVIII

Planol de La Barceloneta

El precedent més immediat de construcció del barri és el projecte del capità general Marquès de Castel Rodrigo. El 3 d’octubre de 1718 va determinar la creació del “Barrio de la Playa”, a fi d’allotjar els ciutadans que havien vist enderrocades les seves cases amb motiu de la construcció de la Ciutadella a la Ribera. Aquest projecte es va encarregar a l’enginyer militar Pròsper Verboom i mai no es va realitzar.

L’enginyer militar Juan Martín Cermeño, per iniciativa del capità general Marquès de la Mina, va començar el 1749 un projecte nou i definitiu que respongués de manera modèlica a un conjunt complex de necessitats:

  • Acabar amb la desorganització de les construccions de l’Arenal
  • Afrontar l’escassetat d’habitatges a la Barcelona emmurallada
  • Preveure la insuficiència del port medieval i de les seves instal·lacions
  • Tenir el control militar de la població assentada en un solar d’immillorable posició estratègica.

La necessitat de construir el nou barri com a compensació per l’enderrocament de les cases de la Ribera apareix citada de manera secundària. No oblidem que havien passat 35 anys des de la victòria de Felip V i els habitants afectats pels enderrocs o eren morts o havien solucionat d’alguna manera el seu greu problema d’habitatge.
El projecte consistia en una àmplia urbanització d’esquema ortogonal, és a dir formant una quadrícula. Quinze carrers  paral·lels al port, de 7,5 metres d’amplada,  eren creuats per tres de transversals de 9,3 metres.
Les cases, de planta baixa i un pis, estaven alineades en illes rectangulars extremadament allargades i estretes. Eren uniformes quant a les dimensions , materials, distribució i decoració externa.

La construcció de la Barceloneta ha estat considerada com un dels millors exemples de l’urbanisme barroc peninsular amb un objectiu principal: lluitar contra la insalubritat natural d’aquells terrenys i fer-los habitables assegurant,

  • La plena insolació dels carrers; gràcies a l’alçaria mínima de les cases.
  • La ventilació creuada;  l’estretor de les illes rectangulars  permetia que totes les habitacions tinguessin finestres a l’exterior.
  • El resguard del vent de llevant;  aplicant a les illes de cases l’orientació nord-sud.

La Barceloneta, creada el 1753,  compleix  les condicions requerides per l’urbanisme barroc:

  • Establir un ordre geomètric
  • Ordenar el barri tenint en compte l’edifici dominant
  • Enllaçar  llocs o edificis principals

______________________________________________________________________________

Llibre consultat:
“La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera”
Mercedes Tatjer Mir
Ediciones Saturno, octubre 1985

 

 

 

Aquest article s'ha publicat dins de Setembre i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *