Ubicació de l'Hospital del Mar
L’Hospital del Mar.
A la Barceloneta, i al mateix lloc on al segle XVI s’aixecava la “Casa de la Sanitat”, centre de quarantena per als possibles contaminats d’ultramar, es troba l’actual Hospital del Mar, durant molt anys anomenat Hospital d’infecciosos.
- 1905. L’Ajuntament de la ciutat inaugura un llatzaret per fer front a les epidèmies de còlera i febre groga.
- 1929-1930. Es construeix l’edifici horitzontal.
- 1940. Juga un paper decisiu en el tractament de l’epidèmia de la verola.
- 1941-1942. Ajuda Barcelona a combatre el tifus exantemàtic.
- 1950. Lluita contra la poliomelitis; compra un pulmó d’acer.
- 1971. Lluita contra el cólera.
- !960-1970. És l’hospital de referència per a casos de tètanus i gangrena gasosa.
- 1970-1980. L’antic hospital per a infecciosos es va expandir fins a convertir-se en un centre dotat de gairebé totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques.
- 1973. Signa un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
- 1986. Es proposa l’Hospital com a centre sanitari de referència per a la família olímpica.
- 2008. l’Hospital del Mar emprèn una reforma per modernitzar-se definitivament.
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
És un dels nuclis més grans de recerca biomèdica del sud d’Europa. El PRBB, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és una gran infraestructura científica, en connexió física amb l’Hospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres públics de recerca estretament coordinats entre si.
Projectat pels arquitectes Manel Brullet i Albert de Pineda, el PRBB té una forma el·líptica, amb unes dimensions de 117 x 74 metres, i consta de planta baixa, nou plantes d’alçària i dues plantes més sota rasant. La superfície total construïda és de 55.000 m2, dels quals 36.500 es destinen a usos científics. En el disseny i l’estructura de les instal·lacions prima la proximitat física dels grups de recerca, segons àrees temàtiques afins, per afavorir-ne la integració, aprofitar sinergies i millorar la gestió econòmica.
Amb una estructura que inclou 110 tensors metàl·lics per planta, el 40% de l’edifici se sosté des del sostre i un 60%, pels nuclis centrals de formigó. Des del carrer ofereix una imatge extraordinària: fa la sensació de ser un cos flotant, i la seva façana està coberta de cedre roig, per tal de controlar la incidència de la llum i del sol (inspirat en l’Umbracle del la Ciutadella). L’any 2008 va guanyar el premi Barcelona Meeting Point (BMP) al Millor Projecte Nacional, en reconeixement a la seva originalitat arquitectònica.
Aproximadament, 1.400 persones resideixen a l’edifici, entre investigadors, tècnics i personal d’administració i gestió. El 28% són estrangeres i el 60%, dones.
La mitja d’edat és de 32 anys.