Barri de Somorrostro
OBRA SOCIAL SANTA LLUÏSA DE MARILLAC
Carrer Sant Carles, 33.
Louise de Marillac (París 1591-1660). Noble. Es va casar i va tenir un fill.
Vicent de Paul va ser el seu confessor i el que la va ajudar a fundar l’orde de Filles de la Caritat quan es va quedar vídua.
Fins al 1970 aquest edifici havia funcionat com a centre docent: “Escola Nostra Senyora de Montserrat” gestionada per les Filles de la Caritat.
Atenien els nens i nenes de les barraques del Somorrostro. Van fer una gran labor dins el barri.
Després del 1970, una señora de cognom Blanco, molt vinculada a les Filles de la Caritat, va començar a atendre homes sense llar oferint-los servei d’entrepans i sostre per dormir.
La primera atenció la va posar en marxa en un vagó de tren de l’estació de França.
Actualment és un programa d’integració social dirigit a persones sense recursos en situació d’exclusió social. Depèn de la Companyia de Filles de la Caritat.
_________________________________________________________________________
El moll dels pescadors de la Barceloneta. Ramon Martí Alsina (Barcelona 1826-1894)
Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894, al peu de Montjuïc, on executaven els anarquistes.
La seva vida és molt difícil i ha de fer feines diverses, entre elles vigilant de nit al moll.
Finalment, el 1916, li ofereixen una feina que li agrada: la direcció d’una secció de la llibreria Les Galeries Laietanes, per on passen Carles Riba, Pla, Foix, López-Picó, Sagarra, Junoy, J. M. de Sucre… Aquesta activitat dura fins al 1921.
Es casa a 23 anys (1918) i viu a Barcelona i poc després a Sitges. Allà, als 24 anys, emmalalteix. Es succeeixen estades a sanatoris, pagades pel seu ami Emili Badiella, de Terrassa.
A la Barceloneta, on va anar a viure després de l’accident de Sitges, varen néixer les seves dues filles, Salomé el 1919 i Núria el 1922. Vivia en un pis molt petit; un quart de casa.
Mor el 7 d’agost del 1924, a 30 anys, en un sanatori de tuberculosos pocs mesos després que la seva filla Núria.
El poema “nocturn per acordió” explica les seves vivències al port de Barcelona.
- Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats. - Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop. - Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes. - I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles. - _________________________________________________________
-
Tomàs Garcès
- c/ Sant Carles 32
- Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d’octubre de 1901 – Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta i professor universitari català.
- RONDA D’OCELLS
- Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.I encar la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l’ocell.Un vol de cardines
s’eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s’esmuny.Pel desert de l’aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.
Tot passa, mes torna
i arriba i se’n va._______________________________________________________