La biblioteca pública
Els conflictes polítics, la industrialització, l’augment de la classe obrera i els malestars socials de mitjans del segle XIX van facilitar el desenvolupament de l’ideal cooperatiu.
A la Barceloneta, un grup d’amics liderats per Josep Torrelles, l’1 de desembre de 1879 van aprovar els estatuts de La Cooperativa Obrera – La Fraternitat.
L’aiguardent, la canya, el paper de fumar i els llumins van ser els primers productes que s’hi van vendre.
La Fraternitat va patir diversos trasllats fins al seu establiment definitiu, en una casa de planta baixa i pis situada a la cantonada dels carrers Comte de Santa Clara, Sant Carles i Pescadors.
Al 1917 el fort creixement de l’entitat va permetre la reforma higiènica i estètica de l’edifici social, adquirit el 1910.
Les obres es van encarregar a l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, gendre de Lluís Domènech i Montaner, molt influenciat pel vienès Otto Wagner.
La data d’acabament de les obres va ser 1918. Les característiques principals són:
- La distribució de l’edifici segueix el model de la Casa del Pueblo ideat per Lerroux.
- La incorporació del totxo vist a la façana, recurs utilitzat en la construcció de l’Arc del Triomf en 1888.
- Un grup escultòric fa la unió dels dos pisos superiors.
- Enfinestrament de gra per tancar la part alta.
- Balcó corregut per unificar les tres façanes
- Dues façanes laterals idèntiques per aconseguir una escala més gran de l’edifici.
- Dos escuts a les cantonades per unir les façanes laterals a la principal.
Malgrat les dificultats, La Fraternitat aconsegueix tirar endavant i seguir present en la vida quotidiana del barri fins que deixa d’existir cap al 1974. La infrautilització de l’espai accelerà la seva degradació.
Al 2001 l’arquitecte Josep Mª Rovira va rehabilitar i transformar l’antiga cooperativa en biblioteca pública pel barri.
______________________________________________________________
Biblioteca La Fraternitat
Al llibre “Passejades per la Barcelona maçònica” editat per l’Ajuntament de Barcelona, llegim el següent:
“El maig del 2001 la Barceloneta inaugurava una biblioteca a l’antiga seu de la cooperativa obrera La Fraternitat.
Tot i que en el cas de La Fraternitat no existeix constància que les coses haguessin anat així, moltes de les cooperatives constituïdes al final del segle XIX tenien una estreta relació amb les lògies maçòniques.
La idea del cooperativisme encaixava perfectament dins dels principis maçònics. El mateix nom de fraternitat remet a un dels pilars en què es sostè la institució junt amb els de llibertat i igualtat, coincidents d’altra banda amb els de la Revolució Francesa. Recordeu que una de les tendències de la Maçoneria especulativa o moderna és la que neix del Gran Orient de França, coneguda com a Maçoneria Liberal o Adogmàtica.
Hi hagués o no relació entre la cooperativa La Fraternitat i alguna de les lògies que operaven en aquell temps a Barcelona, la veritat és que la façana que dóna al carrer de Sant Carles hi ha un evident símbol maçònic, concretament al grup escultòric que l’adorna. En mig de dues figures femenines es pot veure clarament dues mans entrellaçades dins d’un triangle.
Tot i que fa remetre al·legòricament a la idea de fraternitat, la manera com les dues mans es troben l’una amb l’altra coincideix amb la salutació maçònica en el primer grau d’aprenent, és a dir, el polze de la mà dreta prem l’artell corresponent al dit índex de l’altra mà.
Aquesta salutació, juntament amb altres signes i paraules secretes, es transmet al maçó en la seva iniciació. És la manera com aquest nou membre es podrà fer reconèixer arreu. Cada grau té una salutació pròpia.
Cal dir que en el projecte original de l’arquitecte Guàrdia hi havia dos lleons en lloc de les figures femenines, i que en els anys del franquisme el triangle i les mans estaven tapats amb morter. Aquest fet avalaria l’origen maçònic de l’escultura, perquè esborrar qualsevol referència a la societat secreta d’edificis i monuments va ser una tasca preferent de les autoritats franquistes en el marc de la repressió que va exercir contra la institució.”