El diumenge 28 d’abril, de camí al Taller d’Oleguer Junyent fem una parada en el Jardins de Salvador Espriu, coneguts popularment com a Jardinets de Gràcia.
Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta (Santa Coloma de Farners 10 juliol 1913) i per tant aprofitarem aquest indret per recordar-lo.
Casa Fuster
A la Casa Fuster de Lluís Domènech i Montaner el poeta va viure des de l’any 1940 fins al 1972. Aquí va escriure una part molt important de la seva obra.
Miquel Arimany i Coma, editor i amic de Salvador Espriu, descriu així el pis en el seu llibre Memòria de mi mateix i molts altres (1993).
“Un pis que va esdevenir famós tant per la gent que arribà a passar-hi, com per la seva complicació, de manera que del rebedor de la casa, on s’entrava per la part del carrer del darrera, fins a la saleta on et rebia, et feien passar per un conjunt de saletes, un corredor llarg que semblava que tingués un caràcter de pont entre les dues parts de la casa, i més saletes i corredors, que quan a la fi et deixaven a la saleta on et rebia […], feia com si et depositessin al fons d’un laberint del qual no tornaries a sortir si s’ho porposaven. Saleta petita, polièdrica, tal vegada hexagonal o octogonal, de portes invisibles perquè del damunt de cada una penjava una espessa cortina d’un vellut morat fosc, cada una unint-se amb les del costat, deixant només al descobert l’estret i alt finestral que donava sobre el Passeig de Gràcia […]. Cortines de les quals al cap d’una estona se n’agitaria una moguda des del darrera per una mà seguida de tota la figura de Salvador Espriu que entraria al reducte com una mena de sòlida aparició, amb el somriure fondament gravant-se en el seu rostre mentre us avançava una mà, i que diria: “Perdoneu, Arimany, que us hagi fet venir aquí; però és que no vaig enlloc”. ”
L’any 1972 Salvador Espriu es va mudar a la casa número 116 bis del Passeig de Gràcia on va viure fins a la seva mort, el 22 de febrer de 1985.
________________________________________________________________________________
Agraïm a Maria Nunes, catedràtica de llengua i literatura catalanes, la informació rebuda durant la ruta “Lavínia, la Barcelona de Salvador Espriu “.
___________________________________________________________________________