Des de l'església
En el Diccionari General de Pompeu Fabra, agudell és un puig de cim agut, definició igual a la de pic o cim agut d’una muntanya. Llavors, probablement el nom d’Agudells donat a l’indret de Sant Genís, hauria sorgit tant dels cims, com dels pendents enginglerats o dels esqueis cantelluts que rodegen el paratge.
El temple de Sant Genís dels Agudells està dedicat indistintament al màrtir romà Genís el Comediant, i al màrtir provençal Genís l’Escrivà. En el santoral de l’Església catòlica, la commemoració litúrgica d’ambdós sants correspon al mateix dia, el 25 d’agost.
Ichthys
Història:
- Segle III. El temple mostra al costat de la porta de l’entrada una pedra toscament gravada amb la incisió d’un Ichthys (peix) d’aspecte paleo-cristià. Es relaciona amb els martiris de sant Sever i de sant Medir.
- Segle IV. Recentment s’ha divulgat una altra teoria. Per afermar l’antigor del poblament del lloc es retreu el possible pas d’una via romana que s’endinsaria ver la Tarraconensis, i hi hagué instal·lada una posta del correu que entrava i sortia cap a Roma.
- Segle IX i X. És lícit suposar que el territori d’Agudells en els segles IX i X estaria inclòs dins una jurisdicció major, probablement la del convent -“domum” diuen les escriptures – de Sant Andreu de Palomar.
- Any 1009. Podria ser el principi de la parròquia de Sant Genís dels Agudells, com a conseqüència de la reforma de la circumscripció eclesiàstica del bisbat de Barcelona endegada pel bisbe Aeci (995-1010).
- 19 d’abril de 1017 per primera vegada apareix el nom Sant Genís dins el terme d’Agudells, en un document de l’arxiu de la Catedral de Barcelona.
- L’any 1087 acollí els monjos benedictins de Sant Ponç de Tomeres, que hi romangueren fins a finals del segle XI. El papa Gregori VII els va encomanar de reformar les estructures esclesiàstiques barcelonines.
- Any 1313. Es té notícia d’alguns ermitans que residien escampats per la muntanya d’Agudells.
- Any 1396 el papa Benet XIII assignà la parròquia de Sant Genís dels Agudells al nou monestir de Sant Jeroni de Collserola
- Any 1652. Setge de Barcelona durant la Guerra dels Segadors. La parròquia de Sant Genís pateix molts danys; hagué de reposar les campanes i refer altars i capelles a més de les teulades que quedaren molt malparades.
- Any 1698. La guerra amb França afectaria la contrada. Els francesos espolien l’església.
- Any 1706. Les forces del Duc d’Anjou també s’abateren damunt de Sant Genís el 4 d’abril
- Any 1714. El setge de Barcelona hi portà calamitats i estralls.
- Any 1836. L’església resta incorporada a la parròquia de Sant Joan d’Horta.
- Any 1936. La Guerra Civil Espanyola deixà socarrades l’església i la casa rectoral de Sant Genís dels Agudells. Es perdé el mobiliari, les imatges, la documentació i -en general- tot allò que s’hi trobava.
- Any 1945. Sant Genís dels Agudells tornà a ésser parròquia de dret.
- Any 1984. Sant Genís dels Agudells, dins l’arxiprestat de la Vall d’Hebron, pertany a la zona pastoral Barcelona-Centre: sub-zona 1-4.
Sant Genís