Sota l’advocació de Mare de Déu de la Bona Mort era coneguda una petita imatge de fusta de la Verge Maria, venerada a l’església de Sant Genís dels Agudells fins a l’incendi revolucionari de 1936 en què desaparegué.
Al costat de l’església hi ha l’únic cementiri de Barcelona que es manté al costat de la parròquia, que encara s’hi fan enterraments i que no és de titularitat municipal.
Té un miler de nínxols, en un dels quals hi va estar enterrat Manuel Carrasco i Formiguera, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, afusellat a Burgos el 1938. El 2001 va ser traslladat al cementiri de Montjuïc.
La supressió dels cementiris parroquials de Barcelona data de l’any 1775. Fou decretada per Carles III i la portà a terme el bisbe Josep Climent i Avinent. S’exceptuaren els aïllats o rurals com el de Sant Genís. Els motius de la supressió foren sanitaris.
Per Tots Sants, una concurrència de posseïdors de títols de concessió funerària -nínxols, tombes, panteons- es congrega al temple de Sant Genís dels Agudells.
L’encontre comença amb una Missa en sufragi de les ànimes de tots els difunts inhumats en aquest fossar. Després, prenen acords per tal de mantenir el cementiri amb la màxima dignitat.