Ristorante
Dinem molt bé a la Ciutat de la Justícia i ens encaminem pel carrer Riera Blanca que fa frontera entre els municipis de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat cap al metro.
De sobte, ens trobem una plaça i en ella un monument escultòric -al.legòric de l’escut de la ciutat. És obra de l’artista barceloní Subirachs i constitueix quelcom més que una obra moderna de diseny innovador: una «creu de terme» entre l’Hospitalet i Barcelona, a l’encreuament de la Riera Blanca amb la carretera de la Bordeta.
Un monument de catorze metres d’alçària inspirat en els elements esencials que composen l’escut de la ciutat.
Està construït en una sola peça de formigó armat, amb una estructura interior en forma d’anell, que li dona una gran solidesa. A la part interior de les dues columnes -que simbolitzen la creu de Santa Eulàlia-, existeixen un nombrós número de gravats realitzats amb el peculiar estil de l’escultor, entre els que es reprodueixen noms de llocs i de persones relacionats amb la història local.
Coronen la part superior, en forma de falca, les glorioses quatre barres catalanes, que van ser incorporades a l’escut de la ciutat l’any 1969.
Els ciutadans el conèixen per “La Pinça”
La "Pinça" de Subirachs
Josep Maria Subirachs i Sitjar és un escultor. Va néixer l’11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona.
Des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i treballà durant anys en un modest habitatge situat a l’interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l’habitatge d’Antoni Gaudí.
L'Escorça
A la mateixa plaça, (plaça de L’Escorça) trobem una casa senyorial -L’Escorça- de l’Hospitalet de Llobregat, protegida com a bé cultural d’interès local.
La casa està formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.
Té un cos central i dos annexes, un per banda i més baixos que el central. En el cos central s’aixeca un torre de planta quadrada amb tres obertures d’arc de mig punt a la part superior de cada cara i amb coberta a quatre vessants.
Els tres cossos estan rematats per una cornisa. El cos central està decorat amb un rellotge de sol.
Aquesta casa es va construir pels volts de 1840 però possiblement tenia el seu origen en una masia.
El fet que es nomeni “escorça” ha fet pensar que havia allotjat un molí d’escorces però no hi ha cap document sobre aquesta teoria.
Se sap que a prop de la casa hi havia una foneria propietat de Joan Escorsa i potser per proximitat va acabar agafant aquest nom.
Actualment aquesta casa està ocupada pel Centre Gallec del barri de Santa Eulàlia.