Tot el Carmel és un mirador. Barcelona tranquil·la i silenciosa roman als seus peus. És hora de parlar de bandolers.
Des del Carmel
A la Catalunya del segle XVI tant els dignataris eclesiàstics com els títols nobiliaris, formaven bàndols per tal de defensar els seus territoris i tractar d’arrabassar els dels altres.
Existien dos bàndols, els dels nyerros i els dels cadells. Els uns i els altres necessitaven quadrilles d’homes per protegir-los i per lluitar en cas de necessitat. Eren els bandolers.
Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, comarca d’Osona, el 18 de desembre de 1582. Als 19 anys va entrar com a bandoler a les ordres del cap dels nyerros de Vic, Carles de Vilademany.
Perot esdevingué el bandoler català més notable fins que el 1605 la Santa Germandat contra els bandolers, el va obligar a passar a la il·legalitat i llançar-se a les muntanyes. Més tard va embarcar cap a Nàpols com a capità dels terços castellans.
Diu la llegenda que a Perot Rocaguinarda se’l va veure per la Muntanya Pelada ja que va viure al Mas Guinardó durant un temps.
També es diu que visqué amagat en una mena de cova situada en el carrer que porta el seu nom, “Perot lo lladre”, entre el carrer del Pi i el carrer de la Portaferrissa.
Al barri del Carmel la colla “Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda” el recorda.
La fama de Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot (capítols 60 i 61). El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedicà un sonet. Verdaguer el va recordar en els seus versos.
_______________________________________________________________
L’àlbum de la Conxita Puigarnau