Restes ibèriques
Sobre la història antiga del barri cal destacar la presència d’un poblat ibèric al Turó de la Rovira, trobat el 1930 per l’arquitecte Josep Danés i Torras. Aquest emplaçament fou estudiat per l’arqueòleg Josep Colomines i Roca, trobant les restes d’un poblat al cim del turó, amb una superfície d’uns 22.500 m². El poblat estava envoltat d’una muralla amb un eix longitudinal de gairebé 370 metres (orientat d’est a oest), i un eix transversal de uns 65 metres (orientat de nord a sud). Disposava de dues portes d’accés flanquejades per torres circulars. D’igual forma, foren trobades restes de ceràmica, datables entre els segles IV i II a.C. que formen part dels fons del Museu Arqueològic de Barcelona i del MUHBA.
Dipòsit d’aigües
El 3 de setembre del 1886 es construí un dipòsit d’altures al cim del Turó de la Rovira, amb capacitat per a 1.000 m3. i a 200 mts. d’alçada sobre el nivell del mar.
L’aigua es bombejava des del dipòsit de Dosrius situat a l’actual Parc de les Aigües, on s’hi recollia el líquid que arribava per una llarga canalització, de més de 50 kilòmetres, des del poble de Dosrius, al Maresme.
L’objectiu era aconseguir més pressió a les canonades i abastar més territori.
Refugi antiaeri
Restes de la Guerra Civil Espanyola
El Turó de la Rovira estava ocupat abans de la guerra per una finca coneguda com “Peñasco” o “El Castell”.
Ara el veiem coronat per una plataforma d’antiaeris que formaven part de la defensa activa de la ciutat durant la guerra civil. La construcció dels antiaeris es dugué a terme l’any 1938 i s’hi col·locaren quatre canons Vickers 105 mm i altre armament defensiu.
El 27 de març de 2011 s’inauguraren les obres de neteja i adequació de tota aquesta zona per fer-la més accessible, recuperant-ne la seva memòria.
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira ha estat recuperada mitjançant una proposta museística del MUHBA. Els treballs de recuperació han estat realitzats per l’Agència del Carmel, amb la col·laboració del Memorial Democràtic.
Autoconstrucció
Barraquisme
La creixent immigració de la postguerra va comportar l’aixecament de grans poblats de barraques a tot Barcelona, que acollien una població d’unes 100.000 persones. Una part d’aquests habitatges precaris es situaren al voltant del Turó de la Rovira, a tres enclaus: Raimon Caselles (135 barraques), Francisco Alegre (306) i els “Cañones” (150). Aquest darrer grup aprofitaren les construccions dels antiaeris. El fenomen del barraquisme al barri s’erradicà definitivament el 1990.
Després del famós temporal de Llevant (1962) que va arrasar les barraques del Somorrostro, moltes d’aquelles persones damnificades van buscar estança en aquests llocs.
_________________________________________________________
L’àlbum de la Conxita Puigarnau