DES DEL PONT DE MÜLHBERG
Veig les cases, els descampats de Can Baró
o el teu perfil, fred o calor, odi i amor
entre sobrietat i alcohol.
Cerveses llargues que cauen com cops de boxa
estiu en dies martiritzats per l’agonia
fins que la nit els alleuja.
Lectura ràpida, vol lleuger quan tu hi ets,
pas cansat sobre filferro roent la distància,
mig gram d’heroïna no dóna pas per a tant,
ansietat lenta quan sento que la teva veu se’n va,
programes de televisió que repeteixen els mateixos gags,
impertinència tot el que no sona a tu o a les teves mans,
llavis que diuen sempre sí i no saben que és possible
dir potser. Crida’m en el buit quan viatgis sense mi,
crida’m entre somnis quan viatgi sense tu.
Toco els teus braços gèlids com el ferro de l’estructura,
terra de taulons de fusta i fòrceps al vent que xiula,
també entre els pins i les antenes solitàries,
que senten nostàlgia de les barraques,
de la pobresa oblidada a la muntanya
oblidada de l’antiaeri que defensava la ciutat
com jo t’estimo entre bombes, desolació i caos.
Del llibre “El pont de Mülhberg (any 2000)
David Castillo
Pont de Mühlberg
El Pont de Mühlberg fou construït el març de 1991 per donar continuïtat al carrer Mühlberg dins del Parc del Guinardó, al barri de Can Baró.
Els Tres Turons formen part de la serralada litoral i estan separats de les muntanyes de Collserola per una falla que han format les valls d’Horta i de Sarrià. Tot aquest material geològic es remunta al paleozoic i està compost per estructures sedimentàries de tipus pissarrós molt metamorfosades. A sota hi ha una ampla capa de granit i al damunt capes calcàries també d’origen sedimentari.
Des de mitjans del segle XIX, les calcàries s’han aprofitat per fabricar calç i també com a pedra per a la construcció. L’activitat de les pedreres de la zona de Can Baró va crear grans esvorancs. Per salvar un dels més grans es va construir el Pont de Mühlberg.
Crònica Negra
Crònica negra al Pont de Mühlberg
Passejant pel pont de Mühlberg ens vam adonar que a la barana de fusta hi havia una placa recordant l’Albert, mort el 16 d’octubre de 2011.
Ens va semblar molt estrany ja que el pont és d’ús exclusiu de vianants.
Ens estàvem preguntant què podia haver passat quan vam veure un senyor gran que amb un carret d’anar a comprar i, a poc a poc, s’acostava a nosaltres.
El vam aturar per preguntar-li sobre el tema i resulta que n’estava assabentat. Ell cada dia passa pel pont de Mühlberg en sentit Carmel a l’anar i en sentit Can Baró al tornar. Va a Horta a buscar pa sec per als coloms i gats que té acollits a casa seva.
Aquell dia va passar precisament quan un matrimoni va descobrir el cos sense vida d’un jove entre la vegetació de sota el pont. Pel barri es diu que al jove el van empènyer pont avall.
A la dedicatòria es pot llegir “ho hem aconseguit”. No sabem com interpretar aquesta frase.
________________________________________________________
L’àlbum de la Conxita Puigarnau