Carrer Sòria
En el llibre “La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera” de Mercè Tatjer editat 1973, podem llegir el següent paràgraf:
<< … predomina en la Barceloneta un tipo de viviendas que sus propios habitantes conocen con el nombre de quart de casa, cuyas dimensiones oscilan alrededor de 35 metros cuadrados. Esto no es más que el resultado de las subdivisiones de una vivienda del siglo XVIII, la cual inicialmente constaba de planta baja y un piso y poseía por consiguiente 141,12 metros cuadrados (70,56+70,56 m2). Más tarde se separó la planta del piso, formándose así una vivienda llamada mitja casa y posteriormente cada una de las dos medias casas se dividió de nuevo surgiendo el citado quart de casa, o sea la cuarta parte de la vivienda inicial del siglo XVIII.>>
Sabem que en els quarts de casa han arribat a viure vuit persones: els avis, els fills, els nets i fins i tot un rellogat. Que els veïns de la Barceloneta ocupin el carrer durant tot el dia i que la roba estesa ocupi espais inconcebibles són les conseqüències de tal amuntegament.
“Per això als carrers [de la Barceloneta] es veien tantes dones, se’ls havien fets seus. Allà es guanyaven els quatre rals indispensables per fer bullir l’olla cada dia, mentre el marit era lluny, mariner d’un gran transatlàntic o tripulant obscur d’un simple vaixell de cabotatge, o només mar endins amb la barca de pesca. Allà treballaven i podien parlar a la vegada; semblava que això els fos indispensable, i segurament ho era: les quatre parets del reduït quart de casa on vivien amb un reguitzell de criatures, les hauria ofegat totes en pocs mesos.”
• Felícia Fuster: «A dins, a fora», dins Barceldones (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1989)