Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, explica que la casa de la Barceloneta “és important perquè es l’única casa original del moment de construcció de la Barceloneta del segle XVIII que resta en peu al barri”.
L’any 1753, data de la inauguració, les cases arribaven fins a la riba i tenien planta baixa i un pis seguint un model establert.
Aviat, la Barceloneta, habitada per gent d’oficis del mar, va començar a transformar-se. Primer s’hi van afegir noves illes i a partir del segle XIX va començar un procés que va permetre als propietaris aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals, fins a una alçada de sis pisos. El barri es va fer cada cop més dens i se’n va multiplicar la població. En molts casos, les remuntes en van canviar la fesomia.
L’única casa supervivent amb façana a tres carrers, coneguda per la casa del porró, estava degradada i en perill. Historiadors i entitats del barri van protagonitzar una llarga lluita per salvar un valuós patrimoni no protegit. El programa d’equipament comunitari del Pla de Barris de la Barceloneta va permetre que l’Ajuntament de Barcelona adquirís l’edifici i en fes una acurada rehabilitació que li ha restituït la imatge originària. Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, es convertirà en un equipament cultural que servirà per descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l’urbanisme barroc.
En els darrers anys de la casa, l’habitatge es va segregar i es va instal·lar als baixos un establiment de restauració. En les reixes de les finestres van col·locar un porró de ferro que li va donar el sobrenom.
______________________________________________________________________________________
El dia que les seduïdes vam visitar la Casa de 1761 vam trobar una noia molt amable nascuda a la Barceloneta i enamorada de la Barceloneta. Amb una companya ha fet un estudi fotogràfic de tots els detalls arquitectònics del barri; han trobat més de 3.000 i amb la selecció editaran un llibre. Va ser molt amable amb nosaltres i ens va explicar algunes anècdotes del barri que anirem explicant en els diversos articles. També ens va deixar veure i tocar l’històric “porró”.