Un conte iniciat per alumnes de 4rt de l’escola Espai 3, continuat pel mateix nivell al Pascual Cañís i l’acabaran els companys/es de La Unió. De moment la història diu així:
Vet aquí una vegada que en un poblet petit, petitet dels Pirineus hi havia un nen que es deia Albert i una nena que es deia Janna.L’Albert i la Janna eren molt bons amics perquè havien anat junts a l’escola des de petits.
Un dia en sortir de l’escola, l’Albert i la Janna van decidir d’anar a fer un volt pel bosc que hi havia a les afores del seu poble. Era un bosc molt humit, ple d’arbres de fulles grosses i molt fosc.
En aquell bosc hi havia un arbre que era molt especial per a la Janna. El trobava màgic i molt sovint anava allà a passar una estona. Un dia el va voler ensenyar al seu amic Albert i li va encantar.
Ja feia temps que l’Albert i la Janna s’havien construït una petita casa a dalt de l’arbre. Aquest arbre era un avet. Era molt alt, amb les branques gruixudes, hi anaven molts esquirols a menjar i molts ocells hi feien els nius.
Un dia l’Albert i la Janna es van enfilar a l’avet i aquest es va moure una mica. Els nens es van adonar de que caminava i parlava: era màgic!
L’arbre els va portar a veure el bosc, era ple de pins, alzines, plataners, nogueres, castanyers i avets.També els va ensenyar els animals: esquirols, cucs, mussols, guineus, papallones, teixons, ocells i eriçons.
Llavors van arribar al naixement d’un riu i van veure que hi havia una font molt estranya, que semblava una figura humana. La Janna creia que era perillós acostar-se-hi, però l’Albert no li va fer cas i va avançar fins…
(Continuarà…)
M’ha agradat molt el conte: és màgic i potser tindrà un final molt sorprenent. Estid esperant que sorti la continuació…
jo vaig participa en el torneix.
em va agradar molt , va ser molt emocionat .
no vam guanyar pero vam guanyar moltes coses
adeu