La Judith ens fa arribar un enllaç on s’amaga aquest vídeo: no hi ha diàleg, però diu moltes coses.
Category Archives: Vídeo
Una monja i la grip A
Fa uns dies em va arribar aquest vídeo. Atesa la durada (prop d’una hora 😳 ) i certes coses que s’hi afirmen, dubtava en publicar-lo al bloc o no. Però, a la fi m’he decidit, bàsicament per dues raons: la primera és que un dels pricipals objectius de les Ciències per al Món Contemporani és fomentar l‘esperit crític entre els alumnes, heu de ser capaços de formar-vos una opinió pròpia i fonamentada sobre temes científics amb rellevància social. La segona és que, en el món web 2.0 on vivim, sovint us arribaran informacions via blocs, correus electrònics, facebook… i, sembla que de vegades és més fàcil creure a ulls clucs allò que ens diuen aquestes fonts que no pas experts reconeguts (com els d’Àgora).
Així doncs, si us sobra una hora, escolteu el què ens ha de dir la Teresa Forcades. Algunes de les coses que diu no són certes, però d’altres si. Si teniu paciència i voleu, en parlem als comentaris o a classe.
CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.
Editat el 01/11/2009: El Pais ha publicat l’article “Desmontando a la monja-bulo“. A la fi una mica de sentit comú. 😆
Afegit el 14/10/2009:
- Entrevista a La Vanguardia a Pedro Alonso “Descalificar las vacunas es irresponsable“. Això ho afirma algú que lluita contra la malària en un dels països més pobres de l’Àfrica.
- Post sobre el tema a Bloguejats.
Àgora: l’abast real de la grip A
Aquí podeu veure el programa emès el passat 21 de setembre sobre la grip A. Feu-li una ullada i deixeu les vostres impressions als comentaris:
Els videojocs salven vides?
Normalment utilitzem els videojocs per divertir-nos però també són útils per a la salut.
El nivell de concentració necessari per a jugar pot distreure la sensació de dolor. Els videojocs i la realitat virtual poden distreure al pacient durant un procés de quimioteràpia o relaxar-lo abans d’una operació.
En el camp de la fisioteràpia també es molt útil, ja que amb aparells especials i els videojocs, es poden tractar lesions, paràlisis nervioses, etc. Però el més important és que poden ajudar a salvar vides directament. Gairebé tots el videojocs ajuden a millorar la destresa de les mans, velocitat de pensaments i d’aquesta manera tenir bona coordinació, això és el que van explicar uns investigadors d’una associació americana.
Uns dels treballs sobre aquest tema, el va realitzar la universitat de Fordham, es va centrà en 122 estudiants. Els van demanar que pensessin en veu alta durant 20 minuts mentre estaven participant en una partida d’un videojoc que jugaven per primera vegada. Així, els experts van deduir que aquest tipus d’entreteniment millora les habilitats cognoscitives i la percepció.
Centrant-se en aquest estudis el Centre Mèdic Beth Israel amb un experiment amb 33 cirurgians ( 15 homes i 18 dones) especialitzats en urologia, obstetrícia i ginecologia, van afirmar que els videojocs millorava la seva habilitat durant les pràctiques.
Aquest experiment es va centrar en quatre videojocs: “top gun”, un programa de destresa que ja es utilitzat per instruir milers de cirurgians per tot el mon, “Super Money Ball 2”, “Stars Wars Racer Revenge” y “Silent Ecope”.
El experiment finalment va arribar a unes conclusions molt positives, el cirurgians que havien jugat 3 hores abans d’entrar a operar, eren un 27% mes ràpids i els seus errors van disminuir un 37%, per tant el cirurgians eres més ràpids i precisos.
L’experiment també va afirmar que els especialistes que realitzaven minies incisions, utilitzen instruments petits i camares de vídeo per veure l’interior del cos, necessitaven una destresa especial, que a la vista dels estudis es poden potenciar amb l’ajuda dels videojocs. “El mes increïble és que per aconseguir-lo, no és necessari utilitzar simulador quirúrgics, ja que el jocs comercials també aconsegueixen millorar les habilitats quirúrgiques avançades”, va definir Gentile el director de l’experiment.
Aquests estudis ja fa un any que va ser presentat a la revista “Archives of Surgery”, per això Douglas Gentile i el seu equip han realitzat un segon estudi on demostra les diferències entre les habilitats i destresa potenciades per els cirurgians que practiquen amb videojocs i els de mèdics que no estan familiaritzats amb el videojocs. El treball encara no ha sigut publicat, en la prova aquesta vegada hi han mes cirurgians, exactament 303.
Un altre conclusió de l’anterior treball, després de l’anàlisi del famós joc “World of Warcraft”, conegut per la majoria de països, va ser que poden millorar el seu pensament científic i molt la coordinació amb les mans.
Exemple és aquest video:
Edson Flores, 1r Batxillerat B
Cèl·lules mare i transplantaments
Hores d’ara crec que tots nosaltres sabem què són les cèl·lules mare i la seva importància en la nova biomedecina. Dimecres 15 d’abril, a dos quarts de deu, s’emet el programa “Arriba la revolució de les cèl·lules mare” al Quèquicom. Al web del programa ja es pot veure i, tot i aprofitant l’avinentesa, tindreu el primer encàrrec del trimestre 
Veieu el vídeo amb calma i contesteu aquestes quatre preguntes:
1. Quina diferència hi ha entre les cèl·lules mare obtingudes del pèl del reporter de les obtingudes del teixits adipòs provinent d’una liposucció? Són totipotents o pluripotents?Explica-ho.
2. Què és la diferenciació cel·lular? Com s’aconsegueix al laboratori?
3. Com funcionen els immunosupressors?
4. Per què s’han pogut utilitzar cèl·lules mare en un transplantamet de tràquea però encara no es poden utilitzar en un transplantament de cor?
Alzheimer
Un home està assegut en un banc en mig d’una plaça, esperant a veure si alguna dona se li acosta i s’asseu al seu costat. Al cap d’una estona, una dona s’asseu a fer-li companyia i li ensenya un anell de casada. Així és com comença un curtmetratge anomenat A primera vista. L’home no recorda qui és la dona, tot i que ella sembla que si que el coneix a ell. Després, li dóna una carta. El protagonista d’aquest vídeo pateix Alzheimer.
La malaltia de l’Alzheimer és una de les plagues de la societat moderna. El nombre de persones que la pateixen (directa o indirectament) és molt alt, i cada vegada se’n detecten més casos.Fa aproximadament 100 anys que una sèrie de psiquiatres van començar a descriure la malaltia, però no va ser fins uns anys després que se li va donar el nom d’Alzheimer. Un dels principals dubtes de metges i investigadors és l’origen de la malaltia, que forma part de les malalties anomenades “complexes”, ja que es creu que diversos factors intervenen simultàniament per a causar la malaltia. Principalment hi ha dos teories sobre el seu origen: per una banda es creu que és causada per una producció excessiva del pèptid amiloide, i per altra banda, es creu que és causada per la deposició d’unes determinades proteïnes al cervell.
No obstant això, la hipòtesi més acceptada és l’anomenada de la “cascada amiloide”, que es basa en què la producció excessiva del pèptid amiloide portaria a la formació de dipòsits de la proteïna a les plaques senils, que són tòxiques per a les cèl·lules.
L’Alzheimer és una malaltia difícil de diagnosticar a causa de que no es presenta de forma uniforme i, a més, no tots els pacients presenten exactament els mateixos símptomes, tot i que es caracteritzen per la pèrdua de memòria, tal i com podem veure que li passa al protagonista de la nostra història: no recorda qui és la seva dona, on viu, com és la seva vida…
Per això, s’han establert dos tipus principals d’Alzheimer: es classifiquen els pacients en funció de l’edat d’inici de la malaltia i de l’existènciao no d’antecedents familiars amb la malaltia.Per tant, es considera Alzheimer d’inici precoç quan els símptomes apareixen abans dels 65 anys; i si apareix posteriorment s’anomena d’inici senil o tardà. Per altra banda, es classifiquen en esporàdics si no hi ha antecedents familiars, o en familiars si existeixen antecedents amb la mateixa malaltia.
Durant els últims anys hem assistit a una petita revolució científica en relació a aquesta malaltia. L’existència de ratolins transgènics que tenen plaques amiloides molt semblants a les que pateixen els humans és molt útil i important per investigar la malaltia i intentar, així trobar-ne les causes i també la possible cura.
Per tant, i per acabar, podem esperar que la contribució de la genètica molecular, juntament amb els avenços de la medicina en general, ajudi a trobar respostes a totes les preguntes que encara estan sense contestar sobre aquesta malaltia, i a més, ajudar a tots els familiars i també als malalts, a fer front als símptomes de l’Alzheimer.
Maria Tusell
1r BAT B
Dia mundial de les malalties poc freqüents
Avui se celebra el Dia de Mundial de les Malalties Poc Freqüents. També s’anomenen malalties rares o orfes ja que tenen una prevalença molt baixa, ja que afecten com a molt 5 persones de cada 10.000 habitants. El baix nombre d’afectats d’aquestes malalties provoca un doble patiment a les famílies: Primer de tot, les dificultats en el diagnòstic fan que els malalts, sovint infants, i les seves famílies triguin molt a saber què els passa. Però tenir el nom de la síndrome que afecta no és suficient, la investigació, el desenvolupament i la comercialització dels tractaments són sovint inexistents. Tot i que els governs incentiven amb fons públics la recerca sobre les malalties minoritàries, això és, de totes totes, insuficient. D’altra banda, el fet de ser malalties poc conegudes (per no dir totalment desconegudes) fa que afectats i famílies siguin, en certa manera, invisibles per la resta de la societat. Per això mateix, m’he alegrat molt quan he sabut que la Marató de TV3 d’enguany estarà dedicada a les malalties poc freqüents. Com diuen al vídeo, espero que hi hagi un abans i un després de la Marató de TV3 per les malalties poc freqüents.
Malària: camí cap a la vacuna
Projectes per l’aigua a Kènia
Sovint parlem de l’aigua com a font de vida i desenvolupament. De fet, és un dels temes principals de tertúlia arreu, ja sigui per manca o excès. Totes les grans civilitzacions s’han desenvolupat al seu voltant: rius i mar no només han estat un nexe d’unió entre pobles, però també una font de disputes.
Però, què té a veure l’aigua amb el tema que ens ocupa, les malalties infeccioses?
Cèl·lules mare
Un dels primers actes de Barak Obama, l’arxiconegut president dels EEUU, ha estat aixecar el veto sobre la investigació amb cèl·lules mare. Amb aquesta decisió s’inicien els assajos que determinaran si les cèl·lules mare poden guarir certes malalties, actualment incurables, com ara Alzheimer, Parkinson o lesions medul·lars. Però, què fa que les cèl·lules mare (stem cells) siguin tant especials?
En aquests vídeos, hi trobareu unes quantes pistes: