Category Archives: salut

El virus de la por

3833378

Font imatge: Guillem Guifré a l’ Avui.cat

Aquest article escrit pel Dr. David Bueno, investigador de la Universitat de Barcelona i divulgador científc, a qui ja coneixeu del programa Àgora del 21 de setembre, diu coses molt interessants i contrastades sobre la grip A, el virus de la por.

Editat el 21 d’octubre: Aquí teniu un altre article sobre la grip A que compleix allò de “lo bueno, si breve, dos veces bueno”

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

En referència a les malalties infeccioses els experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirmen el següent:

La batalla per protegir la salut pública mundial es perdrà si només els països desenvolupats tenen accés a les vacunes, els tractaments, les instal·lacions i els mitjans de diagnòstic.

OMS, Informe sobre la salud en el mundo 2007 (traducció) <http://www.who.int/whr/2007/overview/es/index1.html>

Una monja i la grip A

Fa uns dies em va arribar aquest vídeo. Atesa la durada (prop d’una hora 😳 ) i certes coses que s’hi afirmen, dubtava en publicar-lo al bloc o no. Però, a la fi m’he decidit, bàsicament per dues raons: la primera és que un dels pricipals objectius de les Ciències per al Món Contemporani és fomentar l‘esperit crític entre els alumnes, heu de ser capaços de formar-vos una opinió pròpia i fonamentada sobre temes científics amb rellevància social. La segona és que, en el món web 2.0 on vivim, sovint us arribaran informacions via blocs, correus electrònics, facebook… i, sembla que de vegades és més fàcil creure a ulls clucs allò que ens diuen aquestes fonts que no pas experts reconeguts (com els d’Àgora).

Així doncs, si us sobra una hora, escolteu el què ens ha de dir la Teresa Forcades. Algunes de les coses que diu no són certes, però d’altres si. Si teniu paciència i voleu, en parlem als comentaris o a classe.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Editat el 01/11/2009: El Pais ha publicat l’article “Desmontando a la monja-bulo“. A la fi una mica de sentit comú. 😆

Afegit el 14/10/2009:

Tot preparant l’informe

Després de la vostra recerca, ara teniu clars els conceptes necessaris sobre el tema que ens preocupava a l’inici: la grip nova.
Ara toca redactar un informe on doneu el vostre parer: l’alarma causada per aquesta nova grip és justificada o bé, s’ha exagerat sobre el risc real que suposa per la població?
En el vostre informe han de quedar ben clars aquells punts que han generat més debat:

  • La necessitat de les mesures de prevenció recomanades per la OMS i adoptades els governs dels diferents països: quin és el seu propòsit? Per què el virus de la grip amoïna tant els experts?
  • Les campanyes de vacunació de grip A: a qui van dirigides? Són d’utilitat?
  • La producció i reserva de grans quantitats d’antivírics: quina és la relació benefici/risc del seu ús?
  • Els possibles efectes de la grip A sobre el món: salut, economia…
  • Recordeu que esteu parlant d’un virus, el de la grip, força especial per la capacitat de mutació i variabilitat: quina és la seva rellevància en l’alarma generada?

ATENCIÓ: Podeu afegir altres punts que reforcin els vostres arguments o temes que hàgiu trobat durant la recerca i que penseu que proporcionen informació rellevant.
El vostre informe no deixa de ser un text argumentatiu, on s’han de respectar unes pautes per afavorir-ne la claretat i l’efectivitat. Així doncs, us deixo un enllaç que us pot ser molt útil: http://www.catalaonline.com/certificatD/d75.htm

DATA DE LLIURAMENT: dimecres 7 d’octubre

Recursos sobre la grip A

GRIP COMUNA o ESTACIONAL

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_grip.html

GRIP A

http://www.gencat.cat/especial/grip_a/cat/index.htm

http://www.forumclinic.org/actualidad/la-grip-porcina-o-grip-nova

http://elmundo.es/elmundosalud/2009/04/29/investigacion/1240997604.html

http://www.elpais.com/graficos/internacional/Pandemia/Gripe/mundo/elpepuint/20090427elpepuint_1/Ges/

GRIP ESPANYOLA

http://www.uv.es/metode/numero45/73_45.htm#

http://centpeus.blogspot.com/2006/01/grip.html

DISTRIBUCIÓ DE LA GRIP NOVA AL MÓN

http://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia_de_gripe_A_%28H1N1%29_de_2009

VACUNES
http://centpeus.blogspot.com/2009/09/de-nou-les-vacunes.html
http://centpeus.blogspot.com/2008/10/vacunes-grfics-i-interpretacions.html
http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_vacunes.html
http://www.xtec.net/~jcoll/vacunes/grip.htm

ANTIBIÒTICS
http://www.farmaceuticonline.com/medicament/medicament_us_antibiotic.html

Immortals, sans i perfectes, de Salvador Macip

imm12

Immortals, sans i perfectes, és un llibre on s’explica l’estat actual de la biomedicina i intenta donar una resposta a tres temes que preocupen l’actual societat pel que fa a la salut. Està dividit en quatre grans capítols, cadascun dels quals explica l’estat de la biomedicina pel que fa el tema en concret i dóna detalls d’alguns estudis que s’estan duent a terme per investigadors i grans empreses d’arreu del món.
El primer gran tema del llibre està titulat “L’era Postgenòmica” que introdueix en els inicis d’aquesta nova era de la biomedicina. El punt principal del capítol és que s’ha aconseguit seqüenciar tot el genoma humà i el d’alguns animals. Això vol dir que per exemple, sabem quants gents té l’espècie humana però encara no se sap quina funció duent a terme tots els gens que tenim, per això el pas següent es comparar un gran nombre de genomes per anar deduint quina és la funció que pot tenir cada gen. Tot això es gràcies a també una nova generació de seqüenciadors que faciliten molt la feina. Una altra cosa que ens permet tota aquesta investigació és que es poden conèixer polimorfismes que ens serveixen per saber els marcadors que fan que es desenvolupin certes malalties i es pugui investigar cap aquest camí. Aquest tema reflexa un gran optimisme ja que gràcies a aquestes investigacions s’han obert moltes portes pel que fa a coneixement de malalties, coneixement del nostre propi genoma i així saber quina funció fan els gens del nostre cos. També permet saber la nostra predisposició genètica en vers certes malalties i com les malalties afecten al nostre ADN per així trobar solucions. Fins i tot algunes empreses Nord Americanes venen uns tests d’ADN que poden dir-te cap a quines malalties pots ser propens genèticament encara que el seu resultat pugui ser dubtós.
Una mica més allunyat del genoma humà es parla de les plantes transgèniques o animals transgènics com poden ser vaques i fins i tot mascotes fetes a mida. Pel que fa als transgènics hi ha una creença de negativitat vers ells sobretot a Europa, però als Estats Units els departaments de salut no veuen que puguin ser un perill i al contrari, creuen que poden ser fins i tot beneficiosos perquè es pensa que podrien evitar la fam al món introduint vitamines o proteïnes a certs aliments. En el cas dels animals s’han pogut eliminar gens, hi ha ratolins als quals se’ls han eliminat gens. Després també es presenta que en un futur es podrien fer “humans a mida” modificant gens o nucleòtids per que les persones fossin com voléssim però això es poc ètic i no seria responsable que es fes. I per acabar, aquest primer capítol parla de la teràpia genètica on hi ha dos camins importants. El primer és que s’estan portant a terme investigacions que introdueixen gens en uns virus i aquests infecten les cèl·lules del nostre cos per així curar malalties es veu un camí molt prometedor però encara està en proves i en el futur pot ser que sigui viable i el segon camí pel que fa a la teràpia genètica és una altra opció als virus. Fa poc s’ha descobert el RNA d’interferència que permet apagar certs gens perquè no duguin a terme la seva funció i així però comporta riscos ja que a deixar-se de fabricar certes proteïnes aquestes pot ser que fessin una altra funció que també deixaria de fer-se. Tot això encara està en un moment poc avançat però a mesura del temps aquestes tècniques poden anar evolucionant i arribar a trobar cura a moltes malalties com poden ser clarament els càncers.
El segon tema fa referència a la clonació i a les cèl·lules mare, és un altre mètode diferent dels del primer capítol que s’està investigant per salvar vides mitjançant diversos processos un dels quals és la clonació terapèutica. També parla de la clonació reproductiva i de les implicacions ètiques que comporta.
Primer de tot fa una breu explicació de com funcionen i què són les cèl·lules mare, després s’explica el cas de l’ovella Dolly i altres que han anat succeint que s’han clonat a partir de cèl·lules adultes. Des de llavors hi ha hagut bons resultats però no molt esperançadors ja que no està clar que els clons generats a partir cèl·lules adultes siguin totalment normals ja que no viuen tot el que haurien de viure.
La clonació terapèutica obra uns nous camins per a la cura de certes malalties amb cèl·lules mare. Aquesta consisteix en utilitzar les cèl·lules mare per restablir parts del cos o òrgans que han estat danyats per sobreviure, per exemple cèl·lules productores d’insulina. Però pel que fa a aquestes investigacions encara estem una mica lluny que s’apliquin en humans ja que tenen molta dificultat però hi ha resultats esperançadors amb animals. El gran problema que hi ha és que les cèl·lules mare han de ser personalitzades per a cada individu ja que sinó igual que un òrgan trasplantat poden ser rebutjades. Per tant s’estan fent investigacions per així personalitzar i crear cèl·lules mare. Un d’aquests sistemes seria per exemple: copiar el nucli d’una cèl·lula mare a un òvul al qual se li ha extret el seu nucli perquè es divideixi i formi un embrió però això porta a un altre problema que és com fer diferenciar les cèl·lules mare en el tipus que nosaltres volem. Pel que fa aquest camp es pot ser optimista en el futur, però encara s’està assajant amb animals i, a més a més, comporta molts problemes ètics ja que les cèl·lules s’obtenen d’embrions humans que cal destruir.
La clonació reproductiva humana és un camp que cada cop s’esvaeix més ja que té molt poques utilitats perquè la seva funció seria clonar humans. A més que en moltspaïsos està prohibit.
També s’estan buscant alternatives que no comportin utilitzar cèl·lules mare embrionàries. Un d’aquests camins és utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical, encara que així només s’han aconseguit curar algunes malalties infantils i fins d’aquí molt de temps pot ser que no tingui cap altra aplicació. Un altre camí és a partir de cèl·lules de qualsevol teixit a partir de la inducció de 4 gens aquestes es poden convertir en pluripotents però actualment genera càncers en els animals que s’ha investigat però es un camí molt positiu ja que si es segueix investigant podria suposar un gran què ja que no comportaria tots els problemes ètics de les cèl·lules mare embrionàries.
El tercer tema parla de la cura del càncer. El càncer és una reiteració de mutacions que pateix l’ADN d’una cèl·lula durant un procés llarg que acaba fent que aquesta cèl·lula deixi de fer la seva funció i es reprodueixi indefinidament com ho faria una cèl·lula mare amb la qual tenen forces similituds. Molts càncers es deuen a què la proteïna p53 no pot dur a terme la seva funció d’eliminar la cèl·lula, el cos té molts mètodes per destruir les cèl·lules canceroses però tantes mutacions dificulten molt aquesta feina. L’aparició d’un càncer no recau sobre la predisposició genètica, sinó que és una combinació d’aquesta i l’entorn que té molta importància. La prevenció és el més eficaç i dos factors molt importants són el tabac i l’exposició perllongada al sol. L’alimentació també es clau, si canviéssim alguns hàbits alimentaris i portéssim una dieta més variada es ajudaríem a retardar l’aparició del càncer. Hi ha certs productes com serien l’arròs, el vi negre, els tomàquets que ajuden a no patir un càncer.
Els mètodes que hi ha per curar el càncer actualment són la quimioteràpia de la qual s’estan investigant nous medicaments per retardar l’aparició del càncer, la radioteràpia i la cirurgia que és la més efectiva perquè s’extreu tot el tumor i les altres dues serveixen més per complementar.
També es parla dels tractaments alternatius com seria l’homeopatia que no s’ha demostrat que combati el càncer però si que ajuda a que el pacient se senti millor anímicament. Cal advertir però, que sempre que un pacient se sotmeti a qualsevol teràpia d’aquestes el metge n’ha d’estar assabentat. De moment van apareixent nous fàrmacs que bloquegen proteïnes específiques que utilitzen els càncers però pot comportar efectes secundaris ja que es poden suprimir altres funcions d’aquestes proteïnes. I tot i això només són mètodes que milloren la qualitat de vida del pacient. Alguns científics creuen que s’haurà d’investigar per arribar a una cura específica per a cada tipus de càncer ja que pot ser el més efectiu i allunyar-se dels mètodes generals per a tots els càncers i a més potser no cal arribar a la curació del càncer, sinó fer que la seva aparició es retardi al màxim i tractar-lo com si fos una malaltia crònica. Tots els coneixements genètics actuals permeten personalitzar els tractaments per què siguin més efectius.
I l’últim tema ens parla de l’envelliment. Es pensa que és causat per l’oxidació de les nostres cèl·lules. Això provoca que l’òxid danyi l’ADN i per això es vagin acumulant errors a la cadena de l’ADN fins que arriba a un punt que és quan la cèl·lula deixa de ser la seva funció i es converteix en un càncer. Per tant el tipus d’ambient on vivim pot ser molt important ja que afecta directament al metabolisme de les nostres cèl·lules. La vida d’una cèl·lula està marcada per els telòmers (un cordó fi que es troba sobre els cromosomes i que s’escurça a mesura que la cèl·lula es fa més vella). A partir d’un mínim la cèl·lula queda apartada fins que mor és com una jubilació. Això es fa perquè la cèl·lula que acumularà danys degut a l’òxid no es divideixi i passi les mutacions. Aquest procés s’anomena senescència i també es pot induir per la mateixa cèl·lula quan hi ha perill que es torni maligna. És recomanable fer activitats esportives ja que això fa que els telòmers no s’escurcin tan aviat.
Actualment no hi ha cap medicament que sigui capaç de frenar l’embelliment per això que no hem de fer cas de tots els anuncis de cremes i suplements que ens prometen frenar l’embelliment, perquè ni tant sols els científics sabem com aturar-lo. Però aturar l’embelliment a llarg termini seria positiu? El nostre organisme ha evolucionat fins al punt de viure uns 70 anys, però en principi l’esperança de vida era dels 50 anys perquè a partir d’aquesta edat ja no pot perpetuar l’espècie i ja no té sentit de que visqui. Per això també es fa la reflexió que allargar la vida tant ajudaria a la superpoblació i això tindria repercussions socials i econòmiques importants.
Possibles mètodes per allargar la vida serien els antioxidants però podrien ser contraproduents i produir càncers, també s’ha descobert que la hormona del creixement podria allargar la vida però a això se li ha ajuntat tot un negoci i a més tampoc s’ha demostrat que les hormones realment contribueixin a la longevitat. Però el que si que de moment es presenta efectiu seria poder controlar la hormona que produeix insulina que es veu que comporta a l’envelliment. I per últim hi ha la restricció calòrica, un mètode no recomanat però que funciona en animals i que consisteix en reduir la quantitat de menjar ja que el cos reduiria el seu metabolisme interpretant que les condicions del medi no són favorables i per exemple evitaria despeses inútils com seria la reproducció per procurar de viure el màxim fins que les condicions del medi canviessin això provoca que hi hagi animals que aconsegueixin viure el doble del que viurien menjant tot el que volessin.

Pere Salamó, 1r Batxillerat B