Que és?

La pluja àcida és una precipitació aquosa produïda per la contaminació de l’atmosfera, a causa de la pol·lució ocasionada al cremar els combustibles, per exemple en els vehicles.

Aquesta pol·lució conté productes moleculars del sofre i del nitrogen, que es combinen amb la humitat de l’atmosfera i formen àcids que cauen amb les precipitacions (pluja, neu…) sobre l’escorça terrestre.

Normalment la pluja presenta un pH de 5.6, però la plujà àcida presenta un pH inferior a 5 i pot arribar fins a 3.

Elements que formen la pluja àcida.

Com ja hem dit la pluja àcida és la barreja de mol·lecules de sofre i nitrogen amb la humitat de l’atmosfera. Però que formen aquestes mol·lecules?

* Un dels gasos que ho provoquen és el dioxid de sofre (SO2) que combinat amb l’aigua forma àcid sulfúric (H2SO4).

* Un altre és el òxid nítric (NO3), que una vegada es combina amb l’aigua es converteix en àcid nítric (HNO3).

* I per últim apareix l’òxid nitrós (NO2) que en combinar-se amb l’aigua forma l’àcid nitrós (HNO2).

Efectes de la pluja àcida

Les precipitacions de pluja àcida tenen efectes molt perjudicials en tots els éssers vius, tant en la vegetació, en els animals i en les persones. A més també causa el deteriorament de edificis i escultures.

* Danys a la vegetació i al sòl terrestre:

La pluja àcida sobre la vegetació són molt importants, ha estas comprovat que provoquen la corrosió de les fulles de les plantes, i a més provoca una reducció en el seu creixement o la seva mort. Això es donat perque el diòxid de sofre de la pluja impedeix que les fulles prenguin el CO2 a través dels petits porus que tenen i els és necessari per viure.

També la pluja àcida altera el sòl i provoca que les plantes i arbres que hi viuen tinguin unes condicions més defavorables per a la vida.

* Acidesa dels llacs:

Les precipitacions àcides sobre l’aigua provoquen efectes molt greus. Sobretot quan aquestes precipitacions arriben a llacs, llavors produeixen l’acidificació d’aquests i provoquen la mort de la majoria d’essers vius que hi viuen a més que la fan no potable.

* Deteriorament d’edificis i escultures:

La pluja àcida en contacte amb el material d’edificis, estatues o pintures, els produeix un detriorament i pot arribar a destruir-los. Els materials de construcció pateixen l’erosió, els metalls es rovellen, la pedra calcària es desfà, el color es fa malbé, el cuir es debilita i en la superfície del vidre s’hi forma una capa dura.

* Problemes de salut:

La pluja àcida i altres elements contaminants que l’acompanyen ataquen per igual a éssers humans i a l’entorn. La inhalació de l’àcid procedent de la boira pot portar problemes respiratoris.

També la pluja àcida pot contaminar d’alumini els dipòsits d’aigua, i aquest es creu que pot esser una de les causes de l’Alzheimer. D’altres contaminants d’aquesta pluja poden causar càncer.

Mesures a prendre

* La regulació del fum de fàbriques i cases per minimitzar l’arribada del fum contaminant a l’atmosfera.

* Reduir l’ús de combustibles fòssils, per exemple fent servir més els transports públics.

* Fomentar la investigació per descobrir un ús favorable d’energies alternatives, deixant de banda els combustibles fòssils.

Robert Cantal Campos, 1r Batxillerat B

A diferència del que creu molta gent, el terme “capa d’ozó” no és correcte, ja que aquesta manera de denominar-lo fa creure que es tracta d’una concentració d’ozó a un sol estrat, però en realitat l’ozó está repartit per quasi tota l’atmosfera. L’ozó és un gas, format per tres partícules d’oxígen que té la característica de filtrar la llum solar impedint que els rajos ultraviolats arribin a l’escorça terrestre, produïnt una série de malaltíes com el càncer de pell, entre d’altres.
El forat més important, millor dit, la zona amb menys concentració d’ozó, es situa a sobre de l’Antàrtida, on les temperatures extremes afavoreixen l’aparició de clor i brom que son elevats a l’estratosfera. Aquest forat d’ozó produeix múltiples mutacions al principal aliment dels animals marins, el fitoplàcton.

Afebliment de la capa d'ozó

Tot-hi que el principal motiu de l’afebliment de la capa d’ozó semblen ser els gasos expulsats pels volcans, també productes creats de la mà dels humans afavoreixen l’emissió de clors i bromurs a l’atmosfera. Aquests gasos provenen de aerosols, i ja hi ha hagut països on s’ha regulat la venta de productes de tipus “spray”, com desodorants o insecticides. Alguns d’aquests països són Canadà, Noruega i Estats Units entre d’altres.
David Franco, 1r Batxillerat A

La Generalitat de Catalunya ha impulsat un nou pla per la crisis econòmica i pel medi ambient. Es tracta d’una ajuda econòmica per tal que la gent compri cotxes, per ajudar a les empreses a que no s’enfonsin i a millorar el medi ambient ja que un cotxe nou contamina menys. Els cotxes treuen 149 grams de CO2 per quilòmetre i el conseller de medi ambient ha valorat molt positivament el pla. El Pla AutoCat convida als fabricants de cotxes a aportar 1.000€ en la compra d’un vehicle mentre que la generalitat aporta 500€. No només aportaran ajudes econòmiques per turismes, sinó que també n’han fet per motocicletes i furgonetes que no passin dels 40.000€ amb la mateixa ajuda econòmica que la dels cotxes.
Però, perquè fan mesures d’aquest tipus? Doncs perquè el CO2 és un dels principals causants de la destrucció de la capa d’ozó. Però senyors, no ens enganyem. Tots sabem que els causants del canvi climàtic han estat els que fan aquestes lleis, creant centrals nuclears, centrals tèrmiques i mes maquinària contaminant. Un cop està fet el mal, quan ja no hi ha solució, es preocupen. I que no vagin gaire lluny de Barcelona a buscar responsables de la contaminació atmosfèrica, perquè entrant a Barcelona s’hi veu un núvol de contaminació.
El canvi climàtic però, és una cosa que ha passat des de que la Terra existeix i no es pot fer res per aturar-ho, i menys ara, quan s’han fet experiments nuclears a tot arreu, i hem contaminat el mar amb residus tòxics. Tot el que fan en nom del medi ambient ho fan per la seva butxaca. El pla AutoCat és un incentiu per augmentar la venda de vehicles a Catalunya davant la crisi i res més.

Dídac Casanovas, 1r Batxillerat A

Els recursos naturals són tots els components de la naturalesa que l’ésser humà aprofita per a satisfer les seves necesitats. Les persones abusem massa de dels recursos naturals, sobretot per part del sector de l’agricultura, els vegetals, ja que tenen la capacitat de crèixer sense esgotar el sol, la seva taxa de consum no impideix la regeneració futura, però triga uns anys a fer-ho.

Un tema important seria la gran desforestació que pateixen els boscos actualment. Això es deu a la tala descontrolada d’arbres. Les principals conseqüències que provoca seria entre altres coses que hi han espècies en perill d’extinció que per l’acció de l’home les fem fora del seu hàbitat i moltes espècies són autòctones i no poden viure en un altre lloc que no sigui els boscos o les muntanyes d’on s’han originat, per exemple el linx ibèric.

Una altra conseqüència que trobaríem seria que els mateixos gassos que expulsen les fàbriques o els cotxes (tornem a l’acció de l’home) queden dipositats a la capa d’ozò, vol dir que cada cop hi han més gasos que s’alliberen i fan que cada cop absorbeixin i retinguin més energia solar (això fa que ni els dies siguin tant calorosos ni les nits tant fredes). A la llarga, això provocaria alteracions en el clima, escalfament global, increment de desertització. Si tallem molta quantitat d’arbres, ja no trobem agents capaços d’absorbir el CO² i encara se n’acumilaria més a la capa d’ozó.

En veure els articles que a continuació us mostraré he arribat a la conclusió de que en aquest sentit se’ns està escapant de les mans. Cada any es perden 100.000 km de boscos

Catastrófica destrucción del Amazonas en 2004
Brasil revela que hacendados, agricultores de soya y madereros quemaron y cortaron 26 mil 130 kms² de bosques tropicales del Amazonas en 12 meses.
Los ambientalistas quedaron sorprendidos con las nuevas cifras, que fueron anunciadas un año después que el gobierno brasileño anunció un paquete de medidas de 140 millones de dólares para reducir la destrucción.

Més informació: http://www.voltairenet.org/article144885.html

El territori que van cremar o tallar equival aproximadament a la comunitat autònoma de Galicia, una gran quantitat de territori. Aquests arbres trigaran uns quants anys a tornar a crèixer… un desastre natural, a més de matar als arbres el que fan es matar espècies d’animals i treure’ls-hi la llar. Tot és una roda, un problema condueix a un altre i això s’ha d’evitar perquè potser arribarà un dia que això serà insostenible i estarà tot molt descontrolat.

A partir de la noticía i la informació dels recursos naturals formulo una qüestió:

Quines solucions serien les més adequades per evitar problemes de la tala descontrolada d’arbres i la desertització?

Carlos García, 1r batxillerat A

Crònica de Laura Gil, observadora a 1r B:

El dilluns els diferents grups van presentar les propostes convenients i el dimecres va donar lloc el debat i van començar les votacions.
Les deferents propostes que han donat són les següents:
-Les despeses de la neteja es repartiran entre l’empresa i les administracions autonòmica i central.
-Els miners participaran en les tasques de neteja.
-Se seguiran les pautes de seguretat acordades pel comitè científic-tècnic.
-Agricultors i ecologistes s’ofereixen voluntaris per la neteja.
-Les administracions autonòmica i central pagaran les indemnitzacions als agricultors i als pescadors. Els miners rebran el 65% del sou corresponent als dies no treballats, també a càrrec de les administracions central i autonòmica.
-L’empresa pagarà els terrenys, sous i collites perduts. En cas que l’assegurança no cobreixi les despeses, anirà a càrrec de l’administració autonòmica.
-Els miners cobraran el 100% del sou quan netegin per l’empresa.
-Tancament de la mina.
-L’empresa arreglarà la bassa.
-Creació d’un parc natural i d’un zoològic.
Tot seguit de donar les propostes es va fer una ronda de qüestions on, l’Administració Autonómica es va enfrontar amb els ecologistes dient que no entenien perquè volien fer un zoològic, afegint l’empresa que necessitarien gent especialitzada per portar un zoològic.
El dimecres es va començar per el debat on el principal tema del debat va ser el aqüífer que hi ha sota la mina.
Llavors partint d’aquesta informació els agricultors que miraven pel futur dels seus conreus deien que la contaminació es filtrarà i anirà a parar a l’aqüífer d’on ells treuen l’aigua per regar els seus camps, llavors, perjudicarà als seus conreus i com a proposta volen que l’empresa es tanqui.
Llavors l’empresa va contestar dient que l’empresa no es pot tancar perquè hi ha molta gent com miners i moltes empreses (encarregades de tractar el mineral un cop estret de la mina) que es quedaran sense feina.
Llavors l’empresa indemnitzarà als agricultors i pescadors aproximadament 10 anys fins que es pugui tornar a conrear les terres.
Després d’aquesta disputa ha començat la votació, la proposta que tots el grups han estat d’acord a sigut que la neteja es faci amb les millors mesures de seguretat.

Propostes sotmeses a votació:

1. Les despeses de la neteja es repartiran entre l’empresa i les administracions autonòmica i central.
2. Els miners participaran en les tasques de neteja.
3. Se seguiran les pautes de seguretat acordades pel comitè científic-tècnic.
4. Agricultors i ecologistes s’ofereixen voluntaris per la neteja.
5. Les administracions autonòmica i central pagaran les indemnitzacions als agricultors i als pescadors. Els miners rebran el 65% del sou corresponent als dies no treballats, també a càrrec de les administracions central i autonòmica.
6. L’empresa pagarà els terrenys, sous i collites perduts. En cas que l’assegurança no cobreixi les despeses, anirà a càrrec de l’administració autonòmica.
7. Els miners cobraran el 100% del sou quan netegin per l’empresa.
8. Tancament de la mina.
9. L’empresa arreglarà la bassa.
10. Creació d’un parc natural i d’un zoològic.

Voteu en els comentaris les següents propostes. Recordeu que representeu un col·lectiu concret:

1. Mantenir emplaçament de la mina i assegurar activitat econòmica..
2. Participació en el finançament de la neteja de la zona afectada per part empresa i administracions (50%-30% i 20%).
3. No comercialització dels productes afectats.
4. Recollida de les terres contaminades i procés de purificació.Neutralització de l’aigua contaminada. Construcció de preses per a la depuració de l’aigua.
5. Compensacions econòmiques per administracions i empreses per als agricultors i pescadors.
6. Reactivació de l’empresa després de la sanció oportuna.
7. Oferir terres als agricultors a canvi de la neteja dels llocs contaminats.
8. Reocupar els miners netejant les terres.
9. Enviar equip científic i vaixells per netejar la contaminació marítima.
10. Investigació de les responsabilitats de l’accident.
11. Sou assegurat per l’empresa i per l’administració central i autonòmica.