Category Archives: Espècie humana a l’univers

FINALISTES:concurs de pòsters sobre Darwin i l’evolució

El curs passat, tot aprofitant els coneixements sobre Darwin i l’evolució que havíem treballat a classe, vam participar en un concurs organitzat per la Universitat de Girona dins el marc de les commemoracions de l’any Darwin. Un dels pòsters que vam enviar, realitzat per en Pere Salamó i l’Arnau Cruells ha estat seleccionat com a finalista. Ja estava molt satisfeta dels treballs que havien realitzat els alumnes de l’IES Vescomtat de Cabrera i, el ser finalistes aporta la confirmació a la bona feina que vam fer entre tots.

Arnau, Pere: moltes felicitats

Resistència als antibiòtics i evolució

Atès que el pòster ha estat seleccionat com a finalista, ha estat inclòs en l’exposició “Caminant per l’evolució” juntament amb els altres pòsters finalistes i amb pòsters realitzats per estudiants de l’assignatura d’evolució de la llicenciatura de Biologia. Es poden veure al Centre Cultural de la Mercè.

El clan de l’ós de les cavernes

elclandelosdelescavernes3501.jpg

Imatge: http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/el-clan-de-l-os-de-les-cavernes_10648.html

És una novel·la ambientada a l’Orient Mitjà fa 35.000 anys, en què un clan de neandertals adopta una nena Homo sapiens. L’autora, Jean M. Auel, es va documentar a fons per tal que la història de l’Ayla fos el més versemblant possible. La descripció de l’aparença que fa dels neandertals no desmereix cap de les il·lustracions que n’hàgiu pogut veure, però Auel va un pas més enllà i confereix a aquests Homo una intel·ligència en certa manera superior a la de dels sapiens, uns nouvinguts en comparació amb la gent del clan.
És la primera novel·la d’una saga que té en Ayla i la gents del clan, els principals protagonistes, l’autora està preparant la sisena part però, és el primer llibre el realment imprescindible. En ell, l’autora imagina com hauria estat la vida d’homes i dones del clan i, com aquesta hauria estat sacsejada pe l’aparició dels Homo sapiens, els quals van anar arraconant-los poc a poc fins a fer-los desaparèixer. Potser les hipòtesis de Jean M. Auel són un pèl heterodoxes en comparació amb les explicacions que fan paleontòlegs i arqueòlegs, no obstant això, en el Clan de l’ós de les cavernes hi trobem una vessant més humana i propera de l’evolució dels éssers humans.

Sant Jordi 2009: un viatge al centre de la literatura científica

 

84-236-5474-5.jpg

Imatge: http://www.xtec.es/~PBERNAT/

Tot aprofitant que aquest dijous celebrem Sant Jordi, aquesta setmana publicaré diàriament una ressenya d’alguns llibres imprescindibles, la lectura dels quals marca un abans i un després en el lector i que, ben mirat, són un fidel reflex de la connexió entre ciència i literatura. Es tracta de novel·les i llibres de divulgació on us retrobareu amb temes que hem vist a la matèria, tot i que tractats des d’un punt de vista força diferent i enriquidor.
Avui comencem amb Viatge al centre de la Terra, de l’autor francès Jules Verne (1828 – 1905). Jules Verne pot ser considerat un dels primers autor de ciència-ficció, en els seus relats hi apareixen per primer cop invents que, molts anys després, es feren realitat: submarins, naus espacials o, fins i tot, la televisió. En aquesta novel·la, adaptada al cinema multitud de vegades, explica les aventures d’un professor i el seu nebot que, acompanyats per un guia, entren per un volcà per tal d’arribar al centre de la Terra. Potser es tracta d’un dels relats més fantàstics i menys científics de Verne, però paga la pena ja que ha resistit molt bé el pas del temps. Confesso que Verne és un dels culpables a la meva addicció a la ciencia-ficció i em sap greu que, aparentment hagi quedat oblidat en els prestatges de les llibreries. Així doncs, aprofito per  recuperar-lo per vosaltres.

Us deixo amb les primeres línies de la novel·la, en versió original:

Le 24 mai 1863, un dimanche, mon oncle, le professeur Lidenbrock, revint précipitamment vers sa petite maison située au numéro 19 de König-strasse, l’une des plus anciennes rues du vieux quartier de Hambourg.
La bonne Marthe dut se croire fort en retard, car le dîner commençait à peine à chanter sur le fourneau de la cuisine.
« Bon, me dis-je, s’il a faim, mon oncle, qui est le plus impatient des hommes, va pousser des cris de détresse.
— Déja M. Lidonbrock ! s’écria la bonne Marthe stupéfaite, en entre-bâillant la porte de la salle à manger.
— Oui, Marthe ; mais le dîner a le droit de ne point être cuit, car il n’est pas deux heures. La demie vient à peine de sonner à Saint-Michel.
— Alors pourquoi M. Lidenbrock rentre-t-il ?
— Il nous le dira vraisemblablement.
— Le voilà ! je me sauve. Monsieur Axel, vous lui ferez entendre raison. »
Et la bonne Marthe regagna son laboratoire culinaire

Temps d’espera i … de joc

Mentres aneu buscant per casa els identificadors de l’edu365 o imprimint el paper de l’autorització, us he preparat una petita distracció.

Abans que us endinseu en aquest petit joc sobre l’evolució, deixeu-me recordar-vos que, un cop tingueu l’identificador me l’heu de fer arribar perquè us registri al bloc.

El registre SÍ és necessari per a poder deixar esl vostres comentaris, l’heu de fer vosaltres mateixos al portal blocs.xtec.cat; amb tot, no dubteu em enviar-me un correu si teniu problemes d’accès.

joc-darwin.jpg

Creacionisme i evolucionisme

El Creacionisme i l’Evolucionisme és un debat que es porta discutint desde fa molts anys, avui en dia amb els nostres avanços tecnològics i científics el més comú hauria de ser que la majoria de la població defengués l’Evolucionisme, però tot i així hi ha un gran percentatge que defensa les teories del Creacionisme.
Això pot ser degut a la influència religiosa desde petits, els nens que no tenen cap influència a l’escola es van formant i normalment les explicacions de l’escola solen ser evolucionistes. Anys enrere la majoria de la gent creia en el Creacionisme perquè estava prohibida tota explicació que no estigués relacionada amb la religió, per això desde ben petits eren educats per tenir una formació Creacionista.
El Creacionisme a diferència de l’Evolucionisme es basa en la visió del món a través de les explicacions que dona la Bíblia. Confia plenament en totes les seves teories.
Dins del Creacionisme trobem els teistes, els quals creuen en el llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers, i els deistes, els quals rebutgen la religió organitzada i argumenten que Déu és el creador del món però que no intervé de forma alguna en els quefers d’aquest.
Apart de diferenciar aquests dos grups de seguidors també podem dividir el Creacionisme en dos temes, millor dit creences:
Creacionisme de la Terra jove: Defensa d’interpretació de la Bíblia i esta totalment en contra de que pugui haver altres explicacions o teories que no estiguin relacionades amb aquesta.
Creacionisme de la Terra vella: Els que creuen que Déu va formar l’univers i va marxar, i creuen amb la creació progresiva de l’univers.
William Paley va introduir el disseny intel·ligent basant-se en la relació d’un rellotge amb els ésser vius. Davant la manca de explicacions coherents i que poguessin ser demostrades, va fer intervenir la força sobrenatural.
Al 2005 es va declarar que la teoria del disseny intel·ligent només ens volia fer creure que no era creacionista, però finalment es va demostrar que si ho era lo que disfressat amb altres paraules,però, tot i així sempre acabava sortint el tema religiós.
L’evolucionisme s’oposa totalment al creacionisme,aquí s’utilitzen fets per explicar els esdeveniments. Aquesta visió és la més utilitzada avui en dia sobretot en els científics. Nosaltres quan volem donar alguna explicació sobre algun tema,primer ens basem en una sèrie de teories i després intentem corroborar que són correctes. Els fets són fixes, no es poden substituir, per moltes teories que es facin mai canviaran, perquè són el que són.
Per demostrar l’explicació de l’evolució de la Terra han passat molts anys d’investigacions. Una proba de que hi ha vida a la Terra des de fa milions d’anys són els fòssils.
La nostra espècie ha anant evolucionant al llarg del temps per si mateixa però amb el pas del temps hem descobert tècniques i experiments sobre com nosaltres podem influir artificialment en el desenvolupament de les persones i alterar el DNA, és el que se’n diu mutacions.
La meva opinió sobre aquests dos conceptes la tinc molt clara, hem decanto per l’Evolucionisme. Mai he cregut que la creació de la Terra hagi segut obra de Déu, prefereixo basar-me en fets i explicacions demostrades que no pas en la Bíblia. Però respecto molt l’opinió de les persones que ho veuen de l’altra manera, cadascú té la seva opinió i manera de pensar.
Els Creacionistes defensen que l’evolució ha segut deguda gràcies a la creença, d’acord, però fa milions de anys enrere abans de que els primer microorganismes apareguessin a la Terra no hi havia vida, llavors qui tenia fe en l’evolució?
A la fitxa apareix un text on parla de la creació del món i l’arca de Noé, i el text és totalment fals i incoherent. Si, ”suposadament” fa 4.300anys Noé va construir una barca de mides espectaculars per tal de salvar tota espècie que habitava la Terra causa del diluvi universal, i a
la Bíblia es diu que també van pujar dinosaures a la barca , és totalment fals perquè els dinosaures ja s’havien extingit milions d’anys enrere, això demostra que el Creacionisme no ens diu la veritat, però clar s’ha de tenir en compte que a la Bíblia el que importa es la creença i no la coherència.

Laura Soria, 1r Batxillerat A

L’Evolució des del punt de vista del creacionisme

Primer de tot, deixar clar que cap de les proves que s’anomenen aquí són vertaderes ja que realment no estan demostrades sinó que s’han fet com unes hipòtesis per tal de intentar saber i comprendre d’on venim i d’on hem sorgit tots nosaltres recorrent només a explicacions materialistes.
Les proves de l’evolució es dividirien en dos apartats:
– Els fòssils.
Els fòssils segons diuen és una evidència de l’existència d’un organisme que va viure en el passat. Els fòssils serveixen per extreure informació de la seva morfologia i de l’estructura interna. Gràcies a conèixer (o pensar conèixer) un número de fòssils determinat, es diu que es pot traçar una línia evolutiva (tenint en compte, que com ja hem avisat al principi, només són hipòtesis, no hi ha res demostrat), i amb algunes espècies que constitueixen el pont entre tipus diversos. Tot això depèn molt de la interpretació que s’aplica als fòssils des del punt de vista evolutiu.
– La biologia molecular.
La uniformitat que presenten les estructures moleculars, segons diuen, revela l’existència d’avantpassats comuns per a tots els organismes.Parlant d’estructures moleculars, durant les últimes dècades em fet grans descobriments al nivell de les estructures moleculars. Aquí podem veure la gran complexitat d’una petita part dels sistemes moleculars que s’ha anat descobrint al llarg dels últims 50 anys:

El flagel bacterià

Font de la imatge:  http://www.nsf.gov/news/news_images.jsp?cntn_id=111737&org=NSF
La teoria de l’evolució que va establir Darwin, que diu que els ésser vius s’han anat formant i diversificant més diferents i més complexos per modificació i selecció natural. El mateix Darwin va preveure una possible refutació de la seva teoria, tot i que estava convençut que no es donaria el cas: “Si es pogués demostrar que ha existit un òrgan complex que no pot haver sigut format per numeroses i lleugeres modificacions successives, la meva teoria fracassaria per complet.” (L’origen de les espècies).
Conclusió:
Aquests descobriments presenten una gran dificultat per la teoria clàssica de Darwin, els investigadors biòlegs evolutius actuals tenen l’esperança de trobar-ne l’explicació mitjançant mecanismes d’atzar i selecció natural en les línies generals que va proposar Darwin.

Elisabeth Miró, 1r Batxillerat A

Gelati!!! un cas per cibert@faners

Gelati

Faig aquest article per recomanar-vos a tots els de ciències i biologia i a aquells a qui els agradi llegir i els interessi la biologia i, sobretot, el nostre origen.

“Gelati!” és la història de la Nia, una futura periodista, que fa un article sobre l’evolució. El llibre dóna moltíssima informació, de fàcil comprensió, ja que és d’un tema treballat a classe.

La Nia buscarà informació, o senzillament se la trobarà, referent a l’evolucionisme, el darwinisme i el lamarckisme. També intentarà resoldre algun conflicte fent servir el mètode científic.

Personalment, és un llibre que m’agrada molt. Ens el van enviar de deures d’estiu a tercer (fa uns anys, ja) i me l’hauré llegit unes dotze vegades, perquè el trobo molt interessant.

Parla de l’evolució, de la Lucy, dels diferents Homo, de l’Eudald Carbonell, que si recordeu, la noia que ens va fer la xerrada sobre Atapuerca ens va explicar que era el co-director del projecte; sobre Joan Oró, us pot sonar d’haver-lo mencionat quan vam fer l’explicació de l’Experiment de Miller (als que només feu ciències), als de biologia ens sona bastant més. Parla, també, d’altres biòlegs i científics especialitzats en diferents camps.

Per tant, si teniu una estona i us agrada llegir, us recomano aquesta lectura. No és un llibre gens feixuc, encara que parli de l’evolució i tot això.

Ylenia Bonito 1r Batxillerat B

R-evolució

Concurs de pòsters

Imatge: http://www.udg.edu

En motiu de la commemoració dels 200 anys del naixement de Charles Darwin i dels  150 anys de la publicació de la seva obra més famosa, L’origen de les espècies, la Universitat de Girona ha organitzat un concurs de pòsters on estan convidats tots els estudiants de 1r i 2n de batxillerat de les comarques gironines.

Els estudiants de Ciències per al Món Contemporani hi participareu tot i aprofitant els coneixements que heu adquirit sobre el tema durant el trimestre passat. Els pòsters han de ser sobre temes relacionats amb Darwin o l’evolució.

Entre tots els pòsters que realitzeu, els professors i professores del departament de Ciències de l’IES triaran els representants en el concurs.

Els grups estaran formats per grups de com a màxim 4 alumnes. El pòster ha de ser de mida A0 i en format pdf. Properament parlarem de les dates d’entrega.

Trobareu més informació aquí.

El guanyador és …

Després d’un llarg recompte, a la fi tenim un guanyador, l’article 10 ha estat escollit per tots vosaltres. Així doncs, l’honorem amb un post en solitari i un punt extra en l’avaluació:

Opinem que l’astrologia a l’antiguitat grega tenia un punt d’influència més extens sobre la gent que en l’actualitat. Podem dir que no entenem del tot el fet, que posaven noms a coses que veien al cel o a la terra sense que es poguessin  explicar aquell fenomen era com era. Per una part si que entenem que l’ésser humà té la “mania” de posar noms a tot allò que descobreixen, per el fet que es senten molt més segurs, i perquè tenen la sensació de que ho controlen tot, però per una altre banda no entenem com era que sense saber d’ on havia sortit aquell fenomen podien dir això es dirà així i punt.Per això mateix diem que en l’actualitat em trobat molts d’aquells arguments, em trobat el significat de molts incògnites i ara podem demostrar que allò es real.I també n’hi ha moltes preguntes que ara per ara no hem pogut resoldre i per això encara ens preguntem si són certes o no.

Com es el cas dels horòscops, que des de fa milers d’anys encara continuem essent els mateixos i no sabem si actuen sobre nosaltres.Realment creiem que els horòscops de l’antiguitat no son tan diferents als d’avui en dia. Suposem que els d’abans encara que influencien un poc més sobre les persones i encara que ara la gent digui que no hi fa cas aquets temes realment no és així, moltes vegades avui en dia la gent et compara amb les característiques dels horòscops, i creiem que hi ha gent que fins i tot arriba a creure que es d’aquella manera perquè el seu propi horòscop diu que té que ser així, però per el fet que hagis nascut en una data concreta no et determina ni el caràcter, ni el teu pensament, ni la teva manera de fer.Ara els horòscops del dia a dia, els que en trobem als diaris són ambigus perquè depenen de la persona que llegeixi aquell comentari ho pot interpretar d’una manera o d’una altre.

Per tant diem que l’astrologia no en l’acabem de creure del tot perquè les coses es tenen que demostrar per creure-les.

Però també diem que té una gran influencia psicològica sobre la societat encara que no es vegi aquesta influencia existeix i no es pas poca.

Maduixes i generació espontània

El vídeo, editat pel Joel Cumelles, mostra la descomposició de dues maduixes al llarg del temps. Aprofiteu el video per estudiar-ne el disseny experimental: quin penseu que era l’objectiu d’aquest experiment?; per què una maduixa es podreix abans que l’altra?; els vsotres resultats han estat els mateixos?; creieu que el resultat de l’experiment és definitiu o caldria afegir-hi alguna cosa?