Tot aprofitant que aquest dijous celebrem Sant Jordi, aquesta setmana publicaré diàriament una ressenya d’alguns llibres imprescindibles, la lectura dels quals marca un abans i un després en el lector i que, ben mirat, són un fidel reflex de la connexió entre ciència i literatura. Es tracta de novel·les i llibres de divulgació on us retrobareu amb temes que hem vist a la matèria, tot i que tractats des d’un punt de vista força diferent i enriquidor.
Avui comencem amb Viatge al centre de la Terra, de l’autor francès Jules Verne (1828 – 1905). Jules Verne pot ser considerat un dels primers autor de ciència-ficció, en els seus relats hi apareixen per primer cop invents que, molts anys després, es feren realitat: submarins, naus espacials o, fins i tot, la televisió. En aquesta novel·la, adaptada al cinema multitud de vegades, explica les aventures d’un professor i el seu nebot que, acompanyats per un guia, entren per un volcà per tal d’arribar al centre de la Terra. Potser es tracta d’un dels relats més fantàstics i menys científics de Verne, però paga la pena ja que ha resistit molt bé el pas del temps. Confesso que Verne és un dels culpables a la meva addicció a la ciencia-ficció i em sap greu que, aparentment hagi quedat oblidat en els prestatges de les llibreries. Així doncs, aprofito per recuperar-lo per vosaltres.
Us deixo amb les primeres línies de la novel·la, en versió original:
Le 24 mai 1863, un dimanche, mon oncle, le professeur Lidenbrock, revint précipitamment vers sa petite maison située au numéro 19 de König-strasse, l’une des plus anciennes rues du vieux quartier de Hambourg.
La bonne Marthe dut se croire fort en retard, car le dîner commençait à peine à chanter sur le fourneau de la cuisine.
« Bon, me dis-je, s’il a faim, mon oncle, qui est le plus impatient des hommes, va pousser des cris de détresse.
— Déja M. Lidonbrock ! s’écria la bonne Marthe stupéfaite, en entre-bâillant la porte de la salle à manger.
— Oui, Marthe ; mais le dîner a le droit de ne point être cuit, car il n’est pas deux heures. La demie vient à peine de sonner à Saint-Michel.
— Alors pourquoi M. Lidenbrock rentre-t-il ?
— Il nous le dira vraisemblablement.
— Le voilà ! je me sauve. Monsieur Axel, vous lui ferez entendre raison. »
Et la bonne Marthe regagna son laboratoire culinaire
Hola Meritxell! Farà unes dues setmanes que he vist la pel·lícula d’aquest llibre! La veritat però, és que m’agraden més les pel·lícules més realistes 😉 Bé doncs, si ja he vist la pel·lícula no farà falta el llibre 🙂 que vagi bé!
Doncs a mi Jules Verne… Fa temps vaig llegir 20.000 leguas de viaje submarino… i no sé no va ser una lectura que m’agradés gaire, però bé amb això no vull dir que no torni a llegir res d’ell, amb el temps coses que abans no et feien gràcia acaben esdevenint passions i a l’inversa, així que en algun moment donaré una altra oportunitat a aquest autor.