Quan preparava l’examen d’aquesta avaluació, no sabia què passaria amb el protagonista de la primera notícia, l’Andrés, el nen afectat de talassèmia i que havia de rebre un transplantament del cordó umbilical del seu germà acabat de néixer. Així que quan dissabte vaig veure aquesta notícia al diari, me’n vaig ben alegrar. Aquí us la reprodueixo
Font: El Periódico, 13 de març de 2009
El primer ‘nadó medicament’ espanyol aconsegueix curar el germà d’una greu malaltia
Javier, el primer nadó desenvolupat i nascut a Espanya mitjançant la tècnica de selecció embrionària amb un perfil genètic idèntic al del seu germà gran, Andrés, ha aconseguit curar-lo de la greu malaltia que tenia.
L’hospital Virgen del Rocío, de Sevilla, ha trasplantat amb èxit a Andrés sang de cordó umbilical de Javier, seleccionat genèticament per no transmetre la malaltia i que, a més, és totalment compatible amb el pacient.
Encara que el trasplantament de sang de cordó umbilical es practica en centenars de casos a l’any a Espanya, el que s’ha fet al complex hospitalari sevillà és el primer al món d’un donant nascut després d’un diagnòstic genètic preimplantari (DGP), que selecciona embrions lliures de malaltia hereditària en fertilitzacions in vitro, amb l’objectiu d’evitar la transmissió d’una anèmia congènita greu incurable.
Els pares dels dos nens protagonistes d’aquest esdeveniment –Andrés, que ahir va complir 7 anys i que tenia la malaltia beta-Talassèmia major, i Javier, el nadó que va néixer l’octubre passat lliure d’aquesta malaltia hereditària– han comparegut avui davant dels mitjans, als quals han expressat la seva alegria per l’èxit d’aquest trasplantament.
Satisfacció de la Junta
La consellera andalusa de Salut, María Jesús Montero, i els responsables dels diversos equips mèdics que han participat en aquest procés s’han mostrat “satisfets” i “orgullosos” perquè el sistema sanitari públic andalús hagi estat el primer al món a completar aquest complex procés que ha permès la curació d’Andrés.
Aquest procés, que ha permès “la certesa raonable” que el nen està “curat per a tota la vida”, segons els metges, va començar al gener, quan Andrés va ser sotmès a quimioteràpia durant una setmana per buidar-li la medul·la òssia del teixit afectat per l’anèmia. Posteriorment, el 23 de gener se li va trasplantar sang del cordó umbilical del germà.
Durant tres setmanes es va comprovar que el pacient no rebutjava el material trasplantat i generava nou material sanguini, lliure de la malaltia. Andrés va ser donat d’alta el 18 de febrer i, després d’uns mesos de medicació, serà un nen sa, que no s’haurà de sotmetre a les contínues transfusions sanguínies a què estava acostumat abans del trasplantament.
Debat ètic
Els pares, naturals de Cadis, han afirmat que aquesta intervenció els ha “canviat la vida” i han defugit qualsevol polèmica sobre els condicionants ètics d’aquest procés. “Respecto a tothom i demano a tothom que em respecti. Jo no he fet res dolent; tot el que he fet és salvar la vida al meu fill”, ha destacat la mare a preguntes dels periodistes.
Tant el doctor Guillermo Antiñolo, director de la Unitat de Genètica, Reproducció i Medicina Fetal, com els seus col·legues dels departaments d’Hematologia Infantil, José María Pérez Hurtado de Mendoza, i d’Hematologia, Álvaro Urbano, han subratllat que el fet decisiu d’aquest procés clínic ha estat el naixement de Javier, “el donant perfecte” per a Andrés.
Tots tres han negat qualsevol objecció de consciència respecte a aquests tractaments “que han permès salvar una vida”, segons Urbano, i sobre els quals, ha precisat Antiñolo, només polemitza “un sector de l’Església catòlica”. Antiñolo ha afegit que aquesta teràpia s’ha fet després que no es trobés cap donant compatible i que només s’ha d’aplicar en algunes malalties.
No vull acabar el post sense parafrasejar un company amb qui comentava la notícia: “És una molt bona notícia, tot i que trobo que és molt aviat cantar victòria a 2 mesos del trasplantament. Donar-la aviat pot servir per donar una empenta a aquest tipus de tractaments i fer-la coincidir amb LA noticia realment important de fa uns quants dies: la decisió del govern Obama de treure les cortines i deixar entrar la llum a la biomedecina que Bush i els fonamentalistes havien tancat. Celebrem també aquesta notícia!”
I una pregunta per acabar: què penseu sobre referir-se a en Javier, el germà petit de l’Andrés, com a “nadó-medicament”?
Hola!
Ostres, me n’alegro per l’Andrés. Trobo que aquest transplantament de les cél·lules embrionàries pot servir per a projectes de futur i veure com en el món de la medicina es va progressant. Aquest tema de les cèl·lules mare emrbriònaries és molt interessant, aquest tipus de transplantament de cel·lules d’un germà a un altre.
Sembla encara d’hora per cantar victòria pero penso que comencem bé i poc a poc anar ampliant el camp de la medicina podent curar malalties, ja sigui amb el mètode que sigui o amb algun tractament, la qüestió es alleujar la malaltia i poder fer vida normal… ja que finalment és això el que volem fer.. millorar les nostres condicions de vida. Això si… en moltes ocasions no ens adonem del que està passant fins que ens succeix a nosaltres, crec que ja ho he citat en altres comentaris. És una de les coses que crec que els hi passa a la majoria de persones. Em de mirar sempre pels altres també i has de posar-te en la situació dels altres. En fi.. que me’n vaig del tema……
Vinga ,fins dimecres!
Bones!
Bé, hem passo pel blog, un cop més per a comentar aquest comentari. Realment, el que m’ha cridat l’atenció no és el comentari en sí, si no que el títol m’ha resultat força familiar, com si ja ‘hagués vist…Potser a un examen de ciències??
Bé, prou de “conya”, com a notícia realment és una gran alegria adonar-se de que, tot-hi les milions de malalties que corren lliurement encara per aquest petit món, algunes les podem combatre d’alguna manera, per insignificant que sigui.
Bé, com tampoc em vull allargar massa, acavo aquí el meu petit comentari, així que.. ens veiem!!
“Tot va bé si acava bé”, aixó diria jo als que diuen que esta malament tenir un fill per salvar-ne un altre, es dolent fe dues vides noves per tal de no matar-ne una? Ni de conya.
Me n’alegro pel nen, la família i pels avenços en aquest tipus de cures.
“s’han mostrat “satisfets” i “orgullosos” perquè el sistema sanitari públic andalús hagi estat el primer al món a completar aquest complex procés que ha permès la curació d’Andrés.” Tothom n’està, d’orgullós de que coses com aquesta ( salvar vides que fins ara es donarien ja per mortes) i, com no els metges implicats els que més, després de la familia de l’Andreu i ell mateix que podem dir qua també va neixer com el seu germà “el nadó que va néixer l’octubre passat lliure d’aquesta malaltia hereditària”… Que a part de donar-li joc i disgustos quan creixi l’ha salvat la vida.
Hola Meritxell,
respecte a la pregunta que ens has plantejat, no trobo adequat aquest “nom”, “mot” o com ho vulguis dir per en Javier, ja què dient-ho d’aquesta manera sembla que només l’hagin tingut per poder salvar l’Andrés, i que en realitat era aquesta la intenció, però llavors això que vol dir, que només l’han volgut tenir per curar en Javier o que tenien pensat tenir-lo i llavors van pensar això? són moltes les preguntes que es poden plantejar, i respecte als periodistes, trobo que no s’haurien de ficar tant en la vida de la gent, simplement el que ha fet aquesta família ha sigut tenir un fill sa per curar-ne un de malalt sense fer mal a ningú, al contrari, salvant una vida.
M’ha agradat veure la conclusió d’aquesta història 😉
Hola Meritxell,
Trobo que és una molt bona notícia que el nen estigui curat, i crec que a en Javier no l’haurien d’anomenar “nadó-medicament”, és un nadó com qualsevol altre, només que aquest ha tingut la sort de poder salvar al seu germà gran, qualsevol que tingui un germà petit o gran estaria d’acord amb que si aquest estigués malalt (toquem fusta) donaríem el que fos per ell, però per això ens hauríem d’anomenar medicament? Un donant està considerat com a “home-medicament”? és cert que no ha nascut expressament per donar un òrgan a una persona que el necessiti, però això no treu que aquest nadó sigui un ésser humà i no un fong que ha salvat al seu germà.
Crec que m’he acabat liant una mica hehe, però suposo que ha quedat clar el que volia dir.
fins dimecres!!
per cert, com puc canviar el nom per deixar un comentari? osigui canviar “jenniffer” per “jenniffer muñoz pascual” per no haver de anar-ho posant a cada comentari
HOLA!!
Bueno en aquesta notícia.
Ës una molt bona notícia, que aquest nen estigui curat, pel seu germà.
En javier no és un nadó-medicament, ell no ha fet res per a salvar al seu germà, l’unic que salva al seu germà són les cèl·lules embrionàries del cordo umbilical d’en Javier.
Dient nadó-medicament, és un error d’el periodista que ha escrit aquest article.
Bueno en aquest article lo que queda clar és què la ciència cada vegada va avançant, trobant solucions per a enfermetats o malaties que siguin greus.
bueno fins un altre!!!
Vaig veure la notícia el mateix divendres al vespre. Va ser un: què estan dient?
Llavors va ser quan els meus pares van preguntar: què fas tu tan atenta a la televisió? I els vaig explicar que aquest nen havia sigut el protagonista del meu examen de ciències.
La notícia doncs em sembla increïble, si tot surt realment bé, serà un grandíssim éxit, i espero que obri els ulls a molta gent que està en contra. Jo la veritat que no m’ho explico, si diguessin: no és que volen aquesta tècnica per aconseguir un nen amb els ulls blaus, però, per favor que és per salvar vides… I ja em diràs tu a mi si és étic salvar una vida o no…
Pel que fa al mot “nadó-medicament”, sincerament s’ ha de tenir poc tacte… És una personeta amb la sort de poder salvar al seu germà, cosa impressionant, que la gran majoria de nosaltes mai podrem comparar amb qualsevol cosa que haguem fet, és a dir en Javier no és un medicament, és un heroi, ni que sigui per l’Andrés.
Hola!(:
És un cas impressionant, realment sembla mentida que s’hagi pogut curar la malaltia amb un trasplantament de sang de cordó umbilical del germà i tot i siguen una operació prou difícil sembla que gràcies això en Javier podrà fer vida normal. Sobre la pregunta que planteges penso que si s’ha buscat un nou fill amb la finalitat o no de curar la malaltia es indiferent ja que segurament aquest fill serà ben vingut de la mateixa manera, el que realment importa és que gràcies a ell s’ha pogut salvar la malaltia del seu propi germà. Per tant no veig que sigui un nom ofensiu sinó que es pot mirar com a que a salvat una vida.
Me’n alegro molt que tot hagi sortit bé!
Hola meritxell
trobo una noticia molt interesant sobre aquest nadò-medicament.. que amb ajuda del seu germa podra estar curat, aquesta noticia es molt impressionant peque parla sobre la cura de un germà que tè una enfermetat ,que quan sigui gran no podra viure molt i amb l’ajuda del seu germa ho podra fer sense cap compliació.
en aquesta noticia el que ens esta explicant que la ciencia cada vegada esta evolucionant a millor per a poguer ajudar a la gent a superar les enfermetats i poder ser curat.
No em sembla bé que anomenin al nadó com un medicament, perqué segurament després estigui marcat tota la vida per aquest “mote”, i no em sembla bé.
Aquest nen ha nascut per a salvar al seu germà, però segur que els seus pares també el volien tenir igual..