Un home està assegut en un banc en mig d’una plaça, esperant a veure si alguna dona se li acosta i s’asseu al seu costat. Al cap d’una estona, una dona s’asseu a fer-li companyia i li ensenya un anell de casada. Així és com comença un curtmetratge anomenat A primera vista. L’home no recorda qui és la dona, tot i que ella sembla que si que el coneix a ell. Després, li dóna una carta. El protagonista d’aquest vídeo pateix Alzheimer.
La malaltia de l’Alzheimer és una de les plagues de la societat moderna. El nombre de persones que la pateixen (directa o indirectament) és molt alt, i cada vegada se’n detecten més casos.Fa aproximadament 100 anys que una sèrie de psiquiatres van començar a descriure la malaltia, però no va ser fins uns anys després que se li va donar el nom d’Alzheimer. Un dels principals dubtes de metges i investigadors és l’origen de la malaltia, que forma part de les malalties anomenades “complexes”, ja que es creu que diversos factors intervenen simultàniament per a causar la malaltia. Principalment hi ha dos teories sobre el seu origen: per una banda es creu que és causada per una producció excessiva del pèptid amiloide, i per altra banda, es creu que és causada per la deposició d’unes determinades proteïnes al cervell.
No obstant això, la hipòtesi més acceptada és l’anomenada de la “cascada amiloide”, que es basa en què la producció excessiva del pèptid amiloide portaria a la formació de dipòsits de la proteïna a les plaques senils, que són tòxiques per a les cèl·lules.
L’Alzheimer és una malaltia difícil de diagnosticar a causa de que no es presenta de forma uniforme i, a més, no tots els pacients presenten exactament els mateixos símptomes, tot i que es caracteritzen per la pèrdua de memòria, tal i com podem veure que li passa al protagonista de la nostra història: no recorda qui és la seva dona, on viu, com és la seva vida…
Per això, s’han establert dos tipus principals d’Alzheimer: es classifiquen els pacients en funció de l’edat d’inici de la malaltia i de l’existènciao no d’antecedents familiars amb la malaltia.Per tant, es considera Alzheimer d’inici precoç quan els símptomes apareixen abans dels 65 anys; i si apareix posteriorment s’anomena d’inici senil o tardà. Per altra banda, es classifiquen en esporàdics si no hi ha antecedents familiars, o en familiars si existeixen antecedents amb la mateixa malaltia.
Durant els últims anys hem assistit a una petita revolució científica en relació a aquesta malaltia. L’existència de ratolins transgènics que tenen plaques amiloides molt semblants a les que pateixen els humans és molt útil i important per investigar la malaltia i intentar, així trobar-ne les causes i també la possible cura.
Per tant, i per acabar, podem esperar que la contribució de la genètica molecular, juntament amb els avenços de la medicina en general, ajudi a trobar respostes a totes les preguntes que encara estan sense contestar sobre aquesta malaltia, i a més, ajudar a tots els familiars i també als malalts, a fer front als símptomes de l’Alzheimer.
Maria Tusell
1r BAT B
M’ha agradat molt el video. De veritat. És molt dur veure que la persona a qui mes estimes, s’ha oblidat de tu per culpa de una malatia com aquesta..
Però tot i això, el director del video sap trobar un punt alegre en tota la situació, i sap veure-li, per dir alguna cosa, el punt optimista de la situació.
No m’extranya que guanyés un concurs el video, ja que està molt ben pensat i molt ben fet.
Aquest vídeo m’ha impactat bastat, ja que mostra d’una manera molt senzilla com l’Alzheimer et pot arribar afectar. sembla mentida com es pot arribar a oblidar tot en tan poc temps i que quan ho torna a recordar ho torna a perdre.
El director ha sabut mostra d’una manera impressionant les conseqüències d’aquesta malaltia, però ho ha fet amb un to una mica còmic.
El que més m’agradat és el final quan ell llegeix la seva pròpia carta que s’havia escrit abans de perdre la memòria. En fi, que crec que aquest vídeo es mereix el premi que ha guanyat.
Sincerament, aquest vídeo m’ha arribat.
Veure com una persona normal i corrent, que a lo millor algun dia pots arribar a ser tu mateix o una persona molt propera a tu, i veure com es va oblidant de les coses a poc a poc, que arriba a un punt que no et pot reconèixer, fa molt mal. Però m’ha agradat perquè demostra la realitat tal i com és.
Com ha dit l’Eduard, a mi tampoc m’estranya que guanyés un premi. Perquè solament amb cinc minuts et demostra la cara més amarga d’aquesta malaltia.
M’alegro que us agradi el vídeo, però imagin que també esteu llegint l’article de la Maria, oi?
Hola Meritxell!
Aquest video m’ha impactat moltíssim, és molt trist que passin aquestes coses i no es poguin prevenir.
Bé, fins demà!
Està clar que sí, Meritxell, ja de paso, l’hem llegit.. Pero el video es mes vistós!
El video realment és impactant i commovedor, ja que la malaltia arrivi a l’extrem de no poder recordar qui és la persona que més t’estimes es realment trist, però la part positiva és que cada vegada que ho oblida es torna a sentir igual d’enamorat com el primer dia. T’espanta encara més savent que és una malaltia que és probable que poguem arrivar a patir ja que l’esperança de vida s’allarga.
Bones!
Bé, per començar, he de dir que em fa molta llàstima l’existència d’aquesta perjudicial malaltia, com, per culpa seva, fins hi tot persones no afectades en pateixen les conseqüències.
Pel que fa a l’article, realment està molt bé, es molt clara l’explicació de l’Alzheimer, els tipus que hi ha, com està classificat… Però el que realment m’ha agradat, cosa que quasi m’obliga a felicitar a la María, és la tria del video, no només expressa el dolor que pot causar la malaltia, sino la última frase, quan diu que cada día es poden enamorar com si fos el primer dia, cada dia es coneixen i s’estimen al màxim. És una cosa força bonica crec, una parella al crepuscle de la vida gaudint de l’amor, com per primera vegada.
Felicitats per l’article!
És un video molt realista que la veritat sigui dita fa molta pena, tot i que mostra com és la realitat.
No hi ha paraules. La pell de gallina i els ulls brillants crec que ho resumeixen.
Impactant. Com ja ha dit en David, l’última frase és sublim: “Si algo bueno pudiera decirse de esta terrible enfermedad es que almenos al verla podemos volver a enamorarnos tanto como lo hicimos la primera vez”.
Crec que el vídeo, i aquesta última frase ens ensenya que per molt dura que sigui la vida, o per molt durs que siguin alguns moments sempre podem arribar a treure alguna cosa bonica, algun somriure…
M’he llegit l’article, però és clar jo amb el que em quedo és amb aquest curt, que intentaré que miri tota la gent possible.
Qualsevol dia ens podem trobar que hem de viure la malaltia, tant si afecta algun familiar com si ens afecta a nosaltres mateixos (esperem que no), i crec que veure aquest vídeo ens pot servir per entendre més els malalts, veure la seva realitat… Ja que es necessita gran capacitat empàtica per arribar realment posar-se en el lloc del malalt.
De veritat, increïble el vídeo.
Maria, gràcies!
És un video que m’ha impactat molt. L’alzheimer és una enfermetat molt dura pel pacient però també ho és per la seva gent propera. Això de no conèixer la persona que més estima, ha de ser una cosa terrible.
Crec que s’hauria d’invertir molts més diners en les investigacions d’aquesta malaltia.
El director d’aquest video mostra molt bé aquesta odiosa malaltia
He vist el vídeo, i explicar el que m’ha transmès seria repetir-me vers als meus companys. Tot i que trobo que es quelcom que mai sabria explicar del cert!
Malauradament, l’alzheimer pot afectar a qualsevol persona, com la metixa mort, que tard o d’hora ens arriba a tots.
No cal anar gaire lluny per trobar-nos amb l’ex-president de la Generalitat, Maragall, persones d’alts càrrecs i d’alta capacitat intel·lectual també poden ser partidaris d’aquesta malaltia, que a hores d’ara, encara li podriem donar punts suspensius a moltes de les sevs preguntes.
Per altra banda, m’ha agradat que publiquessis la notícia de l’Andrès. El divendres tant bon punt vaig acabar l’examen, vaig anar a casa i mentre dinava escoltava la gran notícia de la família. No et puc explicar el que vaig sentir en aquells moments, eren masses coses bones. El que fa la ciència!
El video esta molt bé. El que fa mes llàstima es que el protagonista el troba molt sol i li falta companyia però no sap que no es troba sol.
Llavors la millor part es quan “parla” amb el mateix pero en el moment en que es recordava que tenia molt bons records y sobretot que no es esta sol i te una dona.
L’Alzheimer es més que una enfermetat, una enfermetat no retorna al passat per fer-lo desapareixer però l’Alzheimer si.
Aquest vídeo crec que a tothom impacta, perquè aquesta malatia provoca molts problemes a la gent que ho pateix, encara no s’ha trobat una cura per solucionar-la, però si que hi ha tractaments per intentar no deixar de perdre la mèmoria.
Lo dolent d’aquesta malaltia és que afecta a qualsevol persona, com né diu la Lorena el cas del ex-president de la Generalitat.
I per última cosa és que l’utilització de les rates fa que s’avanci més ràpidament per trobar una solució per curar aquesta malaltia, lo dolent és que nosaltres utilitzem animals, éssers vius, per benificiar-nos a nosaltres mateixos.
fins un altre!!!
Ès un video molt impactan, si et pares a pensar els que mes malamen ho deuen passar son els familiars, ja que a de ser mol trist que te iaia no senrecordi del teu nom (dic iaia, ja que es mes frecuent làlzheimer en la gent gran).
L’article esta molt bé.
Aquest article m’ha recordat que jo he tingut una vesabia que ha patit aquesta malaltia i es molt dur que no es recordi de cuasi ningú, el que també vaig obserbar que no he vist en el llibre i en l’article es que la meva vesabia tenia moments on tornava al passat i cridava a gent que no i era en aquell moment , i no nomes això sino que no controlava el esfinters.
En conclusió, es una malaltia molt dura no per la persona que la pateix sino per les persones que es troban al seu costat.
oooh! per fi m’ha deixat comentar!
doncs ara que puc!
aixo ha canviat hi han entrat nous articles!però comet-ho aquest! que que em va agrdar!
la veritat que el video es molt significatiu i emocionai, deu ser molt trist que et passi aixo en el teu cercle familiar o el mateix que ala dona! per aixo com diu l’article, esta molt bé i s’hauria d’invertir molt més, en aquestes malaltíes, com el sida també! perquè afecten a moltíssima gent, ja per la gent que la pateix com la que la viu al costat del afectat. Deuen ser moments durs i díficls, que una persona vegi que perdrá la memória i al reves, per tant invertir diners en trobar solucions crec alegraría a moltíssima gent, que es veu resignada a oblidar els records i sentiments.