El nostre amic Centpeus, ha publicat un nou llibre “100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt). Els que ja coneixieu el seu bloc, sabreu que en Dan té la extraordinària capacitat de fer entenedors temes d’actualitat científica que, a priori, poden semblar de difícil comprensió. Aquí en trobareu un tastet d’aquells que obre la gana… Hi ha una mica de tot, un capítol sobre l’origen de l’Univers, sobre genètica i salut o, fins i tot, la fusió freda… Enigmes i respostes per a tots els gustos.
Bones Meritxell!
Primer comentari! (Reconec que ja era hora!)
Primer de tot dir que el bloc està genial, i els enllaços són molt bons! (Per cert, ara t’envio un correo amb links del youtube amb videos i tal).
Parlant del tema del comentari…Intentaré trobar el Audillibre, potser hi és per a qui la xarxa penjat…
Doncs ja em vaig acomiadant que és tard i demà tornem a la rutina!
Fins demà!
[[Lena]]
Res en contra dels audillibres, però què se n’ha fet del plaer de la lectura? Gràcies per endavant pels enllaços i vídeos, no oblidis escriure’n 4 ratlles com a presentació pels companys 😉
Ostres Meritxell. Mirant per internet el que es deia del llibre he arribat aquí. Moltes gràcies per les teves amables paraules. Em fa molta ilusió que trobeu engrescadors el centpeus i el llibre.
Salut!
Daniel
Hola Dan, benvingut al nostre bloc. Els comentaris són ben sincers, a part d’aclarir-nos dubtes, ets una gran font de recursos i idees… Avui n’hem parlat a classe, sense voler-ho has fet un bon llibre de text ;-P
100 preguntes no semblen poca cosa, el que sí és cert es que si ens ho plantegem tot ens en trovarem unes quantes més, ja que realment, tret dels que creuen en Déu que ja saben segur què ell ho va fer tot, ningú sap verdaderament ni d’on ha vingut ni ell, ni tot el que l’envolta.
El motor del pensament humà, del coneixement i de la ciència és buscar respostes a allò que ens inquieta.
Sovint, la resolució d’un enigma genera noves preguntes. Parafrasejant Sòcrates: “només sé que no sé res”. A mesura que s’avança en els diferents camps del coneixement, ens adonem que més ens quedar per conéixer.
Personalment, això és el que més em fascina de la ciència, un ventall ampli, potser inimaginable, de possibilitats i nous camins a emprendre o descobrir. I no es pot negart que l’enorme curiositat que caracteritza l’ésser humà, és el que ha fet possible l’avenç en molts camps, des del mèdic al social.
Bones!
M’he mirat el text sobre l’origen de l’univers, jo personalment, ja no sé que pensar, no pot ser que només hagi sigut un seguit de casualitats? Que tots els científics tinguin la seva part de raó?, o que simplement cap estigui en l’ho cert? Jo, i no sé perquè he arribat a aquesta conclusió, crec que el problema de que ningú es posi d’acord és que els científics no s’ajuden entre ells, sinó que la competitivitat, el voler ser més, potser és una paret que els obliga a només veure el que ells fan, i a refutar cap altra idea.
Però, ben mirat penso que en temes com aquest qualsevol teoria científica no està a l’altura de les circumstàncies, com no estan els mites, el gènesi, o d’altres cultures( i no vull ofendre a ningú). Només penso que el no saber d’on venim, o on anem, ens deixa dubtar sobre el que som, i no saber el que som ens ajuda a entendre que hem de viure el moment, hem de apendre, hem de gaudir, hem de descobrir com som realment nosaltres mateixos, perquè mai se sap quan acabarà la vida, quan ens extinguirem, qui marca el nostre futur, quan un forat negre s’ens menjarà, quan uns extraterrestres vindran i acabaran amb la nostra estimada raça humana… Penso que si tinguessim tots aquests ítems resolts res no tindria sentit, tot seria com un joc de videoconsola, i nosaltres els personatges secundaris, que només i són allà resignats perquè no hi havia cap altra opció.
Nosé si he arribat a expresar el que volia, segurament no, però no se fer-ho d’una altra manera!
Per cert a classe vas fer una pregunta molt interesant: Què és la vida?
La meva opinió és la següent: La vida és una oportunitat per ser feliç.
Vagi bé i salut!
alba.