Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa.Estimo les nits inacabables i la gent que s’apressa sortint del cinema.L’hivern no és trist: és una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima.L’hivern no és fred i la neu és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat.L’hivern no és els dies de boira; és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.L’hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira rere els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.Miquel Martí i Pol