Un cop conegudes les joguines òptiques, a 5è hem començat a treballar les animacions.
El cinema d’animació o de dibuixos animats es basa en l’animació de figures planes o de volum, sovint partint d’il·lustracions o còmics. Les tècniques són similars a les de les sèries televisives però han de tenir un mínim de 40 minuts de durada (en general passen de l’hora, com les altres pel·lícules pensades per a la pantalla gran). El públic és variat però al llarg de la història ha predominat l’infantil, fet que explica el caràcter graciós i senzill dels personatges protagonistes.
L’animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; al projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del moviment, en què intervenen la persistència de la visió i el fenomen phi.
L’animació pertany a l’àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en relació directa amb les arts visuals clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.
Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també es possible animar objectes de la realitat i actors.
Els dibuixos animats es creen dibuixant cada fotograma. Al principi es pintava cada fotograma i després era filmat, procés que es va accelerar al aparèixer l’animació per cel·les o paper de acetat inventada per Bray i Hurd en la dècada de 1910.
Un cop visualitzats alguns exemples…Comencem a planificar i treballar en les nostres pròpies animacions.