dicció: 1 1 f. [LC] [FL] Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d’un orador, d’un actor. Professor de dicció

Ouija: (n) Tauler amb les lletres de l’alfabet i els números del 0 al 9, entorn del qual es reuneixen diverses persones per a comunicar-se amb els esperits, els quals assenyalen les seves respostes al tauler per mitjà d’un got de cap per avall o d’algun altre objecte

anàlisi (sg) / anàlisis (pl)

1 1 f. [LC] Divisió d’un tot en les seves parts constituents o elements.

beduí beduïna

1 m. i f. [LC] [AN] [ISL] Individu nòmada dels deserts de l’Aràbia, Síria i nord d’Àfrica.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als beduïns.