http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=221&titol=1588

CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Torres, Màrius. “Cançó a Mahalta”. Poesies. Barcelona: Ariel, 1977 (pàg. 50)

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Les amigues es conserven,
les amigues s’estimen ,
les amigues confien,
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 …
mai d’1 .

Les amigues no es perden,
les amigues es conserven,
les amigues es respecten,
les amigues s’estimen,
les amigues es confien ,
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9…
mai d’1 ,
no et quedis tu sola.

Aroa Peña

Felicitats mama!

Ets aquí,
no només per celebrar
un dia tan especial com aquest,
sinó que també
perquè jo t’estimo,
ells t’estimen,
vosaltres l’estimeu,
en definitiva,
tots t’estimem.
FELICITATS, MAMA!
Oriol Miquel

Un amic és molt especial
perquè està amb nosaltres en tot moment
per tant hem de saber apreciar
la bellesa d’aquest sentiment

Amb aquestes línies et vull dir
una cosa que ja saps perfectament
que pots comptar sempre amb mi
tant en l’alegria com en el lament

La teva dolça veu i el teu somriure
són raons més que suficients
per no perdre les ganes de viure
en els mals moments

Vull comptar amb la teva amistat
la espero mai perdre
vull que estiguis al meu costat
jo al teu hi estaré sempre
Anaïs

Un tresor és l’amistat.
Un bé que molts ja voldrien
i no sempre és valorat,
ans són molts els que l’obvien.
Un amic m’és molt preuat
perquè sempre als mals moments,
de debò s’ha preocupat
de complànyer els meus turments.
Els mals vents poden passar,
les riqueses minvaran,
però ara i sempre ha de restar
aquest meu tresor tan gran.
Sóc un home afortunat,
no sóc ric ni tinc la lluna.
M’acompanya l’amistat.
Ho tinc tot, i tot en una.

Mallus
27/Jul/2004

MOLT LLUNY D’AQUÍ

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

12 juny 1939
Màrius Torres

PEIX DINS LA PEIXERA

De més lluny que d’ una memòria,
la llum et visita tu ets obscur
Sota la immòbil glòria que atravesses
Amb ulls quiets com qui, sense comprendre
Es mira en un mirall que eternament gira.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l’han sentida algun cop,
la volen dir i se’ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debó,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=199&titol=1753