Un tresor és l’amistat.
Un bé que molts ja voldrien
i no sempre és valorat,
ans són molts els que l’obvien.
Un amic m’és molt preuat
perquè sempre als mals moments,
de debò s’ha preocupat
de complànyer els meus turments.
Els mals vents poden passar,
les riqueses minvaran,
però ara i sempre ha de restar
aquest meu tresor tan gran.
Sóc un home afortunat,
no sóc ric ni tinc la lluna.
M’acompanya l’amistat.
Ho tinc tot, i tot en una.

Mallus
27/Jul/2004

MOLT LLUNY D’AQUÍ

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

12 juny 1939
Màrius Torres

PEIX DINS LA PEIXERA

De més lluny que d’ una memòria,
la llum et visita tu ets obscur
Sota la immòbil glòria que atravesses
Amb ulls quiets com qui, sense comprendre
Es mira en un mirall que eternament gira.