Cançó dels raiers Leave a reply CANÇÓ DEL RAIER – Jacint Verdaguer Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir. El bon temps del fadrinatge lo passí fent de cuer, mes com tinc seny i coratge prompte em feren davanter. D’eix cavall de la riera prenc la brida barroera, i als torrents i a la ribera vaig dient: pas al raier! Des del marge el rai cordejo si li costa de passar, pels congostos barranquejo com serpent pel predegar. Quan per una ensopegagada, s’ensdevé una embarrassada, dono al rai una girada que el fustam torna a aviar. Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir. De cinc trams los rais avio de la Pobla a Balaguer, los empenc i los arrio com sa rua el traginer. Tot sovint lo rai s’apunta; quin treball si es descojunta, trabucant a aquell que el munta com cavall al cavaller! Un matí la gent d’Esterri m’alça el coure tot cridant, que m’enduia cap a Gerri lo feixuc Mall de Roland. Jo, veient que al meu darrera la vall tota s’esparvera, per damunt de la ribera lo llancí del rai estant. Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir. De les bigues que he enraiades se’n farien galions, galions per les armades de deu regnes i nacions; Pins i faig duc cada dia d’avetars no en deixaria, fins i tot enraiaria les muntanyes a crostons. Tot baixant rais a la plana, cinquanta anys hi he baixat, que és un rai la vida humana, ne té deu cada tramat; I davalla fugitiva rodolant de riba en riba fins que al mar sens vora arriba de la fonda eternitat. Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.