1. Sil·labificació gràfica i partició de mots a final de ratlla
La grafia dels mots polisíl·labs es pot descompondre a final de ratlla en un escrit. Aquesta partició es fa mitjançant el guionet (-), que en aquest cas indica la transició del mot d’una ratlla a l’altra. Els mots se solen partir segons l’estructura sil·làbica, de manera que la divisió no separi lletres que representen sons d’una mateixa síl·laba fònica (cf. I, § 4 i 5): te-|la, ca-|bra, cos-|tat, neu-|la, no-|ia. Convé notar, però, el següent:
a) Els components dels dígrafs (tret de ds davant consonant, i de gu, ll, ny, qu i ig) se separen quan es parteix el mot per aquest punt: ad-|junt, ad-|sorció, jut-|ge, llot-|ja, pot-|ser, ràt-|zia, quei-|xa, ter-|ra, tas-|sa.
b) La h i la x no palatal no se separen de la vocal que precedeixen: alco-|hol, tot-|hom; bo-|xa, te-|xans.
c) El grup l·l es parteix substituint el punt volat pel guionet: cel-|la, col-|legi.
La partició a final de ratlla se sol fer aprofitant els guionets existents (gira-|sol) i evita que una de les parts es redueixi a una sola vocal (a-|vió o avi-|ó), si no hi recolza una forma asil·làbica (l’a-|vió, d’e-|vasió). També se solen separar el prefix o els radicals que componen un mot quan resulten evidents: ben-|estant, vos-|altres.