Sant Jordi

http://www.unamadecontes.cat/web/tallers/books/previa Escriu el teu propi conte!
http://www.xtec.cat/~agimeno5/caceres/santjordi/# Aprèn coses sobre la llegenda!
http://www.bitstrips.com/create/comic/ Crea còmics!
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=750&autor=124 Cançó del cavaller Sant Jordi!

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=1082&autor=458 Corrandes d’exili!

Cançó dels raiers



CANÇÓ DEL RAIER – Jacint Verdaguer
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
El bon temps del fadrinatge
lo passí fent de cuer,
mes com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D’eix cavall de la riera
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera
vaig dient: pas al raier!
Des del marge el rai cordejo
si li costa de passar,
pels congostos barranquejo
com serpent pel predegar.
Quan per una ensopegagada,
s’ensdevé una embarrassada,
dono al rai una girada
que el fustam torna a aviar.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
De cinc trams los rais avio
de la Pobla a Balaguer,
los empenc i los arrio
com sa rua el traginer.
Tot sovint lo rai s’apunta;
quin treball si es descojunta,
trabucant a aquell que el munta
com cavall al cavaller!
Un matí la gent d’Esterri
m’alça el coure tot cridant,
que m’enduia cap a Gerri
lo feixuc Mall de Roland.
Jo, veient que al meu darrera
la vall tota s’esparvera,
per damunt de la ribera
lo llancí del rai estant.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
De les bigues que he enraiades
se’n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
Pins i faig duc cada dia
d’avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
I davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.

Tractament gràfic de la síl.laba

1. Sil·labificació gràfica i partició de mots a final de ratlla
La grafia dels mots polisíl·labs es pot descompondre a final de ratlla en un escrit. Aquesta partició es fa mitjançant el guionet (-), que en aquest cas indica la transició del mot d’una ratlla a l’altra. Els mots se solen partir segons l’estructura sil·làbica, de manera que la divisió no separi lletres que representen sons d’una mateixa síl·laba fònica (cf. I, § 4 i 5): te-|la, ca-|bra, cos-|tat, neu-|la, no-|ia. Convé notar, però, el següent:
a) Els components dels dígrafs (tret de ds davant consonant, i de gu, ll, ny, qu i ig) se separen quan es parteix el mot per aquest punt: ad-|junt, ad-|sorció, jut-|ge, llot-|ja, pot-|ser, ràt-|zia, quei-|xa, ter-|ra, tas-|sa.
b) La h i la x no palatal no se separen de la vocal que precedeixen: alco-|hol, tot-|hom; bo-|xa, te-|xans.
c) El grup l·l es parteix substituint el punt volat pel guionet: cel-|la, col-|legi.
La partició a final de ratlla se sol fer aprofitant els guionets existents (gira-|sol) i evita que una de les parts es redueixi a una sola vocal (a-|vió o avi-|ó), si no hi recolza una forma asil·làbica (l’a-|vió, d’e-|vasió). També se solen separar el prefix o els radicals que componen un mot quan resulten evidents: ben-|estant, vos-|altres.

Cançó a Mahalta

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=221&titol=1588

CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Torres, Màrius. “Cançó a Mahalta”. Poesies. Barcelona: Ariel, 1977 (pàg. 50)

La fageda d’en Jordà

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

AMIC

Les amigues es conserven,
les amigues s’estimen ,
les amigues confien,
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 …
mai d’1 .

Les amigues no es perden,
les amigues es conserven,
les amigues es respecten,
les amigues s’estimen,
les amigues es confien ,
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9…
mai d’1 ,
no et quedis tu sola.

Aroa Peña

Felicitats mama!

Felicitats mama!

Ets aquí,
no només per celebrar
un dia tan especial com aquest,
sinó que també
perquè jo t’estimo,
ells t’estimen,
vosaltres l’estimeu,
en definitiva,
tots t’estimem.
FELICITATS, MAMA!
Oriol Miquel

La dolçor de l’amistat

Un amic és molt especial
perquè està amb nosaltres en tot moment
per tant hem de saber apreciar
la bellesa d’aquest sentiment

Amb aquestes línies et vull dir
una cosa que ja saps perfectament
que pots comptar sempre amb mi
tant en l’alegria com en el lament

La teva dolça veu i el teu somriure
són raons més que suficients
per no perdre les ganes de viure
en els mals moments

Vull comptar amb la teva amistat
la espero mai perdre
vull que estiguis al meu costat
jo al teu hi estaré sempre
Anaïs