Us voldríem recomanar la lectura de l’article de Dolors Areny titulat Les xarxes socials entre iguals: element clau d’identificació amb la societat d’acollida.
Des del projecte Pam a Pam el que s’intenta és oferir les eines i l’espai per tal de fer-ho, i es realitza mitjançant l’oferiment d’un espai on s’ofereix la possibilitat d’aprendre la llengua pròpia del país, ja sigui el català o el castellà. Mitjançant aquest espai educatiu el col·lectiu immigrant no només adquireix la llengua del país sinó que també es treballen els costums, la cultura, la forma de socialitzar-se més apropiada en cada moment i espai, etc.
Crec important remarcar també que, tal i com indica Areny[1], cal tenir en compte que la immigració està considerada com un dels esdeveniments més estressants per a les persones, ja que no només es veuen obligades a trencar els vincles amb la família i el cercle d’amistats, sinó que també canvien els rols socials, els costums, el treball i, sovint, també han de canviar de llengua. Així doncs, convé remarcar també el paper que juga el projecte Pam a Pam per a la creació d’una xarxa social entre immigrants provinents d’una mateixa zona lingüística o d’una zona propera i que permet compartir i generar espais de debat i d’ajuda, però a més crea un espai on s’utilitza la llengua pròpia del país d’acollida entre iguals i que això ens permet interpretar que la llengua d’ús de les xarxes socials entre iguals és l’element clau d’identificació d’aquest col·lectiu amb la societat d’acollida.
[1] Areny Cirilo, M. D. (2010). Les xarxes socials entre iguals: element clau d’identificació amb la societat d’acollida. Llengua, Societat i Comunicació, núm. 8, pp.43-53. Recuperat de http://www.ub.edu/cusc/revista/lsc/hemeroteca/numero8/articles/areny.pdf
