De tots els llibres que les famílies heu anat portant sobre els conills el que els nens i nenes miren més sovint és el que hi surt aquesta imatge. Hi busquen el cor (que no té la forma que ells pensaven), pregunten on és el menjar, i sorgeixen diversitat de qüestions.

En fi, volem saber què té un conill a dins.
“Què passa amb la pastanaga des que entra per la boca de la Bonica fins que surt la caca?”
El Biel proposa portar el cos d’un conill a classe per poder-lo mirar. Ho fem i ens agrada molt veure-li el cor, els pulmons, els budells (“per on passa la caca fins que surt”), els ossos,…
Ens posem guants i a toquetejar el conill. Els nens viuen les coses amb naturalitat i gaudeixen de l’experiència. La seva curiositat i ganes de saber i el fet de poder observar, tocar sobre la realitat per donar resposta a les seves preguntes, afavoreix l’aprenentatge.