La interacció comunicativa en un entorn multimèdia és un fet. L’ús de dispositius mòbils i l’accés a la xarxa s’ha convertit en una font d’interacció i informació dels nostres joves. Canvien les eines, i canvia, al mateix temps, la forma de comunicar-se amb l’entorn que van descobrint. Però lluny d’aquesta xarxa que els manté en un món global, l’aterratge a un lloc del qual en desconeixen la cultura i la llengua els desconnecta momentàniament.
És per aquest motiu que expressar-se mitjançant unes eines que els són properes els pot empènyer més ràpidament cap a un nou codi de comunicació. La pràctica concreta en un entorn global, doncs, uneix dos pols aparentment oposats.
La creació d’un blog ha de permetre l’alumnat nouvingut un viatge d’intercanvi que faci significatiu el seu aprenentatge. La necessita d’expressar un món interior ha de vehicular-se amb la descoberta d’una llengua desconeguda. I és aquí, on els elements audiovisuals jugaran un paper rellevant. On no arriben les paraules, arribaran les imatges, els sons… On apareguin imatges descobrirem paraules i expressions… Cal recordar que el suport visual resulta imprescindible per a l¡aprenentatge significatiu d’un llengua i d’una cultura.
En l’organització i la planificació del treball els alumnes hauran de gratar allò que porten dins per a fer-ho efectiu. El fet que la tasca que faran es presenti de manera pública a internet els permetrà parlar d’allò que realment els interessa. El fet de mostrar la seva feina a amics i familiars, molts d’ells a milers de kilòmetres de distància, els porta de manera natural a aprofundir en la seva tasca. Així, l’avaluació de tot un procés de construcció del relat anirà acompanyat del professor, amb la intenció que aquest seguiment vagi minvant a mesura que l’alumne vagi assolint la llengua forània (en aquest cas parlem del català).