Durant aquest curs acadèmic m’he adonat més que mai de la importància que té l’orientació que es fa des dels instituts. Crec que la feina que hi fem els tutors, psicopedagogs, professors… és molt important per al futur del nostre alumnat.

Ens trobem en un “univers” molt complexe. Per una banda, hem de tenir molt en compte la MOTIVACIÓ dels alumnes i les seves CAPACITATS REALS. Per altra banda, tenim uns RECURSOS que sovint no són suficients per a cobrir les seves expectatives. Què és el millor per a ells en realitat?

També hi ha la confusió dels recursos públics i dels privats, ja que ofereixen titulacions molt diverses:

– Dels que ofereixen titulacions oficials reconegudes (per exemple: les que s’estan oferint des del Departament d’Educació mitjançant els cicles formatius, de forma presencial als instituts o virtual a través de la IOC).

– No oficials reconegudes. Hi ha àmbits que hi dominen algunes empreses de formació professional que no pertanyen a Educació, i aleshores acaben resultant la competència directa a la formació que es fa des dels cicles formatius, però que són les que acaben proporcionant feina a alguns dels seus alumnes.

– No oficials no reconegudes. Són cursos que la gent els fa pensant que la titulació té una validesa que en realitat no té.

Penso que des dels instituts tenim una responsabilitat immensa amb l’orientació dels nostre alumnat, i que ens l’hem de prendre molt seriosament des de tots els àmbits de la comunitat educativa (no només els tutors, els professors i els psicopedagogs). També crec que és molt important mostrar la realitat als nostres alumnes, que tot requereix un esforç i que cal treballar per aconseguir el que un vol.

Tan sols són algunes reflexions que fa temps que vaig pensant…