Orientacions generals per regular la impulsivitat
En primer lloc, ha de quedar clar que el nen té dificultats per regular el seu estat d’activació. Per això sempre cal recordar que: “No és tant que no vulguin sinó que no poden”.
Això no vol dir que siguem tolerants, sinó que des de la comprensió del que passa podem ajudar de forma més eficaç. Referent a això, cal assenyalar, que la majoria de nens impulsius solen després penedir-se i es comprometen a no tornar a fer-ho quan l’hi raonem. No obstant això, tornen a recaure en els mateixos comportaments disruptius alhora que manifesten una certa perplexitat o inquietud en veure’s superats pels seus propis actes i no saber per què torna a passar.
El nen ha d’aprendre que els seus actes tenen conseqüències i per això hem de ser capaços de marcar unes conseqüències immediates. Haurem, però, esperar que es tranquil·litzi per aplicar les contingències marcades.
És molt important que quan es produeixi un episodi d’impulsivitat extrema (rebequeria, insults, etc.) mantinguem la calma. Mai és aconsellable intentar cridar més que ell o intentar raonar res en aquests moments, això complicaria les coses. Hem de mostrar-nos serens i tranquils però, alhora contundents i decidits.
Contingentment a aquestes actuacions, també podem introduir les mesures correctores (càstig).
Mai dir-li que és dolent sinó que s’ha portat malament durant uns moments i que això pot arreglar-se en un futur si s’esforça i amb la nostra ajuda. Tampoc cal comparar-lo amb altres nens. També és necessari insistir en la necessitat de mostrar tranquils davant del nen quan vulguem corregir els seus actes. Si aquest percep en nosaltres inseguretat, incertesa o discrepàncies entre els pares o altres, ell percebrà que té el control sobre nosaltres i les rebequeries o altres s’incrementaran.
Aquests nens requereixen també que els expliquem què és el que els passa i què pot fer. Les reflexions sobre els fets mai han de ser fetes en calent sinó en fred quan les coses s’han tranquil·litzat.
Estratègies per a l’escola
a) El Volcà
Molts nens identifiquen la sensació que viuen just abans de “explotar” com una mena de calor interior intens i incontrolable acompanyat de fortes emocions que no poden reprimir i precedeixen irremeiablement a l’episodi disruptiu.
Una bona estratègia perquè el nen comenci a prendre consciència del problema i pugui començar a controlar-lo, consisteix a fer-li visualitzar tot el procés en forma d’imatges. Podem ajudar el nen a imaginar-se que en el seu interior hi ha un volcà que representa tota la seva força i energia, però, de vegades, es descontrola i es produeix l’erupció. Quan comença a enfadar-se, el volcà (que estaria situat de forma imaginària en la zona de l’estómac) s’escalfa i comença a produir lava calenta fins al punt que, si no ho controlem, esclata.
Del que es tracta és d’ajudar al nen a que identifiqui les pròpies sensacions internes prèvies a l’esclat i, així, poder controlar-lo.
b) El Semàfor
Un dels problemes recurrents que ens trobem quan treballem amb nens impulsius i / o hiperactius és que no són conscients del seu estat d’activació i el cicle de càstigs irremeiablement es fa etern. Això és especialment problemàtic a l’escola.
Es tracta d’avisar el nen o grup d’alumnes (proporcionar feedback) quan s’estan començant a activar.
Imaginem la següent situació:
Joan és un nen de 8 anys molt impulsiu i hiperactiu. Difícilment aguanta quiet al seu lloc més de 5 minuts a classe. La mestra l’ha castigat sistemàticament però el nen sembla ja insensible al càstig. Tampoc sap dir-nos el motiu que l’impulsa a aixecar-se i, de vegades, molestar els companys amb els que acaba entrant en conflicte.
En aquest cas, la mestra, pot dir-li al nen privadament que com no vol castigar-lo més i vol ajudar-lo a controlar-se, establiran una mena de “pacte secret”: Vaig a col·locar a la pissarra (paret, panell o un altre) un paper (o cartolina tallada en rodó) que anirà canviant de color segons com tu estiguis. Quan vegis la verda és que tot va bé. Si veus la groga: Precaució! has de tenir cura ja que això indica que estàs començant a fer coses i estàs en perill d’arribar al càstig o perdre el premi (segons el cas). Finalment, si col·loquem la vermella, vol dir que ha de complir un correctiu o el reforç positiu ja no esta disponible al no aconseguir controlar-se.
Se li ha de dir al nen que aquest instrument no és per castigar-lo sinó per ajuda’l a que el càstig no arribi donat que l’avisa abans i té la oportunitat de corregir.
S’aconsella utilitzar el codi visual quan es tracta de nens amb necessitats educatives especials. A l’escola ordinària, pot ser més adequat utilitzar com a senyal d’avís (en lloc del color groc) algun moviment concret del mestre / a. Aquest mètode és més discret i té l’avantatge que sol passar desapercebut per la resta del grup.
L’important aquí és treballar en la identificació de les sensacions prèvies a les conductes impulsives i fomentar en el nen el seu reconeixement com a pas previ a la incorporació de recursos d’autocontrol.
En casos de nens especialment conflictius podem donar-li instruccions perquè es separi físicament de la situació o vagi fora a un espai obert.
c) La Relaxació
Un dels millors aliats en la nostra lluita per ajudar els nens impulsius, el constitueixen, sens dubte, els diferents mètodes de relaxació.
A la pàgina:
http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php
trobareu una descripció de les diferents tècniques, segons edat, per tractar diferents problemàtiques conductuals i / o emocionals inclosa la impulsivitat.
d) Exercicis per potenciar aprenentatge
El nen impulsiu no tan sols presentarà problemes en la seva conducta sinó que el seu perfil de funcionament, el durà dificultats en aquelles tasques que requereixen d’atenció sostinguda (lectura) o coordinació visomotriu fina (escriptura).
Per tant, és molt important treballar amb exercicis per millorar aquests aspectes. Respecte a això, recomanem exercicis de paper i llapis (segons edat), com el pintat de mandales, els laberints, exercicis de discriminació de les diferències, etc. En el següent enllaç podreu trobar nombrosos recursos per treballar l’atenció i, també, la impulsivitat:
http://orientacionandujar.wordpress.com/fichas-mejorar-atencion/
El nen impulsiu quan agafa el llapis ho fa de forma rígida i sol tibar tot el braç. Haurem de donar-li instruccions perquè, abans de començar a dibuixar o escriure, el braç deixi d’estar tens. L’ important és que el nen vagi discriminant entre tensió i distensió (activació versus relaxació).
Dep. Orientació Educativa
Font: www.psicodiagnosis.cat