Detecció i tractament d’un trastorn de l’espectre Autista
Senyals d’alarma que indiquen un possible TEA:
- A partir dels 6 mesos: no ofereix somriures ni cap expressió de plaer.
- A partir dels 9 mesos: no respon als sons compartits, somriures o d’altres expressions de comunicació.
- Als 12 mesos: encara no ha començat a balbotejar
- A partir dels 12 mesos: no fer ni respondre a gestos socials com assenyalar, mostrar, dir adéu amb la ma, etc.
- A partir dels 16 mesos: no dir paraules senzilles.
- A partir dels 24 mesos: no fer frases espontànies de dues paraules amb sentit (no repeticions del que diuen els altres)
- A qualsevol edat: qualsevol pèrdua de llenguatge o habilitat social
Evidentment, que un bebè segueixi un o més d’aquests patrons no és equivalent a tenir TEA, poden haver-hi molts d’altres motius al darrera, només voldrà dir que cal portar a valorar al nen per descartar o diagnosticar el possible problema. Recordem que, tant si té algun tipus d’autisme com si té algun problema que li impedeixi desenvolupar bé el llenguatge i la comunicació, com abans el detectem abans se li podrà fer el tractament.
Tractament:
L’únic tractament que ha pogut demostrar la seva eficàcia en investigacions ben dissenyades és el conductual. Actualment, sembla que es prefereix combinar tractaments conductuals amb d’altres evolutius (ABA + TEACCH, PECs, etc.) que ajudaran a cada nen a assolir el major grau d’autonomia possible. Però cal anar amb compte, perquè al menys a Catalunya, hi ha centres de tot tipus.
Personalment, recomano als pares dedicar un temps a visitar diferents centres i gabinets abans d’escollir el que més els convé, donat que aquests tractaments són cars i llargs en el temps. Tot i que la inversió pot valer molt la pena si la decisió és bona, cal estar molt segurs de que hem escollit el millor centre i no deixar-se convèncer per les bones paraules o bon marketing d’alguns llocs.
En aquest sentit, un bon programa d’intervenció hauria de tenir les següents característiques:
– intervenció precoç, quan abans millor, de vegades sense esperar al diagnòstic definitiu (que molts professionals no volen donar massa aviat per curar-se en salut, cosa que s’agraeix i que és molt sa), ja que els símptomes de dificultats en el llenguatge es podran veure igualment millorats pel tractament, encara que no siguin degudes a un TEA.
– Intervenció intensiva, el major nombre d’hores que el nen pugui rebre per les seves característiques, ja siguin realitzades per la família o pels professionals.
– Inclusió de la família en el tractament. Caldrà que els pares s’entrenin també per a un resultat òptim.
– Ratio alumne/professor baixa, amb el màxim d’hores de terapia 1 a 1.
– Oportunitats d’interacció amb nens de la seva edat sense problemes.
– Registre i mesura freqüent dels avenços.
– Molta estructuració, amb rutines, programes d’activitats visuals i límits físics per a evitar la distracció.
– Generalització i seguiment de les activitats apreses en diferents situacions i contextos.
– Us d’un programa basat en l’avaluació, que promogui:
o Comunicació funcional i espontània
o Habilitats socials: atenció conjunta, imitació, interacció recíproca, iniciativa i cura d’un mateix
o Habilitats funcionals adaptatives per assolir una major responsabilitat i independència: p.ex: manejar els diners
o Reducció de les conductes disruptives o maladapatives
o Habilitats cognitives, com el joc simbòlic i el prendre un punts de vista diferent al propi
o Desenvolupament de funcions executives: planificació, programació, anticipació, autocorrecció, etc.
Molts són es tractaments i els programes a l’abast de pares i docents, i no n’hi ha cap de definitiu, únic i que serveixi per tots, ja que la principal característica d’un bon tractament és que s’ha d’adaptar al nen i a l’entorn. Tot i això, sembla que les intervencions combinades amb base conductual, en ambients estructurats i amb un treball en equip i en xarxa entre professionals de la salut menta, famílies i docents facilitaran l’assoliment de noves habilitats en els alumnes amb TEA. Per tant, es farà molt necessària la formació a la família i a l’escola.
Per a més informació: Mulas F, Ros-Cervera G, Millá MG, Etchepareborda MC, Abad L, Téllez de Meneses M. Modelos de intervención en niños con autismo. Rev Neurol 2010; 50 (Supl 3): S77-84.
Informació relacionada
Comentaris recents