L’encaminament estàtic


Què és l’encaminament estàtic?

L’encaminament estàtic és com una guia que ajuda als paquets de dades a trobar el seu camí a través d’una xarxa d’ordinadors.

Exemple:

És com si planegéssim una ruta per a un viatge i la seguissin sempre, sense importar les condicions del trànsit. En l’encaminament estàtic, configurem manualment aquesta ruta a cada ordinador de la xarxa, dient-li per on ha d’enviar els paquets per arribar al seu destí.

Per què ens servirà l’encaminament estàtic?

Ens serà útil per a xarxes senzilles o petites, on sabem exactament com ha de ser la ruta i no canvia gaire sovint. Però, en xarxes més grans o complicades, podria ser millor deixar que els ordinadors de la xarxa escullin la millor ruta automàticament, en funció de les condicions de la xarxa. És com deixar que el GPS triï la millor ruta per al nostre viatge.

Avantatges de l’encaminament estàtic:
  • El processament de la CPU és mínim.
  • Es redueix notablement el tràfic de la xarxa en eliminar l’intercanvi de missatges de protocol dinàmic.
  • Generalment les rutes són més eficients.
  • És més fàcil de comprendre per a l’administrador.
  • És fàcil de configurar.
  • Desavantatges de l’encaminament estàtic:
  • La configuració i el manteniment són continus.
  • La configuració és propensa a errors, especialment en xarxes extenses.
  • Es requereix la intervenció de l’administrador per mantenir la informació canviant de rutes.
  • No s’adapta bé amb les xarxes en creixement, el manteniment es torna cada vegada més complexe.
  • Requereix un coneixement complet de tota la xarxa per a una correcta implementació.
  • Propietats importants sobre l’encaminament estàtic:

  • La simplicitat → És fàcil d’entendre i configurar.
  • Control → Té alt control sobre les dirigeixen les dades de xarxes.Proporciona un alt grau de control sobre com es redirigeixen les dades a la xarxa, ja que les rutes es defineixen explícitament per l’administrador de xarxa.
  • Estabilitat → Les rutes estàtiques son previsibles i estables.
  • Baix consum de recursos → Requeriment mínim de la CPU.
  • Menys Sobrecàrrega de Xarxa → L’encaminament estàtic resulta en una menor sobrecàrrega i un millor rendiment.
  • Exemple pràctic fet en Packet Tracer:
    1. En aquest exemple farem servir 3 ordinadors, 1 switch, un router, la IP serà 190.4.10.0 amb la subxarxa de 255.255.255.0
    2. Es connecten amb cable copper straight-Through i obrim el roter per ficar la ip, hi ha dues opcions la manera ràpida i la llarga.
    Manera curta

    Entrem al router i accedim a la ranura on em connectat el cable al router i entrem la ip.

    Entrem a l’ordinador i anem a la pestanya desktop, obrim ip configuration i hi posem la ip.

    Comprovem amb la carta si podem fer ping.

    Manera llaga

    Pas 1: Accedir a la configuració del router:

  • Obre Cisco Packet Tracer i selecciona el teu router.
  • Fes doble clic al router per obrir la seva interfície de línia de comandes (CLI).
  • Pas 2: Identifica el destí i el següent salt:

  • Coneix la xarxa a la qual vols arribar i el següent router o interfície.
  • Pas 3: Entra en el mode de configuració:

  • Escriu enable i després configure terminal a la CLI per entrar en el mode de configuració.
  • Pas 4: Entra en el mode de configuració:

  • Utilitza la comanda `ip router destinació màscara de subxarxa següent salt`.
  • Exemple: ip route 192.168.2.0 255.255.255.0 10.0.0.2.
  • Pas 5: Verifica la configuració:

  • Escriu show ip route per veure si la ruta s’ha afegit correctament.
  • Pas 6: Desa la configuració

  • Surts del mode de configuració amb exit.
  • Desa amb write memory.
  • Pas 7: Repeteix si cal:

  • Configura més rutes si és necessari, seguint els mateixos passos.

  • Resta Excel

    La resta a Excel és una operació molt bàsica i útil per treballar amb dades numèriques en un full de càlcul propi. Es pot realitzar de diverses maneres i diverses comandes, però una de les maneres més senzilles és utilitzant la funció “RESTA”.
    La funció “RESTA” a Excel s’utilitza per restar un valor d’un altre. L’estructura bàsica de la funció és la següent:
    valor1-valor2
    On valor1 és el valor del qual vols restar, i valor2 és el valor que vols restar-li. Per exemple:
    24-6
    Aquesta fórmula restarà 6 a 24, resultant en un valor de 18.

    Divisió Excel

    A Excel, la fórmula de divisió s’utilitza per dividir un nombre per un altre.
    La sintaxi de la fórmula de divisió a Excel és bastant senzilla.
    S’utilitza l’operador de barra inclinada / per fer la divisió entre dos nombres.
    = número 1 / número 2. El número 1 és el numerador. El número 2 és el denominador.
    No es pot dividir un nombre per zero (0), Excel retornarà un error perquè dividir per zero no està definit matemàticament.

    Potència Excel

    Una potència és una expressió del tipus a n= a . a . a ….n que representa el resultat de multiplicar la base, a, per si mateixa tantes vegades com indica l’exponent, n. Es llegeix com a elevat a n.

    Elevar el número 2 (base) a la potència 3; que escrit en llenguatge matemàtic és Això significaria que la base 2 es multiplica per si mateixa 3 vegades: 2³= 2 x 2 x 2 = 8

    1. Podem elevar un número al quadrat a Excel amb la funció potència, que està representada pel signe d’intercalació ^. Utilitzeu la fórmula =N^2, on N és un número o el valor de la cel·la que voleu quadrat.
    2. També es pot fer amb la fórmula =POTENCIA(número;potencia). Per exemple: “=POTÈNCIA(2,3)” retorna 8, ja que 2 elevat a la 3a potència és 8.

    Multiplicació Excel

    La multiplicació és una operació aritmètica que combina dos números per obtenir un resultat.

    Per exemple, la multiplicació 3 x 4, el número 3 i el nombre 4 són els factors. Quan multipliquem aquests dos números, obtenim un producte, que és 12.

    La fórmula la qual s’ha d’aplicar és =cel·la1*cel·la2. Es poden aplicar tantes cel·les com l’usuari desitgi. Simplement la fórmula varia a =cel·la1*cel·la2*cel·la3, etc.

    Suma Excel

    La suma a Excel és un dels 5 operadors sent aquests: Suma, resta, multiplicació, divisió i potència. La funció “SUMA” agrupa els valors independenment de si son positius o negatius. Sempre se separa els nombres unitat per unitat i s’agrupen, però, això es fa a velocitat tan ràpida que ni el cervell humà pot detectar aquesta micro operació. La suma té la particular carecterística de que un dels nombres sempre augmenta el seu valor.

    Exemple: 3+4= 1+1+1+1+1+1+1= 7 | En aquest cas tant el 3 com el 4 han augmentat el seu valor.

    Per poder fer servir aquesta fòrmula hem d’anar a la cel·la en la qual volem enganxar aquest resultat. Seguidament escrivim la següent fòrmula en la cel·la “=SUMA(aquí dins seleccionem les cel·les que volem sumar)” i li donem click a Tab.