Dirt jump: Aquesta modalitat de freestyle consisteix a realitzar salts (jumps) acrobàtics utilitzant rampes de terra (dirt).
Park: Consisteix a realitzar acrobàcies utilitzant un conjunt de rampes i altres obstacles de concret o fusta (en una configuració anomenada “park”). L’acròbata tracta de formar “línies” al parc i passar d’un truc a un altre, d’un obstacle a un altre, amb fluïdesa. Els trucs més comuns solen ser el barspin (volta al manillar), tailwhip (tornada en el quadre), x-up (180è amb el manillar, deixant els braços en posició de “X”), crankflip (tornada a les bieles) i trucs més extrems, com a backflip o frontflip, superman (amb la variant “seatgrab”). Fins i tot es poden realitzar a les vores de les rampes trucs de grind o grab (més comuns en street). També són comuns trucs realitzats en pujar al caire de la rampa, com el tailtap ( fer el manual sobre la superfície horitzontal de la rampa i tornar a caure).
Street: Per a aquesta forma de BMX es busquen obstacles “naturals” al carrer (street), és a dir, part del terreny urbà. Exemples d’aquests obstacles poden ser un banc al parc, una paret, etc. En aquesta modalitat se solen fer trucs de grind, que consisteix a fer lliscar amb els pegs o combinandolo amb altres parts de la bici: Double (Amb dos pegs, a esquerra o dreta), Feeble o Smith (Combinant-ne un el tub d’enrere amb la roda de davant, o viceversa) i croocked (amb el peg i el plat). Les bicis de street solen ser més llargues i lleugeres que les de vert i bike-park, no solen portar rotor, al seu lloc porten un cable lineal que permet com a màxim un parell de voltes, per a trucs com al barspin o x-up. Els riders amb molta experiència fins i tot realitzen trucs com el tailwhip en pla, sense cap rampa. És molt comú també el manual (mantenir l’equilibri aixecant la roda de davant i sense pedalar) i nose (al contrari que el manual), i els trucs com el fufanu o el abubaca( clavar-se amb la roda de davant o posterior en una cosa elevada).
