El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993. Característiques de les bicicletes de BMX

Les bicicletes són de mida petita (les rodes tenen un diàmetre de 20 polzades), per guanyar manejabilitat sobre elles. Els quadres solen estar fabricats en cromomoly 4130 (aliatge de crom i molibdè) i solen ser una mica més llargs per a Rampa Y Dirt Jump(21-21.5 polzades) i els curts (20,75, 20.5 polzades) per a Street(calle). La mida del plat canvia depenent la modalitat. En rampa, flatland i street es porten pel normal petits, amb relacions que varien des de 25 dents de plat a 30,principalmente per lleugeresa i comoditat, un plat així petit no toca amb les superfícies a grindar, i els plats més grans (35, 40 dents) s’usen en dirt i race per desenvolupar major velocitat, donada la major mida del plat, però s’estan abandonant pel seu elevat pes. El rotor és freqüentment usat per a flatland i rampa, per poder donar voltes al manillar sense problemes amb els frens, i en carrer és substituït per un cable, que a causa de la seva longitud és possible donar el menys una volta, o eliminat, manera d’anar denominada Brakeless (sense frens). Els pegs, que són uns suports fets a Cromoly, Alumini mecanitzat o plàstic (L’última fornada) es porten en la majoria de modalitats, sent usats en rampa per fer stalls, consistents a clavar-se en el coping de la rampa i realitzar trucs com mantenir-se sobre un peg, etc., i en carrer per a grindar sobre ciment, baranes, bancs etc…, i solen ser més llargs i resistents de l’habitual. En race i dirt no s’usen.