Qui no ha vist mai volar les libèl·lules durant l’estiu?
Només cal passejar per la vora de zones humides (rierols, basses) i seure’s a contemplar l’espectacle del seu vol.
Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Com tots els insectes tenen els ulls compostos.
Quan es paren damunt d’una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels zigòpters (pleguen les ales i les mantenen verticals).
Les ales són fortes i elàstiques.
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l’aigua.
De l’ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes. La nimfa viu dins l’aigua de basses i rierols.
Finalment la nimfa surt de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per sortir com a adult.
La pell abandonada que queda s’anomena exúvia i conserva l’aspecte de la nimfa.
A Catalunya hi viuen molts tipus de libèl·lules pertanyents a diferents famílies (Gomphidae, Aeshnidae, Cordulegastridae, Macromiidae, Corduliidae i Libelluidae).
Aquí en podem veure algunes de ben diferents.
 |
 |
 |
 |
Més informació i fotos sobre les libèl·lules.
Cliqueu aquí per veure una col·lecció de fotos d’espiadimonis i de libèl·lules.
