Ahir a la ràdio sentia les declaracions que feia la portaveu d’Ustec, un dels sindicats majoritaris d’ensenyament, demanant la retirada total del “Projecte de Bases per a la nova llei d’Educació” i ho feia com si tot el que en ella s’hi recull fos negatiu. Penso que no és exactament així.
Aquesta actitud tancada dels sindicats no ens ajuda gens ni mica als metres ni a l’educació en general, i més aviat dóna ales als mitjans de comunicació que, sense pensar en la responsabilitat que els dóna la seva força mediàtica, s’atreveixen a desprestigiar, en aquest cas el col·lectiu de mestres i la tasca docent, fent tertúlies on l’única veu que no se sent és la del mestre que cada dia fa la seva feina a les aules. I malparlen i desprestigien la feina dels altres perquè, tal com deia Chesterton, als mas-mèdia els interessa “l’Espectacle en benefici del públic". És igual si enfronten mestres i pares o si enganyen o diuen mitges veritats o mentides senceres, el que cal és tenir audiència, TOT per l’audiència.
Als mestres ningú ens pregunta, ni el govern- que sembla que fa les lleis des d’un despatx- , ni els sindicats -mestres alliberats que ja fa massa anys han deixat les aules i els alumnes-, ni els mitjans de comunicació -que estan més preocupats pels índex d’audiència que per informar de debò-.
En gran part la vaga i la manifestació era un dir PROU a tantes reformes innecessàries, a la inoperància d’uns governs que no arreglen el que cal, a la poca consideració que es té al col·lectiu de mestres (no se’ns pregunta com es pot millorar l’acollida dels alumnes nouvinguts, com es pot potenciar la seva adaptació al nostre país, no se’ns demana les necessitats reals que tenim als nostres centres… per contra cada dia se’ns exigeixen més responsabilitats -dur a terme l’educació viària, l’educació sexual, l’educació de la salut, en els valors…-) i es descarrega a les famílies d’aquesta part tant important de l’educació dels seus fills.
Pel que fa a aquestes Bases, crec que en elles s’hi recullen aspectes necessaris i positius: que es pugui avaluar la feina feta, que hi hagi autonomia de centres (no tots els alumnes parteixen de la mateixa realitat social, cultural, lingüística…i per això, per atendre realment les necessitats dels alumnes de cada centre i donar la resposta adequada cal tenir llibertat ) i que es pugui demanar un perfil de docent, però també crec que recull elements perillosos com el que, per exemple, una empresa pugui gestionar una escola (això que es diu Privatització).
També hi ha altres aspectes que no recull i que unes Bases que volen ser de tots si que haurien de recollir: què es farà amb els nens i joves nouvinguts (quina acollida se’ls donarà? se’ls repartirà entre totes les escoles d’una mateixa zona educativa? s’incrementaran les aules d’acollida en els centres que ho necessitin? es continuarà fomentant les "escoles gueto" que no permeten la integració plena d’aquests nens en la nostra societat?), quin serà el tant per cent del PIB que es destinarà a ensenyament, i també ha de tenir en consideració tots els agents socials que participen en l’educació dels nostres infants i joves (llars d’infants, esplais, casals…).
Evidentment davant d’aquesta situació els mestres hem de prendre la paraula i començar a dir les coses pel seu nom, sense por i sense renunciar a les nostres responsabilitats. Potser sortint al carrer els dissabtes juntament amb la resta de la ciuadania, escrivint als diaris… en definitiva fent-nos sentir!
Si cliqueu aquí podreu llegir el document que hem escrit el claustre de la meva escola i que hem enviat als sindicats.
És clar que l’Educació ha de ser una prioritat política i social i, per tant, ha de ser tractada com a tal.
La privatització dels serveis públics és una realitat i amb l’Educació tenim l’obligació d’evitar-la.
Crec que fas diana Núria. Apuntes les coses de les bases on la gent majoritàriament està en contra i el que la majoria de mestres estan d’acord.
A mi també em va sorprendre que els sindicats demanin la retirada total de les bases, sobretot si la demanda abans de la vaga era que volien negociar-les 🙂
Ja fa temps que estem reclamant des dels nostres blocs i en altres àmbits millores pedagògiques, probablement algunes poden estar recollides en aquestes bases com ara l’avaluació, la formació i els perfils de professorats lligats a projectes de centre i a la seva autonomia…. però pel que fa a la gestió crec que s’equivoca en el moment que ho centra tot en el poder de la direcció i la possibilitat de gestió privada externalitzada.
No crec que costi pas tant demanar la retirada d’aquests aspectes concrets…. el problema probablement és que els sindicats no volen que hi hagi un sector del professorat més immobilista i més “funcionari” que se’ls hi tiri en contra (els hi deu donar vots?).
Per altra banda crec que han perdut una mica el nord. Sincerament crec que en aspectes pedagògics estan una mica fora de lloc i no han de ser necessàriament ells qui hagin de negociar amb el departament quan la majoria d’ells fa anys i panys que no trepitgen (excepte que no sigui per fer xerrades sindicals) una escola o un institut.
Hola Anna,
Crec que acabes d’arrodonir d’una manera perfecta el que jo volia dir en el meu post.
Moltes gràcies!
Núria
Gràcies Núria,
És veritat tot el que dius. No es pot dir no en global, sense detenir-se a pensar que potser sí que hi ha coses interessants en les bases.
Jo estic en contra d’obrir una escletxa a la privatització de l’escola pública, i només per això ja em semblava bé fer una vaga, però tens raó en que cal reflexionar i dir la nostra, com a mestres, sempre que puguem i, si no ens ofereixen l’oportunitat, buscar mitjans compartits, com aquest, per oferir i escampar les nostres opinions.