Objectiu de la sessió: negociar el pla d’actuació de la meva intervenció durant el Pràcticum II.

Ahir amb la meva tutora de pràctiques ens vam reunir per parlar del que seria el meu Pla de treball durant el Pràcticum II.

Fa un parell de setmanes que hi parlem però encara no ens havíem reunit. En aquesta trobada, vam tornar a parlar de la necessitat que he detectat a llarg de les pràctiques i que ja li havia comentat fa uns dies enrere.

Aquesta, té a veure amb la necessitat d’ajudar a l’equip de professors del centre. Una de les mancances que he detectat, és el fet de no oferir un assessorament i una formació completa i de seguiment als docents que hi treballen. De vegades, alguns professors, es veuen confrontats amb alguns alumnes i considero que necessitarien més estratègies o instruments per millorar quelcom. Crec què si rebessin un assessorament complert no es trobarien amb tantes dificultats a l’hora de fer la classe amb els alumnes “ més difícils”.

La meva proposta doncs, és la de fer una formació a l’equip de professors oferint instruments i eines d’ajuda en la pràctica docent. Encara però, falta definir quelcom, valorar la possibilitat de tot el recull d’idees que hem fet i començar a donar forma a aquest pla.

La meva tutora, m’ha comentat que s’ha adonat d’aquesta mancança que fins ara no havia detectat i li preocupa molt. Tot i això, pensa que amb aquest projecte, es pot millorar aquest tipus de situacions que son angoixants tant per l’alumne com pel professor.

Li he comentat, que sobretot el que pretenc amb aquesta Pla, és que d’una banda, pugui posar en coneixements tots els aprenentatges que he après al llarg dels meus estudis i per tant, adquirir experiència. I d’altra, col•laborar amb el centre, amb un projecte que realment els hi sigui útil i que després de les meves pràctiques, puguin continuar fent ús.

Com us deia, entre totes dues, hem fet un recull d’idees interessants per poder portar a la pràctica:
-Carpeta d’acollida.
-Formació inicial.
-Calendari personalitzat de reunions.
-Millorar l’informe de l’alumne.
-Seguiment a les aules.
-Modelatge i estratègies als professors.
-Potenciar el treball en equip.
-Premis a les bones notes i motivació del professor.
-Enquesta al professor.
-Autoavaluació del professor.

Veig que ella està molt entusiasmada i jo també ho estic perquè crec que pot ser un projecte funcional, pot ajudar a un equip de professionals, que són un eix importantissim en el centre i que a més a més, en tenen ganes i volen millorar la seva pràctica docent i també, perquè estic segura que aprendré moltíssim de l’experiència. Per tant, això fa que aquest petit projecte que està per crear, l’entomi amb molta il•lusió i ganes. 🙂

Ja falta poc per finalitzar aquestes primeres pràctiques a Octàgon i revisant la meva llibreta d’anotacions, no puc obviar parlar de l’observació com un instrument d’ajuda i complementari en l’avaluació de qualsevol alumne i que per mi ha estat clau en aquestes primeres pràctiques.

La meva llibreta és plena d’anotacions dels alumnes del centre i totes aquestes anotacions són un registre que he anat observant dels alumnes des de l’ inici de les pràctiques fins a dia d’avui.

I parlant de quelcom… avui he  participat en l’observació d’un alumne que faig seguiment amb un altre professora que no és l’habitual. El tutor habitual, m’ha comentat que aquest alumne, avui estava molt nerviós, “ girat” i amb poques ganes de treball i ha optat per canviar-lo d’aula, ja que amb aquesta professora, se li podia oferir una atenció més individualitzada perquè estaria sol i podia dedicar la seva atenció exclusivament per ell.

Efectivament quan he entrat a l’aula, l’alumne, estava tal i com m’havia comentat el professor. He assegut amb ell i la professora i l’he estat observant i he intentat intervenir ajudant a la professora perquè el nen treballés. Un cop s’ha acabat la classe, he pogut parlar amb la professora i intercanviar opinions.

Gràcies a totes a aquestes observacions (des d’inici de curs fins ara), es pot dir que aquest nen té molts problemes d’autoestima, d’habilitats socials, de rebuig… que evidentment repercuteixen en els seus aprenentatges.

És molt important, observar i anotar sempre, aquells aspectes, actituds o petits detalls que un professional observa per després complementar-lo amb altres proves o instruments d’avaluació que serveixin per detectar les dificultats que presenta cada cas.

Aprofitant que l’altre dia us comentava que considerava molt important preparar-se amb antelació una entrevista o reunió, avui vull fer una reflexió sobre la importància de preveure o reflectir en un calendari, entrevistes o reunions amb les famílies dels alumnes, ja que me n’adono que no tots els professors, tenen en compte quelcom, ja què pensen que parlant amb la família no s’aconseguiran millores i és una pèrdua de temps. I alguns fins i tot, no tenen entrevista al llarg del curs acadèmic o bé la tenen a final de curs perquè es veuen obligats per ordres majors.

Les entrevistes o reunions són necessàries. No només amb aquells alumnes que tenen dificultats i evidentment se’ls hi ha de fer més seguiment i aquest seguiment, inclou la implicació i col•laboració de l’àmbit més significatiu pel nen, el familiar. També ho són, per tots els alumnes en general. El fet d’establir un espai, un temps.. per intercanviar i compartir opinions, preocupacions, aspectes, curiositats, actituds.. de l’alumne en el centre i de la visió que té el pare o mare i la informació que aquests, ens poden proporcionar, és molt significatiu.

El fet d’establir una comunicació en un clima de confiança, on cadascuna de les parts, assumeix la responsabilitat que li toca des del respecte, és una via efectiva que ens permet anar cap a una mateixa direcció: l’alumne i el fill. I per tant, aconseguir millores i garantir èxit en la intervenció.

Des de la tasca psicopedagògica, guiar i assessorar al professor en la pràctica reflexiva d’aquesta qüestió, i ajudar-lo amb les dificultats que aquest es pugui trobar, serà una aspecte important en la tasca assessora.

El psicopedagog, molts cops, també hi és, en aquestes entrevistes i és una figura mediadora, sobretot quan no hi ha bons entesos entre el professor i la família o quan el professor necessita ajuda per afrontar la reunió o bé per qüestions majors.

Jo a dia d’avui, encara no he pogut assistir a cap reunió amb la meva tutora de pràctiques i algun familiar, però espero fer-ho aviat, ja que en tinc moltes ganes!
Fins ara, en les reunions que he tingut o tinc amb les famílies dels meus alumnes (de l’escola), sempre he sigut i sóc la mestra i em ve molt de gust fer un pas endavant, ja que de fet, m’estic preparant per quelcom!

L’altre dia amb la meva tutora de pràctiques parlàvem de les entrevistes amb les famílies dels alumnes. Comentàvem, que era un moment molt important on el professional, no hauria de començar parlant dels aspectes negatius del fill sinó tot el contrari.

Ella m’explicava, que sempre segueix una mateixa línea d’actuació:
En primer lloc, els hi comenta tots els aspectes positius que té el seu fill/a. Després, quines dificultats li preocupen i finalment, els hi dóna estratègies o pautes d’actuació.

Jo li vaig comentar, que com a mestra, també segueixo aquesta línea d’actuació.

Ahir, em va comentar, que demà té una entrevista amb una mare d’un alumne que jo observo dins l’aula i em va preguntar quins aspectes positius destacaria del nen. Jo li vaig comentar que és un nen molt intel•ligent, curiós, li agrada investigar, aprendre nous conceptes, meticulós, polit, autònom… vam compartir visions d’aquest nen i va ser molt enriquidor.

Avui, he cregut convenient, escriure-li en un paper, aquests aspectes que parlàvem i a més a més, quines estratègies d’ajuda facilitaria a la família.

Si no recordo malament, li he escrit:
• Celebrar cada èxit aconseguit. No de manera material, sinó de forma simbòlica. Ex: aprova un examen amb un 5 . S’ha de celebrar!
Si el seu plat preferit són els macarrons, se li pot fer aquell dia o a l’endemà amb motiu de l’èxit aconseguit.
• Pactar amb el nen objectius a curt termini que pugui aconseguir. Per exemple: si és un nen molt despistat i sovint oblida l’agenda a l’institut i aquella setmana no se l’ha deixada, celebrar-ho.
• Fomentar el reforç positiu. Felicitar-lo, recordar-li les seves capacitats, valors, és a dir, reforçar els aspectes positius. Es tendeix a recordar els negatius.
• Compartir moments i responsabilitats. En aquesta mare li agrada cuinar. Per què no cuinar amb el seu fill? Segur que al nen li farà molta il•lusió poder ajudar-la!

El fet, d’escriure sobre paper aquests aspectes que jo com a futura professional faria arribar a la família, és perquè considero molt important, el fet de portar preparada una entrevista o reunió. I no només el professional orientador, també el professor, ja que dóna molta més seguretat i es garanteix el traspàs de tota la informació que es vol fer arribar i sobretot, com es vol fer arribar ( 1er comentant els aspectes positius, després les dificultats i finalment facilitar estratègies d’ajuda adaptades a les característiques del nen).

Dies enrere, us parlava del registre da dades. Avui m’agradaria reflexionar, sobre la importància de fer un bon registre. Sense aquest recull (anotacions significatives del historial, observacions d’actituds i comentaris de l’alumne, registre de l’evolució de l’aprenentatge i estat emocional, actuacions en el institut, dades familiars, etc), seria molt difícil poder fer una intervenció afectiva.

Tot plegat, també comporta a analitzar, el tractament que es realitza en aquesta diversitat, és a dir, l’anàlisi de tot el que té a veure amb l’organització, eines, recursos, materials, personal..

Com a futura assessora, penso que és molt important i necessari fer un recull de totes aquestes informacions per poder arribar a unes conclusions que permetin realitzar una intervenció ajustada a les característiques i necessitats de cada cas.

M’agradaria destacar, la importància de les fonts, d’on s’extreu aquesta informació. Evidentment, la informació que jo us vaig exposar fa uns dies (d’alguns alumnes), no tota l’he pogut registrar jo, ja que de moment, jo no he tingut contacte directe amb cap família o centre i per tant, no podria destacar certs aspectes de l’alumne.

El que vaig fer, és a més d’exposar, el registre que he anat recollint durant les sessions… recuperar informació de documents que la meva tutora havia recollit de cada cas i me’ls va deixar.

En molta d’aquesta informació, s’hi reflexa el treball compartit, és a dir, no hi ha informacions centrades en les característiques de l’alumne i prou, sinó que engloba tot el seu entorn: família, institut..

Per tant, puc concloure, que ella com a professional, ha anat més enllà, i ha centrat aquest recull de dades, amb informacions i actuacions de valoració que s’ha fet de cada alumne (fora de l’acadèmia) i que són importants, per poder ajudar en determinades orientacions a l’equip de professors d’Octàgon.

Com us vaig comentar fa uns dies, us deixo un registre de dades molt breu dels alumnes que he observat aquesta setmana. Aquestes dades… algunes, les he anat recollint al llarg de les sessions i d’altres, m´he les ha facilitat la meva tutora de pràctiques.  Com podreu veure, s’hi reflexa tota aquesta diversitat que us comentava.
Alumne E: cursa 2n de la ESO. Prové d’un nivell social-econòmic alt. Presenta una autoestima molt baixa i desmotivació per la feina. Li agrada investigar i descobrir nous conceptes. Es percep que es sent sol. Manifesta que no té amics i que a l’ institut no el valoren. La família no pot estar massa per ell.

Alumne G: cursa 4t de la ESO. Nivell social- econòmic mig.Té TDAH (no pren medicació). A l’aula, sovint, s’observa neguitós però no ho manifesta verbalment. Ha començat a fer sessions amb una psicòloga. S’està pendent de fer-li unes proves.

Alumne O: cursa 3er de la ESO: Prové d’un nivell social- econòmic alt. Té TDAH sense hiperactivitat. Pren medicació per poder recuperar pes, descansar, etc. Durant les sessions li costa concentrar-se. La família té expectatives massa elevades del seu fill, sobretot el pare. No accepta les dificultats d’aprenentatge del seu fill.

Alumna Y: cursa 3er de la ESO. Prové d’un nivell social-econòmic baix. Té beca. L’actitud d’esforç i implicació en la feina la caracteritzen. Malgrat les dificultats que té, és una nena molt treballadora i responsable que hi posa molt d’interès i esforç durant el treball.

Alumna A: cursa 6è de primària. El nivell social-econòmic és alt. Presenta una autoestima molt baixa i molta inseguretat davant la feina. Té molta dependència de la seva mare. És una nena molt treballadora amb capacitat de superació. S’esforça per millorar i avançar en el progrés acadèmic.

Aquests són, només alguns dels alumnes que observo durant les sessions. N’hi ha molts més. Com veieu, en aquest context, s’hi atén una diversitat molt rica i penso que poder-la tractar, de forma individualitzada i atenent a unes característiques molt concretes i específiques és molt positiu. Tal i diu, en Jordi Sedó (mestre i escriptor): “l’atenció a la diversitat és la base de l’activitat docent”. Hi estic completament d’acord.

Fa temps que llegeixo articles d’aquest autor. Comparteixo un, que me’l van passar fa temps, en un seminari de mestres, però aprofitant el tema que tracto, he volgut recuperar-lo i el vull compartir amb vosaltres.

És de fa temps, però val la pena llegir-lo!

http://mestres.ara.cat/paraules/2012/02/01/latencio-a-la-diversitat/

A l’acadèmia, com ja us vaig explicar i podeu rellegir en el context, hi ha alumnat de diverses edats i diferents nivells. No només, en quan al nivell social-econòmic, cultural o personal, també i sobretot, en quan a nivell d’aprenentatge.

Per tant, en les sessions de dilluns com amb les de dimarts, observo un ventall de diversitat d’alumnes que presenten unes necessitats educatives individuals i específiques.

Anoto com la psicopedagoga, s’enfronta a quelcom i no és fàcil. Cada dia tinc més present, la importància de què el psicopedagog estigui suficientment format i preparat per afrontar situacions adverses.

En aquest context de pràctiques, és necessari saber donar la resposta idònia al professor de l’alumne i ajudar-lo en les dificultats que aquest, es pugi trobar. Alguns professors, estan formats en àmbits concrets i són molts competents en la matèria que dominen. Els alumnes aprenen moltíssim!
No obstant, necessiten la guia d’un psicopedagog perquè els orienti amb aspectes pedagògics que són necessaris, importants i cal tenir-los present, en la sessió que es realitza amb l’alumne.

Considero molt important, no només valorar els continguts d’aprenentatge que ha d’assolir l’alumne, sinó els aspectes emocionals que venen acompanyats d’aquest aprenentatge. M’explico, si un alumne connecta amb positivitat i empatia amb el seu professor, segurament, aquest alumne s’il•lusionarà i posarà més ganes i esforç davant la feina.

En aquest sentit, la meva tutora de pràctiques, és una persona molt competent i preparada en aquest àmbit. Cuida tots aquests aspectes amb màxim rigor i entenent en tot moment, les circumstàncies de l’alumne i del professor.

Sempre ofereix recursos i estratègies, tenint present a cada alumne, com a ésser individual i ajudant al professor, perquè aquest, pugui donar una resposta personalitzada i ajustada a les necessitats de l’alumne.

He pensat, que seria interessant fer un recull d’aquesta diversitat i exposar els diferents casos que he anat observant des de l’ inici de les pràctiques.
Així doncs, m’hi poso a treballar i la propera setmana ho comparteixo amb vosaltres!

Objectiu de la sessió: Conèixer les eines psicopedagògiques que s’utilitzen a l’acadèmia.

Tal i com us vaig comentar…
en l’última sessió de pràctiques d’aquesta setmana, la meva tutora m’ha explicat amb detall, quines eines psicopedagògiques utilitza per acompanyar a l’alumne en el procés d’aconseguir l’èxit escolar.

Aquestes eines es recullen en un arxivador confidencial on hi ha:
• Informe de l’alumne (historial de l’alumne).
• Informe de seguiment de l’alumne (hi consten dades de cursos anteriors).
• Planning ( incloent-hi l’enquesta que hi ha dins).
• Notes de l’escola o institut.
• Registre de les trucades telefòniques que es fan per parlar de l’alumne (a la família o altres professionals com  professors d’institut, psicòlegs..).
• Registre de tots els correus electrònics amb traspàs d’informació, ja sigui de la família o d’altres professionals que atenen a l’alumne.

La meva tutora m’explicava, que abans que un professor comenci a treballar amb un alumne, ella, fa un traspàs d’informació exhaustiu mitjançant a aquestes eines, per tal d’assegurar-se que hi hagi una millor intervenció educativa.

A totes aquestes eines hi pot accedir el professor en qualsevol moment. De fet, també és un instrument de treball que comparteix la psicopedagoga amb el mestre i que està en continuo procés d’avaluació per possibles millores.

Com veieu, no són poques les eines que s’utilitzen a Octàgon. Realment em semblen molt adequades i ajustades al context de treball.
Tot aquest recull d’informació, el situarem en una primera fase del procés d’intervenció.

En aquesta fase, és molt important, planificar la recollida de dades de forma acurada, per no deixar-nos cap aspecte significatiu i per més endavant, identificar elements o observacions que s’han recollit i que ens poden ajudar en el procés de millora de l’alumne.

A l’acadèmia on realitzo les pràctiques, com molt bé sabeu, la directora és la psicòloga i psicopedagoga del centre.

Aquesta setmana, en una reunió que hem tingut, li comentava que molts aspectes que ella s’encarregava, potser no eren els d’una tasca pròpia del psicopedagog. Li vaig posar l’exemple, d’agafar el telèfon i atendre a les famílies que demanen informació sobre els serveis que ofereix el centre.

Ella em va contestar, que en més d’una ocasió, amb la gerent de l’acadèmia, n’han parlat sobre el tema i s’han preguntat si seria possible que el director de l’acadèmia fos una persona sense titularitat pedagògica. La conclusió que elles han arribat, sempre ha estat la mateixa “no creiem que sigui possible”. I el raonament que em va exposar, va ser tan coherent, lògic i assertori, que m’ha semblat interessant, reflexionar-ne!

Té raó l’Alba, quan em justifica que agafar el telèfon per atendre a les famílies va molt més enllà de donar una informació i prou. Ella, en aquest primer contacte telefònic, rep molta informació, i aquesta, ens pot ser de gran utilitat per possibles intervencions.
Per exemple: sent per primer cop la veu de la mare/ pare ( està angoixat, tranquil, mostra preocupació, nerviosisme, inquietud…). Anota la informació que li transmet el familiar que truca.

Concretament avui, mentre en parlàvem sobre quelcom, ha trucat una mare i li ha comentat que la seva filla “és molt adolescent”. Aquesta, per exemple, és una informació rellevant a tenir en compte alhora d’intervenir amb la nena.

Un altre aspecte important, és que ella (com a psicopedagoga), rep la informació al 100% i la transmet al 100% a la resta de professors. Si hi hagués, un altre tipus de director d’acadèmia o bé la secretària de la mateixa acadèmia, agafés la trucada, potser molta informació rellevant es perdria.

Finalment, un altre observació que vull fer (considero que cal destacar), és el fet, d’anotar tota la trucada i deixar-la registrada en el carpessà personal de l’alumne. Tota la informació és important, i si no queda registrada es pot perdre pel camí, dades que poden ser necessàries en el procés d’intervenció de l’alumne i que situen en una primera fase d’aquest procés.

Per tant, com veieu i davant de totes aquestes conclusions, no puc estar més d’acord amb què el perfil del psicopedagog no pot ser substituït per cap altre.

La propera setmana, us parlo de les eines pedagògiques que s’utilitzen a la l’acadèmia! La meva tutora de pràctiques, m’ha comentat que me les explicara exhaustivament!

Aquest matí de camí a treballar, escoltava la ràdio i comentaven una notícia que sortia en titular al diari el Periódico: “¿Torna la disciplina per ensenyar ortografia?”.

M’ha semblat una noticia interessant i molt lligada al context on realitzo les pràctiques, així que tot just abans d’arribar a l’escola, m’he parat en una benzinera, he comprat el diari i l’he llegit després de dinar.

La noticia tracta sobre l’ortografia escolar. Ens parla de les dificultats dels alumnes alhora d’escriure sense faltes i alhora de transmetre allò que volen expressar. També hi llegim, una proposta d’estratègies de millora, en quan al tema.

Com us deia, on faig les pràctiques, aquest és un tema “estrella” a debatre. He observat que alumnes de diferents edats (de Primària, ESO i Batxillerat) escriuen amb moltes faltes ortogràfiques que són bàsiques i ja haurien d’estar assolides pel nivell. Fins i tot, hi ha alumnes que interioritzen el propi error de la falta amb absoluta normalitat.

Me n’adono que realment sí és un tema preocupant a nivell general que hauríem d’intentar millorar.

Val la pena llegir l’article i conèixer les opinions de diferents experts i extreure’n les pròpies conclusions. Així que quan he arribat a casa, l’he escanejat i el comparteixo amb vosaltres…

 Tanmateix (i lligat al tema que us parlo), us adjunto un enllaç d’un vídeo de Daniel Gabarró (mestre i psicopedagog) que va crear el material “Ortografia sense esforç”. Un material que dóna un altre visió sobre  com apendre a escriure sense faltes.

En el vídeo podreu conèixer de primera mà, la funcionalitat del material. És molt interessant!

A l’escola on treballo des de fa 3 cursos, apliquem el mètode Gabarró i realment es noten resultats de millora.

http://www.youtube.com/watch?v=QgLKKb-piS4#t=142

I per si teniu més curiositat, també us adjunto la web, on es pot consultar el material del mètode.

www.boiraeditorial.com