Avui m’agradaria reflexionar sobre la importància de conèixer els diferents models d’orientació i intervenció psicopedagògica que vaig estudiar ja fa uns quants semestres a l’assignatura “Models d’orientació i intervenció psicopedagògica” i que avui dia, m’ha permès veure la necessitat de coneixe’ls.

El context en el qual em trobo, es situa dins l’àmbit de 0-18 anys. El model d’orientació i intervenció que es treballa a l’acadèmia, és el col•laboratiu des d’un enfocament educacional constructiu que es basa en principis constructivistes.

El situo dins d’aquest model, ja que al llarg d’aquestes sessions amb el professor i els alumnes a l’aula, he anat anotant tot una sèrie d’actuacions, que fan que emmarqui la meva futura intervenció dins d’aquest model educatiu.

He pogut observar del professor, que quan un alumne s’equivoca, l’error es considera una oportunitat d’autoavaluació i de reflexió, mai d’un comportament indesitjable que cal evitar. El professor parteix sempre de l’ interès i de la motivació de l’alumne. El guia, tenint en compte els seus coneixements previs i estimulant en el nen, autonomia i significat.

Tal i com diu D.Ausubel: “el coneixement dels alumnes constitueix una condició primordial perquè el docent , mitjançant el diàleg educatiu aconsegueixi compartir els seus significats amb els alumnes i afavorir que aquests construeixin relacions substancials i significatives amb la matèria ensenyada”

D’altra banda, he observat, com l’assessora del centre, trata de potenciar al màxim, el bon funcionament de l’acadèmia amb mecanismes i recursos propis del centre ( els 8 eixos del professor d’Octàgon, entre d’altres). La qual cosa, fa retractar-me en les bases d’aquest model, ja que (entre d’altres aspectes) aquest enfocament es basa en què l’assessor, insisteixi a propulsar la confecció coherent dels projectes del centre i el compromís de la seva aplicació sempre amb col•laboració de la resta de professors. I també, amb què l’assessora, mai pren decisions individualistes o prescriu les accions que s’han de dur a terme, sinó que intenta construir un context de col•laboració amb els professors de l’acadèmia, on compartir el significat i el sentit de la seva intervenció psicopedagògica.

Per tant, considero molt important i de gran utilitat, haver estudiat, els models d’orientació i intervenció, ja que m’ha permès:
• crear una perspectiva pròpia sobre les característiques que té la intervenció de treball.
• i un marc general, per entendre des de quina perspectiva hi treballa la figura del psicopedagog.