Hola companys/es!
a punt d’arribar a la recta final del Pràcticum II i d’acabar la carrera, m’agradaria compartir amb vosaltres unes conclusions fent una mirada transversal i valorant el procés que he dut a terme fins avui dia.
Abans d’iniciar les pràctiques del treball d’un psicopedagog, la meva idea general era molt abstracte. Reconec que tenia coneixement de molts conceptes bàsics i de múltiples teories que he anat adquirint durant la meva trajectòria com a estudiant i que m’han proporcionat un marc general per a entendre des de quina perspectiva i de quina manera treballa el psicopedagog, però no ha estat fins la meva posada en pràctica, on m’he trobat en un context real i amb unes tasques reals, que he pogut conèixer el veritable exercici professional. Un exercici que m’ha posat en contacte amb unes dificultats i on m’he adonat, que s’ha d’estar molt preparat per donar una resposta a mida per a cada necessitat.
Com ja s’ha pogut veure, el Pla s’ha dut en 3 fases d’intervenció. La primera amb una duració de 40 hores, va permetre una observació directa i adonar-nos d’altres necessitats que farien reconduir el nostre pla inicial, allargant el temps previst d’aquesta fase. És en aquest moment on ens vam donar compte d’un aspecte molt significatiu. El fet d’intervenir en un àmbit privat, generava alguns entrebancs. En un primer moment, aquest aspecte no l’havíem tingut en compte. De fet, en l’elaboració del Pla inicial no va sorgir. No poder fer una observació en diferents espais i situacions de l’alumne, així com no poder obtenir informació de diferents vies (només disposaven de la informació que els pares ens donaven a principi de curs) dificultava el procés d’aquesta primera fase.
En la segona fase amb una durada de 40 hores, i a mesura que posava en pràctica el meu Pla, la comprensió de la situació inicial evolucionava a través del temps. És feia evident, les dificultats que es generen a l’hora d’aplicar certes funcions en aquest context, com el fet, d’establir canals de comunicació i d’acció conjunta coordinada amb altres agents educatius, ja sigui amb tutors dels centres escolars o amb les pròpies famílies.
Les funcions d’assessorament que jo havia estudiat no estaven definides, per la qual cosa, la demostració continua de la professionalitat de la meva tutora feia possible la meva intervenció.
L’última fase i amb la previsió d’una durada de 15 hores, l’he encetat avui. Com ja vaig explicar, aquest semestre he tingut problemes de salut que no m’han permès acabar les pràctiques en el temps previst. Tot i això, a finals de setmana faré una darrera entrada per concloure el diari.
En definitiva, tota aquesta experiència, m’ha permès aprofundir en l’àmbit privat de l’assessorament i posar-me a la pell del psicopedagog. He pogut col•laborar en l’assessorament de determinades situacions, facilitar la comunicació entre tots els membres de la comunitat, ajudar als professors a analitzar i reflexionar de forma compartida sobre la pròpia tasca docent, he col•laborat en l’optimització de l’ensenyament comprensiu adreçat a l’alumnat i a l’ increment de la competència pedagògica del professorat que treballa al centre.
En tot moment, la meva finalitat ha estat la de contribuir a que es donin les condicions necessàries per desenvolupar al màxim les capacitats de cada nen, estimulant als professors de l’acadèmia, a les famílies i alumnes, adoptant un rol de mediadora i veient al nen en la seva globalitat i no com a un ésser interdependent. El fet d’adoptar aquest rol, fa que durant les practiques, es produeixi una reflexió i avaluació continua sobre la pròpia pràctica que ajuda a reorientar canvis i permet assolir els objectius previstos.
Finalment, m’agradaria concloure aquesta entrada, donant les gràcies a tots els professionals de l’acadèmia, als alumnes i en especial a l’Alba, la meva tutora de pràctiques, per donar-me l’oportunitat de fer les pràctiques en el centre, per ajudar-me a veure “com, on, quan i perquè” ha d’intervenir el psicopedagog i oferir-me una visió professional no allunyada del que he estudiat al llarg d’aquests anys.